Dimecres, 15 de Maig de 2024
A finals del mes de març, el Parlament es va posar d'acord i es va pronunciar en exigir el pagament del deute a l'Estat amb frases contundents de la majoria dels portaveus i, és clar, el silenci dels que no ho podien veure ni dir-ho d'igual manera. El Govern havia fet un estudi per determinar la xifra total del deute. Infraestructures no realitzades, 5.700 milions. Disposició addicional tercera de l'any 2008, 750 milions i 219 milions del 2009. Fons de competitivitat, 1.450 milions. Són les partides més importants que CiU, PSC, ERC i IC han coincidit en exigir que l'Estat pagui. Aquest deute ha arribat al límit. És insostenible i posa en autèntic perill la viabilitat del país. I això només parlant dels deutes compromesos.
Punt a part és l'espoli, segons les darreres valoracions, de més de 16.000 milions d'euros (va baixant perquè hi ha menys recaptació) que pateix Catalunya any rere any i que ha anat afeblint el país. Aquestes declaracions, contundents i en el mateix sentit de la majoria dels partits, servirien per plantar-se d’una vegada per totes i donar raons als ciutadans per creure que són capaços d’aconseguir recuperar allò que és nostre?
A principis d'abril es presenten els pressupostos de l'Estat i resulta que tota la condescendència i adaptabilitat de CiU a les exigències del PP ha quedat en no res i, una vegada més, ens han deixat amb un pam de nas i donant-nos un copet a l'esquena. El Govern, per votar a favor, esperava que almenys la disposició addicional tercera hi quedés consignada. Doncs, no! Ni un "duro", ni d'això, ni d'allò -que podria ser el Fons de Competitivitat-. Ni la inversió que també dicta i preveu l'Estatut es complirà. La partida per Catalunya "en compliment amb el que s'estableix en matèria d'inversions en els seus respectius estatuts d'autonomia" està a zero, és a dir, ni un euro per pagar la disposició addicional tercera de l'Estatut que, recordem, es va aprovar -per l'Estat- després que l'original -aprovat pel Parlament i votat pel poble- fos retallat per dalt, per baix, per davant i per darrere, pel mig i per les vores.
En el seu ja declarat bloqueig econòmic i cultural, l'Estat incompleix l'obligació que li marca la llei emanada de l'Estatut i una llei s'ha de complir i, si no hi ha diners per això, es treuen d'on no cal que n'hi hagi tants... Com hauria de fer qualsevol amb les seves obligacions adquirides.
No s'han d'entomar com a inevitables uns greuges i unes mancances sostingudes i reiterades. L'incompliment i el menyspreu de l'Estat amb Catalunya ja ha de ser normal i tradicional? No hem passat tant pel PP com pel PSOE i sempre ens ha anat igual?
Fa tan sols uns mesos el nostre Govern va carregar durament contra Zapatero per aquest mateix incompliment i va patir problemes de tresoreria per no haver rebut aquests recursos. Fins i tot el PPC, i el mateix PP estatal, van criticar que no es paguessin els deutes a la Generalitat però, és clar, llavors aquests eren oposició i es tractava de reventar el que feia el contrari.
Com ha dit recentment Miquel Calçada, "És l'enèsima presa de pèl per als catalans" i pregunta a CiU: "Quan ens hi posem de debò?".
L resposra....
.... a "Quan ens hi posemde debo ?" sería, si al govern de La Generalitat fossin valents, proclamar la Republica de Catalunya. Francesc Macià ho va fer, i llavors si que calía ser valent, perque no estavem dins Europa i Espanya podía enviar-nos els tancs (cosa que ja van fer). Ara no podrien perque Europa no ho permetría i caldria que negociessin però tendriem la independencia.
