El no-concert de Misericòrdia

El balanç que es pot fer de la Festa Major de Misericòrdia és més aviat pobre. Només el paper que hi juguen les entitats ha permès dignificar el programa d’actes que, a diferència d’altres anys dels d’abans de la pandèmia, no ha tingut cap concert dels que atreuen molt de públic. Hi ha una mica de mar de fons a les entitats de la Festa Major, que fa la sensació que perdonen l’edició d’enguany per allò que el nou ajuntament acaba d’aterrar, però que comencen a estar farts del fet que la regidoria de Cultura és a la que més li costa recuperar els nivells de pressupost que tenia abans de la gran retallada del govern Pellicer a partir del 2011. I han perdonat també perquè des de l’Ajuntament se’ls han fet arribar missatges que expressen voluntat de canviar les coses.

El no-concert de Misericòrdia és un símptoma, però és que la situació hauria pogut ser pitjor: Al juliol, els tècnics municipals li diuen a l’alcaldessa, pocs dies després d’haver pres possessió, que no queden diners a Cultura per a la Festa Major. Tot està gastat. Entre les solucions que li proposen els tècnics hi ha l’opció de que no se celebri, òbviament inacceptable. A partir d’aquí es van fer mans i mànigues per intentar salvar la situació amb el màxim de dignitat possible, i el resultat ja s’ha viscut.

Que no hi hagués diners per a la Festa Major és un altre símptoma del fet que el nou govern no s’ha trobat l’economia municipal tant sanejada com havia venut el govern anterior, però aquesta serà una altra història.

Però el problema de fons és la migradesa del pressupost de Cultura de l’Ajuntament. El pressupost de la Festa Major de Sant Pere del 2023 va ser de 530.000 euros. És molt? És poc? Comparem. La xifra suposa que toquen a 5 euros per habitant. Quants diners destinen altres municipis comparables amb Reus per xifra d’habitants o per prestigi de la seva Festa Major? El quadre següent, fet en base a dades públiques disponibles en línia, explica coses:

D’aquest quadre se’n poden dir moltes coses, a més de la selecció de municipis i festes. Però queda clar que Reus no és de les que més diners per habitant destina a les festes, i això indica, probablement, cap a on han d’anar les coses en el futur, més enllà de debats més de fons relatius al model de Festa Major que es vol per a Sant Pere i per Misericòrdia, i pel model de gestió de les festes, que també presenta fórmules alternatives, com poden ser el cas de Vilafranca, on hi ha la Fundació Festa Major de Sant Fèlix, o Valls, on existeix la Fundació de les Decennals.

Un dels problemes de la festa de Misericòrdia és el fet que coincideixi amb la de Santa Tecla, a Tarragona, de dimensions incomparables, però que veuen com molts dels seus actes emblemàtics atreuen molts reusencs, especialment joves, i que això, es vulgui o no, condiciona el debat. I cal tenir en compte, a més, que del pressupost de Cultura no en depenen només les festes, que també cal programar els teatres, fomentar la lectura o promoure els creadors locals en tots els àmbits, o fomentar i preservar el patrimoni, per exemple.

Ara toca negociar els pressupostos de l’any que ve a l’Ajuntament. No seran fàcils, pel que ja hem comentat de la situació econòmica de l’Ajuntament, però serviran per marcar tendència i prioritats del nou govern de cara al futur. Serà, doncs, un moment clau de l’actual mandat municipal.