Teatres, més enllà de programar

Un dels errors del govern municipal de Carles Pellicer quan va prendre les regnes del govern municipal va ser permetre la sortida de la Generalitat del Consorci del Teatre Fortuny. Potser la situació econòmica en aquella època (2013) explica per què les coses van acabar d’aquesta manera, però està clar que si ens ho mirem des de l’òptica d’estratègia de ciutat i de política cultural aquella decisió només es pot qualificar d’error històric. A molts els va esborronar la frase que va utilitzar l’alcalde Pellicer quan es va produir aquest fet: “El Fortuny torna a ser nostre”. Cert, però perdent més de la meitat del finançament de la seva activitat. I la Generalitat, amb una situació econòmica d’una precarietat notable (ressonaven encara els efectes de les retallades), tot això que s’estalviava, amb l’argument que les decisions culturals s’havien de prendre des del territori.

La conclusió de tot plegat és que se n’anava en orris la política cultural més ambiciosa i amb més projecció que mai havia tingut la ciutat, que el Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) millor representava, i que ho feia en un context de divorci entre els responsables de la política cultural de Reus i el Departament de Cultura de la Generalitat. Eren anys que quan algun periodista trucava a Cultura, a Barcelona, et deien que no entenien què passava a Reus i què volia l’Ajuntament.

D’això en fa poc més de deu anys. I, coincidint amb l’aniversari, dies enrere es donava a conèixer la programació del present trimestre al Teatre Fortuny, que aporta matisos interessants que la diferencien de les programacions dels últims anys, l’èxit de les quals es mesurava en funció del nombre d’entrades venudes. Traspua una certa voluntat d’anar més enllà d’una simple programació (que també s’ha de fer). Hi ha muntatges de producció pròpia, i es proposa un cicle de reflexions sobre temes que plantegen alguns dels espectacles programats. Potser tot plegat és molt tímid, però ja està bé que es plantegin reptes nous. El potencial dels teatres reusencs s’aprofita poc per fer política cultural, que és molt més que la programació regular d’espectacles, que en massa ocasions semblaven més d’iniciativa privada que no pas de teatres públics. 

Nova direcció artística, nou govern municipal... A veure com va evolucionant, tot plegat.