'Escultures de dones: amb mirada de Reusenques'

Probablement, no hi ha major distinció ciutadana que ser representat a la via pública. Que sota la pluja minsa o l’implacable sol, la teva imatge artística vetlli els passos tranquils, distrets o impacients de les persones que habiten una ciutat. Durant segles, les estàtues urbanes eren, preferentment, masculines perquè els protagonistes de la història eren sempre prohoms o grans conqueridors que havien assolit immenses fites en benefici de la pàtria local o nacional. Si hi havia sort, la representació femenina s’esmunyia a l’espai públic gràcies al paper d’alguna religiosa o santa o alguna divinitat clàssica  inqüestionable. Més enllà de l’escarni o el rebuig, les dones que no fossin heroïnes mítiques, les de condició humil o les d’edat avançada no tenien cabuda en la representació artística pública permanent.

Sense entusiasmes prodigiosos però tampoc sense inconvenients especials, fa ja dècades que els carrers i les places de Reus van començar a poblar-se, amb més freqüència, d’elements artístics relacionats o creats per dones. A poc a poc, aquestes representacions han transformat el nostre imaginari col·lectiu i han esdevingut referents artístics positius de la meitat oblidada de la societat durant segles.

Dones que alcen la mirada cap al cel il·luminant la foscor en què es mou la humanitat, suggeridors torsos femenins, bugaderes que transporten la roba neta al cap, petites cosidores que sargeixen la roba, ancianes venedores d’anissos... La pluralitat dels rols amb els quals, en aquests anys, s’han representat artísticament les dones a Reus mereix una mirada aprofundida i especial no exempta, tampoc, de certa emoció en capbussar-nos en una nova experiència col·lectiva.

Per aquest motiu, el col·lectiu Reusenques de Lletres enceta, amb la col·laboració de Reusdigital, una sèrie d’articles que buscaran fer valdre aquests objectes d’art presents als carrers i les places reusencs a través de les mirades diverses de les integrants del col·lectiu. En total, al voltant d’una dotzena d’aportacions literàries que apareixeran mensualment en aquest mitjà digital. La nova iniciativa ha creat, però, algunes preguntes complexes: per què només hi ha una dona autora d’alguna de les peces que mostren els nostres carrers?, hi ha poques artistes que puguin fer aquestes obres?... Potser dels nostres textos sortiran nous interrogants o s’obrirà un debat interessant.

En la nostra selecció, no hi són totes. De manera consensuada, s’han exclòs obres de caràcter religiós en entendre que calia potenciar altres peces artístiques representatives ubicades a la ciutat així com incidir en les dades referents a la seva ubicació, autoria, inauguració o procés d’elaboració. Tot plegat, ens aportarà un nou coneixement des d’un vessant literari fins ara no explorada en els actuals mitjans de comunicació local.

Com a complement de totes aquestes mirades literàries, la proposta que ens brinda Reusdigital també permet que la il·lustradora Teresa Llorach creï un nou objecte artístic, una imatge nova relacionada amb aquestes peces que ja conformen part de la geografia urbana col·lectiva.

Segons la sociòloga Soledad Murillo, “identitat i espai són indissociables”, de manera que difícilment els individus poden identificar-se i fer-se seus indrets en els quals no participen o dels quals se senten exclosos.

Amb aquesta nova iniciativa literària i periodística, les integrants de Reusenques de Lletres desitgem alçar la mirada cap a la creativitat i la bellesa que ens envolta i compartir-la amb tothom.