L'inici, més tímid del que es volia, de la vacunació de la covid-19, ens enganxa de ple en les conseqüències d'haver "gaudit", més que mai "en família", de les entranyables festes de final i principi d'any. Ja tornem a estar confinats municipalment.
Després de com vam acabar el maleït 2020, la manera com ha començat el 2021 no podia ser pitjor, si a més hi afegim el Sr.Trump esperonant les turbes més violentes dels que es creuen les seves mentides i deliris per arribar a governar i per comportar-se una vegada haver perdut les eleccions.
Davant de les imatges que en directe han recorregut tot el món allí tothom se'n vol deslligar, clar. Des d'un seguit de dimissions d'alts càrrecs fins al mateix Trump que, després del míting que, segurament, va encendre la metxa, en 48 hores ha passat d'estimar-se als manifestants més esbojarrats fins condemnar tothom per aquests actes. Una immaduresa més d'aquest personatge que, meravelles de la política, ha estat quatre anys el més poderós del món.
Però, amb tot, gràcies per haver ensenyat al món, i per vergonya dels ens fiscals i judicials espanyols, el que, al segle XXI, al segle XX i al segle XXII, si que es podria qualificar de sedició, de rebel·lió, fins i tot amb la seva necessària dosi de violència.
Tanmateix, no és res de nou després de les manifestacions que han expressat diversos personatges autoritzats i entitats europees negant els delictes pels quals mig govern electe, la presidenta del Parlament i dos líders socials han estat privats de llibertat (de manera preventiva), judicialitzats, condemnats i empresonats. Amén del reguitzell de més de 2.000 denunciats, molts d'ells ja encausats.
De fet, d'aquest populisme d'una dreta salva-pàtries que es creu deslliurada de tot escrúpol, a l'alça arreu, ben a tocar en tenim un clar exemple en un partit que millor no haver de comprovar del que seria capaç en cas de tenir el poder que té el partit republicà als EEUU.
Recordem l'infame "a por ellos" d'uns ciutadans esperonant les forces de seguretat espanyoles en contra d'uns, malgrat ser diferents, constitucionalment conciutadans, que no va representar cap motiu de denúncia dels, precisament, especialistes a fer-ho. El fet que, si bé no es pot atribuir l'organització directa a aquell partit, sí que va deixar ben clar que els seus arguments i maneres hi eren ben presents.
I, ja que tot el passat ja ha passat, i qui ho ha volgut seguir no ha tingut més remei que "menjar-s'ho", es fa inevitable transportar les imatges de la reacció policial davant d'un acte com el de l'1-O, potser organitzat desobeint però, en tot cas, desenvolupat pacíficament. I més quan, des dels llocs que aprofiten qualsevol fet per criminalitzar-lo, temps els hi ha faltat per comparar-ho.
En fi, amb la proporció que donen les parts i les circumstàncies, no cal que ens sorprenguem tant del que passa a fora quan a casa tenim prou motius per dir: "No pot ser".
