L'altre dia, al trobar-me amb un dels molts amics que tinc el privilegi de poder-hi parlar, al saludar-nos em va dir: “Com va això, cronista!”. Que més voldria jo... El que passa és que m'agrada escriure sobre tot allò que em produeix curiositat, m'inquieta o pel que tinc una especial debilitat com el que està passant darrerament amb el nom de Reus. D’entre les moltes debilitats que tinc, aquesta ha acaparat la meva total atenció i no la puc amagar: la ciutat de Reus i el seu nom, que sobresurten per damunt de totes.
S'ha escrit molt sobre això, però encara se n’ha d’escriure més, fins que arribi a cadascun dels ciutadans reusencs... Com també hauria d'arribar a cadascun dels tarragonins que encara no estiguin “amarats” dels missatges que els seus polítics estan promulgant... em resisteixo a creure que en representació de tot el poble tarragoní, a qui aprecio. Quan una representació entra en polèmica, malament, és senyal que no està ben encimentada en els seus inicis o convindria una revisió per adaptar-la a una nova realitat. Quan aquesta representació no ha estat obtinguda per sufragi universal d'uns electors i ha estat atorgada per altres camins, és lògic que amb el temps i amb altres maneres de visualitzar-ho la polèmica esdevingui un problema, fins i tot, de convivència entre la gent i els pobles que no s'hi poden sentir integrats ni identificats.
Amb la “província de Tarragona”, qui més qui menys ja hi estava acostumat, potser perquè el que consideràvem com a molt nostre era la comarca. El projecte de retorn a les vegueries no representava major problema, de moment, fins que als polítics de la ciutat de Tarragona -voldria saber exactament en quina representació popular- no se'ls va ocórrer altra cosa que voler-hi posar el nom de “Vegueria de Tarragona”, per “reial decret”, sense dret a paraula i perquè és -segons ells- la ciutat líder i que amb aquesta terminologia s'ha de conèixer el territori (inclòs l'Aeroport de Reus, al que, fins i tot, li volen canviar el nom).
En aquest sentit -el d'etiquetar amb el nom particular de “Tarragona” tot el que puguin i que no sigui la seva pròpia ciutat- ja porten bastant de temps enviant missatges als mitjans de comunicació, cartes als estaments estatals i visites al Parlament de Catalunya. Ara, i amb l'acte del proppassat 21 de desembre al Teatre Fortuny, la ciutat de Reus ha parlat de manera unitària i des de tots els angles ciutadans. Ha dit que ja n'hi ha prou! Que posats en aquest pla nosaltres també podem i hem de defensar el que és ben nostre, aconseguit amb l'esforç dels reusencs avantpassats, que tenim el deure de mantenir i protegir.
I és que, està clar, si ens provoquen i menyspreen d'aquesta manera, ens podem sentir obligats a demanar i reivindicar la històrica IV vegueria de Reus, que abastava les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Ribera d'Ebre, comarques que, si no m'enganyo, n’estarien encantades i, sobretot, identificades en un projecte comú que sempre ha estat cabdal per a Reus: la seva comarca i les comarques veïnes. Vegem, per exemple, que és sinó la “Llotja”.
Vull recordar que aquesta vegueria o regió fou constituïda l'any 1933, després d'una àmplia enquesta municipal, per substituir l'anterior divisió territorial del 1833. La seva vigència real es podria dir que ha perdurat per damunt de posteriors redistribucions del territori i els vincles d'unió segueixen sent ferms tant en l'àmbit comercial com en el sentit afectiu. No crec que m'excedeixi emocionalment assegurant que ess podria seguir dient que Reus és al cor dels pobles veïns de la mateixa manera que els pobles veïns són al cor de Reus.
