Dimarts, 14 de Maig de 2024
El proper 25 de març se celebra el 60 aniversari del Tractat de Roma, el Tractat que establia la Comunitat Econòmica Europea. En ocasió d'aquest aniversari, i coincidint amb el Consell Europeu extraordinari que reunirà als Caps d'Estat i de Govern de la UE a Roma el 25 de març, diverses organitzacions europees federalistes han organitzat una gran manifestació paneuropea, "March for Europe", que tindrà lloc a Roma per mostrar el seu suport al projecte europeu i demanar un rellançament de la unitat política europeu en un dels moments més delicats de la història de la Unió.
"La Creu d'Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi i la nostra Estelada". Amb Catalunya, Occident pot completar en el marc d'Europa un dels seus grans eixos, em refereixo a l'eix anglosaxó que connecta els Estats Units amb Londres i va fins a Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d'alguna manera encara resta pendent. L'altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia. L'arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca. A més, dins d'Europa no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobaria un bon aliat i una altra ferma companya.
Els dos eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d'estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a les nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada.
Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió. Tingueren lloc durant els segles XI i XIII, especialment entre els anys 1095 i 1276.
Si bé la majoria de croades foren impulsades per conquerir les terres de Palestina que estaven en mans dels musulmans, també s'utilitza el terme per a designar operacions lliurades contra els eslaus, jueus, russos, cristians ortodoxos, mongols, hussites i càtars, com fou el cas de la Croada albigesa, i també contra els estats que s'oposaven a la disciplina papal, com fou el cas de la Croada contra la Corona d'Aragó.
El terme 'croada' prové de la creu que portaven a la bandera els expedicionaris o croats i es va aplicar, especialment en el segle XIII, a les guerres contra els musulmans, els pobles pagans, els heretges cristians i els enemics polítics del Papat. Però, per extensió, el terme s'empra per descriure qualsevol guerra religiosa, política, espiritual (com la Reconquesta) i, a vegades, certs moviments polítics o morals. Així, per exemple, a l'Estat espanyol, els alçats contra el govern legal republicà l'any 1936 aviat van denominar Croada a la guerra començada per ells mateixos (1936-1939) per considerar que el seu objectiu era vèncer l'ateisme i els nacionalismes perifèrics.
El 1957 es signa el Tractat de Roma, el document constituent de la CEE. Amb el tractat es crea una unió duanera que permet el lliure comerç de mercaderies mitjançant l'eliminació d'aranzels i la supressió d'altres barreres. El Tractat de Roma fou en el seu moment la primera fórmula per a superar les limitacions que suposava l'existència d'Estats per al lliure desplegament de les activitats de les grans empreses, que topaven amb nombrosos impediments. Eliminant-ne una part, es possibilitava la tendència natural del capital a concentrar-se i internacionalitzar-se. Així les empreses europees es garantien l'increment continu en l'obtenció de beneficis, pedra angular en el funcionament del model capitalista.
L'antiguitat clàssica està dominada per l'influx de la civilització grecollatina sobre la resta d'Europa. La fragmentació política d'Europa i els successius intents forçats d'unificació van sumir el continent en nombrosos conflictes i guerres durant l'edat mitjana, com la Guerra dels Cent Anys (que va durar més d'un segle).
L'edat moderna marca per a Europa l'inici de processos que molt de temps després donaran lloc a la globalització, i és el temps en el qual els conflictes bèl·lics es van fer cada vegada més desastrosos, com l'anomenada Guerra dels Trenta Anys. Els processos econòmics i el desenvolupament científic i tecnològic es van accelerar en comparació amb altres continents de manera molt més notòria durant l'edat contemporània, produint tensions per competències que van desencadenar més guerres (com les guerres napoleòniques i les guerres mundials). Avui, els processos tendents a la unificació es procuren pacíficament, tal és el cas de la formació de la Unió Europea, si bé no els eximeix d'avanços i reculades.
Des del 2007, la UE està formada per 27 països europeus i alguns territoris d'ultramar. Aquest mateix any, els caps de govern dels països que formen la UE van aprovar el tractat de Lisboa, que hauria de ser ratificat per cadascun dels estats membres abans de finals del 2008. Actualment, la UE es basa en quatre tractats (tractats de Roma, Maastricht i Amsterdam), que fixen les seves normes d'actuació. D'altra banda, la UE és la primera potència comercial, i representa el 20% de les importacions i exportacions mundials. Tanmateix, políticament Europa no funciona com caldria. Però l'europeisme català sí que funciona.
Sebastià Barrufet és periodista.
