Dimarts, 14 de Maig de 2024
Quan s’ha presentat, ha revalidat la confiança dels ciutadans i això vol dir que la ciutat hi confiava, i mai sabrem què hagués passat si hagués repetit com a candidat el 28 de maig passat
Pellicer, al ple del passat dimecres
ACN
“Marxo content, tranquil, convençut i emocionat”. Ho deia dimecres l’alcalde Pellicer al ple que servia per acomiadar l’actual mandat, tres dies abans que es materialitzi un canvi profund (històric fins i tot) a l’ajuntament amb Sandra Guaita com a alcaldessa. Ara ja es pot fer balanç del que ha estat l’etapa de Carles Pellicer com a alcalde. Acostumats com estàvem abans del 2011, quan semblava que no hi havia límits, a parlar de grans projectes, dels quals el nou Hospital n’és l’exemple més evident, es fa difícil jutjar l’alcalde Pellicer amb els mateixos paràmetres.
Pellicer se’n va sense cap gran projecte en l’haver del seu balanç, però és que tampoc se li ha exigit. Quan s’ha presentat, ha revalidat la confiança dels ciutadans i això vol dir que la ciutat hi confiava, i mai sabrem què hagués passat si hagués repetit com a candidat el 28 de maig passat. Pellicer ha estat un alcalde singular, si establim comparacions amb alcaldes reusencs des de l’arribada de la democràcia municipal, el 1979.
La portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès, deia d’ell al ple que “amb vostè hem après a fer política fora dels despatxos”, i trobo que la frase és encertada. Carles Martí va passar a la història com el primer alcalde democràtic des de la República. Anton Borrell, amb només dos anys de mandat per la seva mort sobtada, va inocular una visió de ciutat ambiciosa, que Josep Abelló va gestionar després amb operacions urbanístiques que van transformar la ciutat. Lluís Miquel Pérez va ser l’alcalde dels grans projectes. I si amb Pérez l’hospital i el Tecnoparc simbolitzen la seva manera de veure la ciutat, el primer símbol que va tenir Pellicer va ser un tobogan, el Tobi de les Parcel·les Casas, que va popularitzar Josep Baiges al seu bloc El Món de Reus.
Està clar que sanejar les finances municipals està molt bé, però difícilment és un aspecte que sortirà als llibres d’història de la ciutat
Dit d’una altra manera, es va passar de les grans operacions urbanístiques a la fixació pels detalls, probablement més pròxima a la gent. Ha estat l’alcalde que anava pel carrer amb una petita llibreta de notes en la qual hi anotava tot el que li anava dient la gent amb qui s’anava trobant. Aquest ha estat el gran èxit de l’alcalde Pellicer, i el que molta gent li ha valorat.
Alguns pensaran que actuava així perquè no tenia grans idees. D’altres, perquè no podia fer res més. Quan a Carles Pellicer se li demana passar balanç dels seus mandats, no s’està de recordar que durant els primers quatre anys, a partir del 2011, va patir les conseqüències d’unes finances municipals en un estat deplorable, a un pas de ser intervingudes per l’estat, i amb un ambient polític molt enrarit per l’afer Innova.
Al segon mandat (2015), la política li va fer una mala jugada, perquè governava en minoria, i en un context polític nacional d’una gran intensitat. I el tercer mandat, des del 2019 fins avui, la pandèmia i la guerra d’Ucraïna han fet variar totes les prioritats. Això vol dir que no ha pogut materialitzar projectes d’envergadura. No vol dir que no s’hagi fet res (el centre social el Roser o la Boca de la Mina són dos bons exemples que conté el balanç).
Està clar, però, que sanejar les finances municipals està molt bé, però difícilment és un aspecte que sortirà als llibres d’història de la ciutat. Amb Sandra Guaita i el PSC al capdavant del govern municipal, aquest dissabte la ciutat iniciarà una nova etapa, que ara per ara no sabem el tarannà que tindrà. Hi ha dibuixats alguns grans projectes, com la transformació de la part sud de la ciutat, amb el Carrilet com a centre d’atenció principal, i també consciència que cal tenir cura de les coses petites. La nova alcaldessa i el nou govern necessitaran temps per definir cap a on volen dirigir la ciutat. El que està clar és que l’etapa Pellicer ja és història.
