Notes sobre el norantè aniversari del Museu de Reus

Les continuades prospeccions i excavacions que el metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975) va portar a terme des de 1919 en nombrosos jaciments arqueològics de bona part de la Catalunya meridional li van comportar un gran prestigi científic i, alhora, li van permetre la iniciació i l’acreixement d’una important col·llecció particular. Al llarg dels anys, i en diferents circumstàncies, diversos representants d’institucions públiques i privades van intentar que Salvador Vilaseca els cedís en vida la seva col·lecció. Val a dir que cap d’aquests intents no va assolir l’objectiu específic, però un d’ells va derivar vers la creació del primer Museu Municipal de Reus, inaugurat el 1934. Cinquanta anys després, gràcies a un acord entre els hereus del doctor Vilaseca i l’Ajuntament de Reus, fou inaugurat l’actual Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, en què es conserven i s’exposen els materials procedents de l’esmentada col·lecció, ensems amb els fons arqueològics de l’antic Museu Municipal i de diverses aportacions posteriors.

La primera època del Museu Municipal

El Museu Municipal Prim-Rull, així anomenat arran d’una disposició testamentària del notari Pere Rull, donant de l’edifici, fou inaugurat el 14 d’abril de 1934, en el tercer aniversari de la proclamació de la Segona República. L’acte oficial va ser presidit per l’aleshores alcalde de Reus, Josep Borràs i Massaguer, que –a més– actuava com a delegat del conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, a qui fou impossible d’assistir. Tots els diaris reusencs es van referir a l’acte inaugural, però la informació més àmplia i detallada va ser –és clar– la del republicà Foment:

"Un dels actes de més relleu i de més importància inclosos en el programa de festes organitzades per l’Ajuntament de la nostra ciutat en commemoració del tercer aniversari de la República, fou sens dubte la inauguració del nostre Museu Municipal Prim-Rull instal·lat a la casa núm. 27 del carrer de Gaudí (1) que fou propietat del senyor Rull i que a la seva mort la traspassà a l’Ajuntament a fins del caire a què ha estat destinada. / A dos quarts de 12, al Teatre Municipal començaren a arribar les personalitats invitades a l’acte de la inauguració. / Entre altres representacions, recordem haver anotat les de l’Associació de la Premsa, Jutge de 1ª Instància, Institut 2ª Ensenyança, Escola del Treball, capità de la guàrdia civil, president dels Jurats Mixtos, Federació Obrera local, Banca local, Comissari de la Generalitat, Cultura de la Dona, Col·legi d’Agents Comercials, Foment Industrial i Mercantil, Foment Nacionalista Republicà, Acció Catalana, Radicals Socialistes, Casa del Poble, Agrupació Socialista de Catalunya, Col·legi i Sindicat de Metges, caporal del Sometent, Centre de Lectura, Estany de Riudecanyes, diaris El Conseqüent, Diari de Reus, Les Circumstàncies i Foment. Figurà a més una nodrida representació de la Cambra de Comerç, Sindicat de Vins i Cambra de la Propietat Urbana. / Aquests junt amb l’Ajuntament, presidit per l’alcalde senyor Borràs i acompanyats de la Banda Municipal s’adreçaren al Museu. / Foren rebuts pels individus de la Junta de Museus, senyors Vilaseca, Josep Simó i Bofarull, Cèsar Ferrater i Pere Rius. / Aquests, després de saludar els visitants, els acompanyaren a recórrer les diverses dependències de la casa, donant explicacions i detalls sobre els valors històrics –per cert tots notables– que conté aquell Museu. / Quan la comitiva entrà en aquell lloc la Banda Municipal interpretà L’Himne a Riego i “Els Segadors”. / Després de recórrer tots els pisos al final d’un d’ells l’alcalde senyor Borràs adreçà la paraula als invitats allí reunits. / Glossà en el seu parlament l’obra fecunda de l’anterior Ajuntament que fou l’inspirador de construir aquesta obra d’esplai cultural que ve a enaltir al nostre poble i ensenyar als seus fills tot el que contenia l’avantpassat Reus. Jo des d’aquí –continuà l’orador– faig tribut d’admiració i felicito a l’ànima d’aquest Museu, al senyor Vilaseca que amb les seves aptituds i el seu reconegut entusiasme ha sabut fer factible aquesta inauguració. / També rendeixo tribut d’agraïment envers al gran reusenc senyor Rull que amb la dotació de l’edifici no féu sinó la realització de tot això. Diu que per a donar més transcendència a l’acte havia invitat al mateix Conseller d’Agricultura [sic] de la Generalitat senyor Gassol el qual impossibilitat d’assistir-hi per prendre part a les festes de Barcelona delegà la representació en ell.(2) Acabà dient que des d’aquell moment restava obert el Museu al públic. / El final del discurs fou aplaudit donant-se tot seguit l’acte per acabat. (3)"

En un moment que no he pogut determinar, l’Ajuntament de Reus creà també l’anomenat Patronat de Museus de la ciutat, regit pel mateix Patronat i per la seva Junta. Aquest nou Patronat, de caràcter bàsicament consultiu, havia d’estar format “per aquelles persones que a proposta de la seva Junta, per les seves activitats o càrrecs públics, puguin aportar un ajut o una orientació a les finalitats del Museu”. Tot seguit, aclaria que era “indispensable que, d’aquest Patronat, en formin part almenys: a) Un diputat del Parlament de la República; b) Un diputat del Parlament de la Generalitat”, els quals calia que fossin “fills de Reus o tinguin un interès reconegut per les qüestions d’art i història locals”. En la reunió del 23 de juny de 1934, van ser nomenats membres d’aquest Patronat d’honor nou persones: Francesc Abelló i Pascual, el ja esmentat metge i polític; Eduard Toda i Güell, historiador i col·leccionista, entre moltes altres coses; Jaume Fort i Prats, periodista; el president del Gremi de Pagesos de Santa Llúcia; Antoni Sardà i Moltó, arquitecte municipal; Ricard Carreras i Valls, historiador; Josep Arandes; Josep Ferré i Revascall, pintor, i Ferran Casajuana i Escofet, dibuixant.

No cal dir que en la composició de la Junta del Patronat es van produir noves baixes i incorporacions a conseqüència dels canvis polítics a l’Ajuntament (especialment arran del 6 d’octubre), però les seves reunions van continuar, de manera força regular, fins als primers mesos de 1936.  Al començament d’aquell any el Museu Municipal Prim-Rull ja era gairebé atapeït d’objectes. (4). Per exemple, en una nota publicada quasi exactament dos anys després de la inauguració oficial del Museu, en el diari El Conseqüent, portaveu del Centre Republicà, l’anònim redactor afirmava:

[...] Modest en alguns aspectes, el nostre Museu posseeix exemplars d’una gran vàlua. És un reliquiari de coses locals. Trobar reunides en un edifici, bellament instal·lades, pedres, llibres, pintures, robes, objectes innumerables que han tingut una significació en la vida de Reus, és un goig, una festa pel nostre esperit i una meravella pel patriota. I per afegidura, s’ha anat creant, entorn del museu, una activitat d’excavacions, d’exploracions, d’estudis que han enriquit d’una manera considerable el coneixement de la història local. I ara, aquelles sales que semblaven impossibles d’omplir ja resulten insuficients per encabir tot el material de què es disposa. Serà dintre de breus dies que, si l’Ajuntament vol atendre, com es mereix, una institució que va adquirint la importància del nostre Museu, haurà de resoldre el problema de la insuficiència de la seva instal·lació. [...] A més, el dia que Salvador Vilaseca es decideixi a dur al Museu Municipal la seva col·lecció particular d’objectes prehistòrics –la qual per si sola avaluaria qualsevol instal·lació del món– el problema prendrà caràcter àlgid, peremptori [...].(5).

La situació es va modificar radicalment arran de l’esclat de la guerra civil. Però això ja seria una altra història.

 (1) El carrer de Sant Joan havia estat rebatejat per l’Ajuntament republicà amb el nom del gran arquitecte reusenc Antoni Gaudí i Cornet (mort el 1926).

(2)  Ventura Gassol era, evidentment, conseller de Cultura i no “d’Agricultura”.

(3)  “La inauguració del Museu Municipal”, Foment, segona època, núm. 88, 17 d’abril de 1934, p. 5.

 (4) Com assenyalava coetàniament un article editorial de Les Circumstàncies (“Problemes reusencs”, 11 de gener de 1936), el Museu “ja no cap a l’edifici Rull”.

  (5) “El Museu Municipal”, El Conseqüent, 18 d’abril de 1936, p. 2 (retall conservat a l’arxiu del Museu de Reus).