9 milions

A l’Ajuntament de Reus li falten 9 milions d’euros per poder quadrar els comptes previstos per al 2024. Ho ha explicat l’alcaldessa en una entrevista a Canal Reus. Això vol dir que els reusencs hauran de pagar més en conceptes com l’IBI o l’impost circulació, per exemple. La falta de diners no arriba al drama denunciat setmanes enrere per l’alcalde de Tarragona, Rubèn Viñuales, que parlava dies enrere d’un ajuntament que frega la fallida econòmica, però està clar que caldrà quadrar els comptes perquè l’ajuntament pugui mantenir els serveis que se li exigeixen.

És probable que Rubèn Viñuales exagerés en la seva descripció dels comptes. Entre Tarragona i Reus hi ha una diferència significativa, que és el fet que les ordenances fiscals s’han d’aprovar en ple, i el govern de Tarragona no té la majoria suficient per fer-ho, que sí que té el govern de Reus. Pintar un panorama dramàtic pot servir-li a Viñuales com a mesura de pressió per aconseguir el suport d’altres grups municipals.

Que la situació econòmica dels ajuntaments en general és feble és una evidència. Fins i tot, allà on governen els qui més fan bandera de la baixada d’impostos, es veuen obligats a incrementar la pressió fiscal. Un exemple és Castelldefels, on l’alcalde, que és del PP, ja ha anunciat una pujada d’impostos, que ha venut en paral·lel a una baixada de despeses per quadrar les xifres. A Valls i a Vila-seca, amb alcaldies de Junts, també hi haurà increment de la pressió fiscal.

Els arguments són clars: Els ajuntaments han de pagar més en matèries primeres, llum, aigua... El mes de setembre d’enguany els preus eren un 12,5 més alts que el mes de setembre del 2022. El dia a dia és, doncs, més car que no era. I, en el cas de Reus, a més, Guaita ha explicat que s’han trobat amb compromisos del govern anterior, presidit per Carles Pellicer, que s’han de complir. Pellicer, per exemple, va tancar un acord amb els treballadors municipals per millorar salaris a partir de l’1 de gener de l’any que ve. Això sol, sumat a l’increment salarial que ve marcat per llei, ja suposa uns 4,5 milions de despesa addicional anual que ara no es tenen. Dit d’una altra manera, per molt que es retallin despeses, difícilment es podrà evitar que els ciutadans paguin més.

És cert que es pot acusar els ajuntaments de fer una mica de trampa, quan incrementen impostos el primer any de mandat i els congelen l’últim, quan hi ha eleccions, i ningú se n’escapa. Corregir aquesta anomalia, però, només evitaria que en un primer any de mandat, com el d’ara, l’increment no fos tan elevat.

A l’hora d’escriure aquest article, encara no es coneix el detall de l’increment que s’aplicarà en els impostos i taxes municipals de Reus, que s’han de conèixer just avui mateix, i li falten, per tant, dades per poder fer una valoració amb cura. Però espero amb interès el debat polític que es pugui produir i, especialment, l’actitud que adoptin els regidors de Junts per Reus, pel fet que són responsables d’algunes decisions econòmiques diferides que incrementen els costos a partir de l’1 de gener. El debat de les ordenances i el de pressupostos serviran també per poder observar el to que utilitzaran els diferents grups municipals al ple. Ens permetran veure des del nivell de demagògia de Vox, fins a l’estratègia de Junts per Reus, passant pels arguments de la CUP i del nou PP, i pels matisos dels grups que governen amb Guaita. Ara ja tothom està més o menys assentat en el seu paper, cosa que permet pensar que aquests debats, més enllà de les qüestions tècniques que puguin discutir-se, marcaran perfil per al primer tram de la legislatura municipal. Un perfil que ja ha començat a mostrar Sandra Guaita, a la que, en aquest tema, no se la pot acusar de no dir les coses pel seu nom.