Venim d'una setmana políticament molt activa com ho demostra el festival de casos judicials que centren l'actualitat (i l'aigua que baixa). Això és ara Espanya. O així s'entén què passa a Espanya. La política, en el sentit més ampli del terme, es fa als jutjats i els seus encontorns. O, dit d'una altra manera, la realitat no s'entén des de la secció de política dels mitjans de comunicació, sinó a través de la secció judicial.
Aficionat com soc als simbolismes, m'agrada veure una mena de coincidència poètica entre l'activitat politicojudicial de dijous passat i la data que es commemorava, el 23-F de 1981. Aquell cop d'estat explicava molt del que era Espanya en aquell moment, i un repàs a les notícies d'aquest dijous (els diaris de divendres) retrata molt bé l'Espanya actual. Hi ha un fil de misèria política que relliga les dues èpoques, fins al punt que una és conseqüència lògica de l'altra, en un fil que podria anar de l'edat mitjana a la Inquisició i que arribaria a avui dia.
El repàs a l'actualitat de dijous, doncs, ens fa un retrat de l'Espanya actual. És el dia que sabem que Iñaki Urdangarin no haurà d'ingressar a la presó tot i haver estat condemnat a tres anys i mig. I aquest és el cas que ens ajuda a comprendre com es feia (fa?) la política on governava el PP, la impunitat i la manera descarada amb què els amics es repartien els diners públics. Una manera similar a com es gestionaven les caixes i els bancs, com veiem també amb la sentència a Rodrigo Rato i Miguel Blesa per les targetes black. I de Rato encara ens falta saber com acaba el cas d'evasió fiscal de qui quan era ministre deia fàstics dels que evadien capitals i impostos.
També dijous sabem que el fiscal superior de la regió de Múrcia denuncia amenaces i persecució a ell mateix i altres fiscals que investiguen casos de corrupció. I recordem que el cas que porta ell és el que implica el president murcià, el que va dir que dimitiria si se l'imputava i ara se'n desdiu.
Així es governa l'Espanya política i econòmica. Però, què és el que està mal vist en aquesta mateixa Espanya? També dijous tenim la resposta: el pensament crític i les ideologies discrepants. Per això es condemna un cantant per una lletra crítica amb la monarquia espanyola. I per això apareix una nova querella contra Carme Forcadell i la mesa del Parlament. Aquesta vegada, definitivament reveladora. Se n'exclou Joan Josep Nuet, de CSQP; perquè, segons la fiscalia, no era conscient del que votava ni el seu partit té intenció de trencar Espanya.
Heus aquí l'última metàfora: el crim de pensament. Pots equivocar-te un dia votant il·legalment, però si de pensament ja t'està bé com estan les coses, no et passa res. El festival de l'Espanya actual, la de sempre.
Pep Riera és periodista.
