-
Imatge actual de la carretera entre Reus i Salou
Reusdigital.cat
La nostra sempre ha estat una ciutat pionera com a centre de comunicacions. Només cal recordar que de Reus va sortir el primer servei de diligència regular d'Espanya el 1815 que ens connectava amb Barcelona. Però la nostra obsessió sempre ha estat el mar i la sortida natural no és cap altra que Salou. Poder per això, el ferrocarril entre Reus i Salou hauria estat el primer de la península per davant del de Barcelona a Mataró, si una proposta de 1833 hagués quallat positivament.
La millora de les vies de comunicació
Des de mitjan segle XVIII el comerç de l'aiguardent es capitalitzava a Reus i s'exportava el producte a tota Europa. Així doncs, la màxima preocupació dels empresaris reusencs de l'època era el lliure ús del port de Salou i una comunicació fàcil entre la ciutat i el nostre port natural. Justament per això es va fer la proposta de construir un canal navegable que unís Reus amb Salou. Era un moment en què a tota Europa es van construir canals navegables per abaratir el transport de mercaderies. Amb la proposta del canal, Reus tenia diversos objectius com ara fer més fàcil l'arribada de les seves mercaderies fins al port marítim de Salou i reforçar les possibilitats d'aquest port. També es volia evitar pagar els drets fiscals dels productes embarcats o desembarcats des del port de Salou que es volien cobrar des de Vila-seca, pretensió que va rebre el suport de l'arquebisbe de Tarragona. Es començava a albirar la importància de la logística i és per aquest motiu que Tarragona va començar a pressionar per recuperar el seu port abandonat des de la fi de l'imperi romà i inutilitzable des dels inicis de l'Edat Mitja.
El despertar del comerç va fer necessari un pla de recuperació i nova execució de camins. La majoria d'aquestes infraestructures dataven de l'època romana i la millora i adequació d'aquestes vies es converteix en una qüestió d'estat. La necessitat peremptòria de condicionar les carreteres es fa palesa el 1814 en el llibre del francès Alexandre de Laborde 'Viatge pintoresc i històric a Espanya' on diu: "hi ha pocs països on els camins hagin estat tant temps descuidats". Amb aquest objectiu s'aprova el 1761 un Reial decret per impulsar la millora de les vies de comunicació.
Els projectes viaris procedien d’organismes coneguts com a "juntes de carreteres", una mena de "lobbies" integrats per comerciants i industrials interessats en la construcció d'obra pública. Aquests eren qui proposaven el projecte, el pressupost i els mitjans de finançament, com ara impostos sobre el consum o arbitris que gravaven el transport i l'exportació de mercaderies, és a dir, el que avui coneixem com a peatges. També era habitual trobar sistemes de subscripcions de capital, els interessos i l’amortització dels quals, requeien sobre els rendiments dels arbitris autoritzats.
La carretera de Reus a Salou
El juny del 1774, aviat farà 250 anys, es va rebre l’autorització del capità general per iniciar les obres de construcció de la carretera. La bona conjuntura econòmica del moment va facilitar l'inici de les obres que es van allargar de manera ininterrompuda fins a la seva conclusió definitiva el 1803. La inversió total de l'obra va ser d'1'6 milions de rals i va ser finançada pels comerciants reusencs. El seu traçat rectilini era molt semblant a l'actual carretera i més o menys paral·lela al camí anterior entre Reus i Salou però amb més amplada per possibilitar la circulació en doble sentit. Jaume Fort indica que aquesta carretera fou la primera carretera oberta a la demarcació de Tarragona després de renovar la de Barcelona a València la qual passava per sobre de l'antiga Via Augusta romana.
El projecte tècnic de la carretera entre Reus i Salou va recaure en mans de l'enginyer militar gironí Juan de Santa Cruz Bertrand. Poder us sorprèn que el projecte el portés a terme un enginyer militar, però la realitat és que més enllà de les necessitats de l'empresariat reusenc de l'època, l'Estat espanyol també tenia objectius militars en la construcció de carreteres per tal de reprimir possibles revoltes.
Com hem dit, l'inici de la nova xarxa de carreteres va començar al nostre territori amb la de Reus a Salou, però va ser al tombant del segle XIX quan es va donar l'impuls definitiu a la xarxa viaria del nostre entorn que coneixem avui en dia.
El 1818 s’impulsa la carretera de Reus cap a Lleida travessant el Priorat i que avui coneixem com a C-242 que passa per Cornudella i la Granadella. Poc després, el 1827, s’inaugurava la carretera de Reus a Tarragona amb presència del rei Ferran VII i de la seva esposa Amàlia, motiu pel qual la carretera de Tarragona es va conèixer amb el nom de Via Amàlia. Anys més tard, la via Amàlia va entrar a formar part de l'N-420 que venia d'Alcolea del Pinar (Guadalajara) però avui en dia la coneixem amb el nom de T-11. Al 1826 es va fer la carretera de Reus a Montblanc que durant molts anys es va conèixer amb el nom de C-240.
El desmantellament del Carrilet el 1975 va permetre que anys més tard la carretera entre Reus i Salou es desdoblés per tal de poder absorbir el pas dels més de 25.000 vehicles que hi passen actualment cada dia. Des de fa uns anys, la carretera de Reus a Salou es coneix amb el nom de C-14 i forma part de la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat, tenint l'inici a Salou i el seu final a Adrall (Alt Urgell) després de recórrer 177 quilòmetres que connecten la Costa Daurada amb el Pirineu tot passant per Reus, Montblanc i Tàrrega.
