L’aeroport de Tarragona, el port de Reus

Que el Camp de Tarragona és un espai geogràfic que necessita que s’hi impulsin polítiques d’àmbit regional és una evidència, i cal reconèixer que d’un temps ençà sembla que ha crescut la consciència d’aquesta necessitat entre els responsables institucionals d’aquest territori. Ho demostren, entre altres coses, els gestos de les alcaldies de Reus i Tarragona just pocs dies després de ser elegits Sandra Guaita i Rubén Viñuales. I sobre la taula hi ha el projecte que més pot fer perquè tots plegats prenem consciència regional, el del tramvia que ha d’acostar els municipis del nucli central del Camp i el debat soterrat que hi ha per redefinir el mapa ferroviari, tasca gens fàcil. S’ha avançat en matèries com la sanitat, s’exploren iniciatives en matèria cultural i d’ocupació... Vaja, que hi ha moviment.

 

Una història d’èxit que demostra les possibilitats de posar-se d’acord és la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus, de la que dimarts se’n celebrava el 20è aniversari. Vint anys enrere vivíem l’eclosió dels vols low-cost i hi havia pressió del sector turístic per intentar captar una part del gran pastís que s’estava obrint i que a Girona ja havien captat. Aquesta eina de promoció de l’aeroport va néixer, a més, en un context de malfiança entre els governs de Tarragona i Reus, que va viure el moment de màxima expressió el 2009, en obrir-se una batalla per la capitalitat de la vegueria iniciada perquè el Parlament havia destapat la caixa dels trons de la divisió territorial, i s’havia proposat que l’aeroport es passés a dir “Aeroport de Tarragona”. A Reus, el 22 de desembre del 2009 s’havia celebrat un multitudinari acte institucional sota l’eslògan “Tots som capital”, que Tarragona va replicar el dia 30 amb una concentració d’entitats i ciutadans al pla de la Seu, amb unes 4.000 persones i amb l’eslògan “Tarragona som Tots, Tarragona capital”. Eren alcaldes Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona i Lluís Miquel Pérez a Reus. L’escenari creat era poc adequat per arribar a acords, però amb el temps es van refer ponts i qui més qui menys a les dues bandes va adonar-se de l’error que havia estat tot plegat, potser perquè des de fora –des de Barcelona– no entenien res i no sabien massa com abordar el problema. I amb el temps, s’ha notat com els radicals del tarragonisme i del reusenquisme han perdut força i han guanyat pes els arguments que malden per arribar a acords. S’ha imposat la realitat.

 

La taula estratègica de l’aeroport va aconseguir superar aquest ambient hostil als acords i va continuar treballant, i fins avui. Es pot afirmar, sense entrar a analitzar els detalls de la seva gestió, que aquest escenari d’acord és una història d’èxit. El notable increment de l’activitat de l’aeroport s’explica, en part, per la feina que s’ha fet sobre la base d'aquest acord, i potser en caldrien més. Al cap i a la fi, està clar que l’aeroport de Tarragona és el de Reus, de la mateixa que el port de Reus és el de Tarragona.