D’ençà del 2007, ha fet fortuna –salvant les distàncies- entre algunes formacions polítiques de Reus, aquella màxima de Goebbels sobre que una mentida repetida mil vegades inevitablement s’acaba convertint en realitat. No s’adonen que les seves afirmacions i els seus fets en relació a la contracta sobre la brossa a la ciutat de Reus es contradiuen de manera aclaparadora. O com s’entén, sinó, que la seva oposició radical a la nova contracta s’hagi transformat finalment en una benedicció unànime al treball de l’àrea de Medi Ambient?
Avui, més que mai, és temps de responsabilitat des de les administracions per donar un missatge de transparència i de servei al ciutadà. Aquest missatge no és contradictori en explicar els fets tal com han succeït i en donar elements a les persones perquè treguin les conclusions oportunes. Som conscients que ens ha tocat de viure també un temps de recuperació de la memòria i per fer-ho bé hem de començar per aquella que ens és més propera.
Comencem, doncs, fent una mica de repàs de totes les afirmacions que el temps ha demostrat falses i malintencionades sobre aquesta contracta que representa la de major quantia de les que atorga l’Ajuntament i que afecta un tema cabdal com és el de la neteja i la recollida de residus de la ciutat.
En un primer moment, des del “Comitè d’empresa” de Focsa es va al·legar que estaven en contra d’una nova contracta perquè feia perillar els llocs de treball, una alerta a la qual algunes formacions polítiques s’hi van sumar. Tots es van negar a escoltar un fet conegut i demostrable a través d’una simple consulta al DOGC número 4556: el conveni col·lectiu vigent del sector (disposició addicional 4a) indica clarament que en cas de rescissió o canvi de titularitat en la concessió administrativa, el personal serà absorbit pel nou concessionari o en el seu defecte per l’Ajuntament amb les mateixes condicions econòmiques i laborals en què ha finalitzat la contracta anterior.
Per tant, el conveni col•lectiu ja garantia els llocs de treball i les seves condicions. Llavors, quins interessos defensava aquest Comitè d'empresa?, es preocupava pels drets dels treballadors com era la seva obligació, o potser es dedicava a vetllar únicament pels interessos d'una empresa molt potent que li assegura des de fa anys el monopoli sindical?
Aprofitant-se de la cerimònia de la confusió, el grup municipal de CiU, al qual s’hauria d’exigir un major grau de responsabilitat per ser l’opció majoritària a l’oposició, va donar suport a aquest “Comitè d’empresa” tan estrambòtic i, a sobre, va beneir, per activa o per passiva, unes quantes tergiversacions que el mateix “Comitè” va fer circular i amb les quals es posava en qüestió l’honorabilitat de l’anterior regidor d’ICV i, de pas, la de l’actual. De manera retroactiva, es va acusar l’anterior regidor –fixi’n-se bé, quan aquest ja havia deixat les responsabilitats en la matèria- de maniobres fosques, d’operacions poc clares, d’afavorir a la seva família,... i de no se quins plans de futur. Si era veritat tot això, per què no ho havien denunciat anteriorment? Simplement no ho havien fet perquè no existien aquests fets. Tot era un invent.
Quan el ressò de tota aquesta campanya difamatòria es va anar esmorteint es va intentar aconseguir una pròrroga de la contracta de la brossa sense tenir en compte la legalitat vigent. Fa només un any, tots els grups de l’oposició (CORI inclosa, fent-se càrrec de la part artística i de l'acompanyament musical) van insistir en aquesta incoherència i van presentar una moció al Ple demanant una pròrroga de l’actual concessionària. Si fem servir un símil futbolístic ens adonarem de la barbaritat que es plantejava: és com si en meitat d’un partit un dels contrincants demanés aturar el joc i saltar directament a la pròrroga. El secretari de la Corporació va advertir de la il•legalitat d’aquest fet i la demanda es va esfumar d’igual manera que les altres qüestions ho havien anant fent.
No puc passar per alt que la disposició legal de la qual hem parlat més amunt i que garanteix que els treballadors no perdin els seus llocs de treball al canviar la titularitat de l'empresa on presten servei, presenta un redactat idèntic al d'una altra clàusula legal que l’Ajuntament de Reus es va veure obligat respectar fa uns anys. Com alguns de vostès recordaran, això va succeir després que l’Ajuntament perdés tots els judicis, degut al fet que en crear-se l'actual empresa de transport públic no es va fer càrrec dels treballadors que prestaven anteriorment el servei a través d'una altra empresa. Aquella, va ser, per cert, una altra situació trista i alhora perjudicial per a la ciutat que curiosament es va produir quant la dreta nacionalista formava part del govern municipal i va tenir de principal protagonista a un regidor de CiU.
Ara, com dèiem al començament, sembla que tot això vol deixar-se en l’oblit i tots els grup, inclosos els opositors, han votat unànimament. Alguns celebraran aquests esdeveniment, però personalment, quan la dreta vota alguna proposta amb les esquerres, em poso a tremolar i no em puc deixar de preguntar quin pot ser-ne el motiu.
Dubto que el vot de la dreta hagués estat el mateix si la beneficiària de la contracta no hagués estat Focsa, sinó una altra de les empreses que concursaven, ja que tot em porta a la conclusió que el “comitè d’empresa” i els partits de l’oposició han actuat pensant únicament en com afavorir a una empresa privada (Focsa en aquest cas), en comptes de preocupar-se de com millorar la neteja i recollida de residus de la ciutat.
Afegiré que, a diferència de l'oposició, no tinc cap simpatia per Focsa, entre altres qüestions, degut al fet que ja fa uns anys vaig ser apallissat brutalment al costat d'altres sindicalistes per defensar els vaguistes de Focsa en unes circumstàncies en les quals alguns dels membres del comitè d'empresa actual feien d’esquirols i eres transportats per cotxes de l'empresa en els quals s'amagaven bats de beisbol.
Però malgrat aquests antecedents, curiosament ha estat un regidor d’ICV, formació política de la qual transitòriament sóc el principal dirigent a la ciutat, qui ha gestionat un concurs on al final la contracta ha estat concedida a Focsa. Nosaltres hem actuat amb la màxima objectivitat deixant a un costat els perjudicis rebuts en clau personal i política. Com acabem de demostrar, no tots poden dir el mateix.
Des d’aquestes línies, voldria agrair al regidor Ernest París, no només el seu treball, la seva constància i solidesa en moments que - estic segur- han estat durs, sinó també la seva capacitat per generar quan li han deixat treballar realment amb tranquil•litat i sense manipulacions, consensos. Ha estat capaç d’oblidar les travetes, d’obrir les mires i fer participar a tothom amb l’objectiu que Reus tingués la millor contracta. Un objectiu que alguns, lamentablement molts si pensem en l’oposició inicial, no haurien haver perdut mai de vista.
He dit abans que la política s’enfronta avui a un temps que exigeix responsabilitat màxima, conviccions profundes i treball desinteressat per a la comunitat. Tant de bo, l’exemple de coherència i de rigor que el grup municipal d’ICV-EUiA ha donat en aquest tema serveixi perquè altres entenguin finalment que la realitat és tossuda. Malgrat que les mentides es repeteixin.
Antoni Puig i Solé és membre de la comissió gestora d'ICV Reus.
