Als quatre vents

En contemplar el Nadal, la feliç i discreta entrada del Fill de Déu a la història humana, podem preguntar-nos què hauríem fet nosaltres per a dissenyar un pla de salvació de la humanitat. Segurament se’ns hauria ocorregut que el personatge esperat pels profetes i pel poble des de feia tants segles irrompés en el món revestit de poder i majestat; que naixés a Roma, centre de l’Imperi, o a Jerusalem, la gran capital política i religiosa de Palestina, si es tractava que naixés allí.

Déu va fer justament el contrari. Va buscar un petit llogaret, Betlem, i allí una cova que servia d’estable als animals, i ningú no es va assabentar aquella nit del fet excepte un grup de pastors que guardaven els seus ramats per les proximitats. A l’edat mitjana, a la presència de la Mare de Déu i de sant Josep els artistes van afegir-hi amb fins teològics la d’un bou i una mula. I aquest va ser l’escenari: l’amo del món no va trobar posada.

El Fill de Déu neix enmig d’un paisatge meitat desert, meitat camp conreat amb abundància de blat i presència de vinyes i oliveres, figueres i palmeres. El pa de blat i el vi els prendrà després prestats de la naturalesa per a convertir-los en el seu cos i la seva sang. Les fulles de palmera saludaran la seva última arribada a Jerusalem, abans que les oliveres de Getsemaní siguin testimonis de la seva agonia i després que el caminant visités una figuera i la trobés sense fruit.

Jesús ve al nostre encontre enmig del paisatge i de la història. August, Pilat, la dinastia dels Herodes… eren les referències polítiques del moment. De manera paradoxal, aquelles persones principals seran actors secundaris des de llavors, acompanyament d’aquell Nen que va transformar el món fins al punt de dividir els temps en "abans de Crist i després de Crist".

En aquest punt desitjaria que cadascun de nosaltres considerés si Jesús forma part del nostre paisatge vital, si sentim a prop la seva presència. M’agradaria que penséssim si en la nostra vida personal hi ha un abans de Crist i un després de Crist, potser no tan visible com en l’apòstol Pau, però recognoscible.

Si hem trobat ja l’agradable companyia del Déu fet home, esforcem-nos a ser dignes d’aquesta presència. Si no és així, aprofitem la seva crida en aquesta nit màgica del Nadal, com els pastors, i descobrirem una notícia que ens omplirà de goig. No hi ha felicitat més gran que la que ens va preparar Jesús amb el seu naixement, els seus llargs anys de vida amagada i la seva predicació, passió, mort i resurrecció.

Feliç Nadal i els meus millors desitjos per a aquests dies i per a sempre.

Jaume Pujol Balcells és Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat.