Sí, després dels efectes ja consolidats de la fugida incentivada d'empreses catalanes a altres llocs estatals, el dèficit fiscal de Catalunya de l'any 2021 és superior als altres anys, situant-se a prop del 22%. Seria interessant, més que mai, conèixer les balances fiscals generals perquè, després, cadascú, amb les dades reals, en pugui treure les seves conclusions.
Això no hauria de molestar als defensors, de forma aferrissada, de la dita "solidaritat nacional", i tothom seria coneixedor de la veritat d'allò que més ens interessa, que són els diners. A més, actualitzaria l'import que realment paga l'Estat, quan encara el recurs estatal és l'opció quan no pot arribar una comunitat. I lògicament, alguns no estan molts interessats a que això canviï.
La publicació, completa i periòdica, serviria per sanejar l'ambient i per evitar dir o haver d'escoltar el que hauria de fer vergonya dir o haver de sentir. A tres quartes parts de l'Estat això no es vol ni sentir perquè representaria aterrar a la realitat i corregir públicament determinats arguments. Hi ha conceptes com enganyar, sentir-se enganyat, haver de viure enganyat, o voler viure enganyat, que són a quin més perjudicial i negatiu per la salut.
S'ha de refrescar que Espanya està formada per famílies singulars i diferents entre si, com la Corona de Castella, la Corona de Navarra, i la Corona d'Aragó, que a la vegada la componien dues famílies, la catalana i l'aragonesa, que per uns determinats motius no es va oficialitzar com Corona Catalano-Aragonesa, com tampoc s'hi va recollir la família balear i la valenciana.
Benavinguts no comportaria cap problema la unió, ans tot el contrari tots es podrien beneficiar de la riquesa que representa la pluralitat. Ara bé, atenent que una unió és un pacte entre diferents, si algú vol exercir el domini sobre els altres sense haver-ho negociat degudament, lògicament aquests es poden ressentir fins al punt en què sentin la necessitat de reivindicar-se per defensar els seus legítims interessos o, fins i tot, proposar-se tornar a la casella “0” d'aquella unió.
De fet, els que senten fermament estar en l'Espanya “una”, com que hi va lligada la “solidaritat”, sempre rebutjaren de ple aquestes reflexions. Només seran compartides pels qui estan plenament convençuts que viure la singularitat que és Catalunya no representa cap obstacle perquè, qui ho vulgui, també pugui sentir-se espanyol.
Realment, com en tot, són ganes, és bona fe, és convivència entre diferents, és com deslliurar-se de l'obsessió malaltissa d'haver de sentir-se superior pel plaer que un altre hagi de sentir-se inferior... És com voler-se entenedor i no exigir el canvi de llengua només per la sensació de sotmetiment.
