Montsant Fonts: 'Ara és un moment dolç per a Carrutxa'

El proper juny es compliran trenta-sis anys des que un grup de persones preocupades pel folklore i la cultura popular van impulsar Carrutxa, l’entitat reusenca que aquesta setmana ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura que es lliurarà el proper 8 de juny. Per si soles, les xifres d’enregistraments i arxiu de l’entitat ja donen fe de l’important tasca realitzada des de 1980 per l’associació: més de cinquanta mil fotografies, uns sis mil títols bibliogràfics registrats i un recull de cinc-centes cinquanta hores de gravació en entrevistes. Un llegat que, en els darrers anys, l’entitat ha apostat per digitalitzar per assegurar la seva transmissió futura i millorar la feina de recerca.  

Carrutxa és un Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria amb llarga trajectòria. Quines han estat les reaccions després de l’anunci de la concessió del  premi?

És una cosa que no t’esperes, fas la teva feina del dia a dia i no perquè t’hagin de premiar... Però en el moment que veus que t’han fet aquest reconeixement t’atures un moment a reflexionar i et sents feliç que hagin pensat en nosaltres. Sobretot, per les felicitacions que estem rebent de la gent que ve personalment a veure’ns, al local, a nivell de mitjans, que han fet el seu escrit de felicitació al facebook,...I nosaltres que des del primer moment diem que és un premi de tots, realment veus que sí, que és de tots, perquè si no hagués estat per la gent que ens ha ajudat sempre, tampoc seríem on som i penses que ha valgut la pena rebre’l per aquesta segona part.

Un dels bucs insígnia de l’entitat ha estat el treball relacionat amb les festes populars, però els camps d’estudi i recerca són molt amplis en aquests gairebé 40 anys. Quines línies estratègiques tenen previstes en el futur immediat?

Les línies històriques de Carrutxa han estat el cançoner, la cultura de foc i el teatre popular. El cançoner, que va ser el primer àmbit que vam treballar en anar a parlar amb persones grans i recuperar el seu repertori folklòric, inclouria ara els romanços de fil i canya, i el tema de la glossa, que és el que hem treballat més últimament. El tema de la cultura de foc també ha estat un tema recurrent, sobretot en la part de Sant Antoni, però representaria també el foc de les festes populars: el foc de combustió, les atxes, les falles i les fogueres de Sant Joan. També la pirotècnia que ja s’havia encetat, amb diables i bestiari festiu, i una part que seria més nova com és el foc en la vida quotidiana i l’àmbit domèstic i a l’exterior, relacionat amb la religiositat popular. Un altra línia seria el teatre popular, com els balls parlats.

I pel que fa a noves línies de treball i investigació?

En aquest àmbit, inclouríem la transformació dels processos d’aprenentatge i de la societat industrial. En el passat, ja havíem fet alguns treballs relacionats amb el  vocabulari dels basters, els boters i, més tard, sobre terrissa però ara el nostre estudi aniria per camins diferents. Un altre aspecte nou d’estudi és l’associacionisme a Reus i l’evolució dels moviments socials, una qüestió que pot donar molt de si donades les característiques de Reus.

Quina ha estat l’evolució del projecte de Carrutxa en aquests gairebé 36 anys d’existència?

L’entitat ha tingut alts i baixos com totes les del món associatiu. El que és cert és que des dels seus inicis tenia clar el fet de recuperar festes i memòria d’alguna manera. També destacar que d’allò que recuperes volíem tornar-ho d’alguna manera: a nivell de conferències, de tríptics, de publicacions, d’exposicions...I també, la idea de tenir un peu a l’estudi i l’altre al carrer. Aquest  era el plantejament dels orígens i podem dir que ara és un moment dolç perquè fa un any i mig vam canviar de local i aquest fet ens va fer veure les nostres pròpies mancances. Des del trasllat, hem estat treballant internament i hem començat a tenir relleu generacional, que és un tema que a les entitats ens fa patir.

L’àmbit d’estudi de l’entitat no es limita tan sols a Reus i a la seva comarca. Quins punts d’interès territorials es fixa l’associació?

És veritat que el Baix Camp i Priorat són la part més forta del nostre estudi. El que passa és que, per exemple, amb treballs com el de Sant Antoni es veu que s’ha realitzat gairebé a àmbit de Països Catalans. La zona que hem estudiat seria la zona central: Priorat, Ribera, Terra Alta, Matarranya, Montsià, cap a Els Ports,...Hem fet alguna incursió a les Illes, al País Valencià,...Això vol dir que quan estudies un model no et limites a un espai i demostres que és una mateixa festa i que, evidentment,  compartim la cultura. Sí que el nostre àmbit concret seria aquest però sempre ho hem anat fent així perquè la pròpia investigació et porta.

Reus serà Capital de la Cultura Catalana el 2017 i dijous se celebrava una sessió oberta amb entitats al teatre Bartrina. Quines propostes aportarà Carrutxa en ocasió d’aquest marc?

De moment, tenim una aportació clara que són unes jornades de foc, enguany se’n fan unes a Vic i l’any que ve seran a Reus. Segurament, farem més coses, però la que ja és segura és aquesta proposta.

S’apropa Sant Jordi, una diada en la qual Carrutxa sempre ha ofert activitats de divulgació interessants i ha destacat en la presentació de les seves publicacions. Tenen alguna previsió concreta per enguany?

A diferència d’altres anys, per enguany no hi haurà activitats com les del Drac i la Rosa perquè Sant Jordi cau en dissabte i aquests projectes estaven molt enfocats a escoles i instituts. Les properes publicacions que tenim previstes seran també posteriors. Ara, s’està ultimant la revisió del llibre dels anys 80, d’Ezequiel Gort “Reus, la formació d’una ciutat”, amb textos ampliats i nous dibuixos i un sobre el projecte del pandero que coordina Salvador Palomar amb articles de Laia Pedrol i altres persones.