Dijous, 28 de Març de 2024

Res de nou a Ponent. I aquí?

23 de Juliol de 2013, per Biel Ferrer Puig

L'actual procés de transició nacional de Catalunya ha propiciat l'aparició de multitud de llibres que aborden aspectes ben diversos de la qüestió. N'hi ha tants que vostès poden remenar i triar... I a més són líders de rànquings. Ja fa unes quantes setmanes -i mesos i tot- que els encapçalen com a més venuts.

D'una banda, l'excel·lent assaig sobre personalitats i agents socials botiflers com a factors endògens contraris al procés, 'La trama contra Catalunya. Poders catalans que frenen la independència', del professor de Dret Constitucional de la UPF, Hèctor López Bofill. D'altra banda, el magnífic relat 'Victus. Barcelona 1714', de l'antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol, basat en les convencions habituals de la novel·la històrica: atenir-se a la historicitat dels fets de la Guerra de Successió i tolerar la ficció en l'apartat privat.

El primer fou objecte de presentació a la Sala d'Actes Josep Maria Ferrer Camprubí d'Òmnium Baix Camp el mes passat de juny i el segon serà objecte de comentari a la primera sessió, al mes d'octubre vinent, del Club de Lectura en Català que coorganitzen Bravium Teatre i Òmnium Baix Camp. Assaig actual i ficció històrica es complementen perfectament. Encara més si fem cas de les sàvies paraules del malaguanyat periodista, mestre de l'articulisme d'opinió, Miquel Pairolí, que al seu darrer escrit deia: "Memòria, perquè lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. En la història ja està escrit gran part del que vivim".

I és ben bé així. Per això mateix és un exercici ben recomanable que facin vostès una ullada a l'altre costat del carrer per explorar què diuen els llibres escrits riu Cinca enllà d'ara i sobretot d'abans, dels quals els en destaco la instructiva reedició de 'Dos visiones de España. Discursos en las Cortes Constituyentes sobre el Estatuto de Cataluña' (1932). Dues visions? Una única visió sense gaires matisos, francament.

Vet aquí què en deia el filòsof liberal espanyol José Ortega y Gasset, absolutament contrari a un Estat federal: "Y la raíz de convivencia en pueblos como los nuestros es la unidad de soberanía. (...) Decía yo que soberanía es la facultad de las últimas decisiones, el poder que crea y anula todos los otros poderes, cualesquiera sean ellos; soberanía, pues, significa la voluntad última de una colectividad. (...) Por eso es absolutamente necesario que quede deslindado de este proyecto de Estatuto todo cuanto signifique, cuanto pueda parecer amenaza de la soberanía unida, o que deje infectada su raíz. Por este camino iríamos derechos y rápidos a una catástrofe nacional".

I vet aquí què en deia el polític republicà esquerrà espanyol Manuel Azaña, també contrari a un Estat federal: "La unión de los españoles bajo un Estado común (...) es lo que nosotros tenemos que fundar, mantener y defender... (...) Ha venido el proyecto a las Cortes, ha pasado a la Comisión, y la Comisión ha rectificado en el dictamen algunos de estos conceptos incompatibles con la Constitución, por ejemplo, el de que Cataluña era un Estado, etcétera. Ahora dice el dictamen: 'Cataluña es una región autónoma de la República española'".

Josep Pla, que va fer una lúcida crònica d'aquells dies a Madrid. L'adveniment de la República, en tenia una visió molt clara: "Les coses de Barcelona es van esbravant, si més no, es van esbravant a través del fil telefònic que en aquestes hores uneix el senyor Macià amb don Niceto Alcalá Zamora, president del Govern provisional. Aquestes converses es produeixen enmig d'una xarbotant i enfebrada cordialitat. La dificultat expressiva del senyor Macià xoca amb la llana del matalàs retòric i jurídic de don Niceto, i així l'Estat va guanyant".

Tot això bé els deu sonar perquè passa o podria passar (més o menys... salvant alguna molt honorable excepció) ara mateix, també, oi? Res de nou a Ponent, doncs. I aquí? Doncs per esmentar un darrer títol d'avui i d'aquí, permetin-me aconsellar-los un bon recull d'arguments sobre el procés: 'El clauer. Claus sobre la independència de Catalunya', de l'editorial Comanegra, que aplega el contingut del web www.elclauer.cat, elaborat per 14 entitats sobiranistes. Tanmateix, un darrer advertiment, a càrrec d'un lúcid membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Ferran Requejo: "Sobren raons per a la consulta; falta coratge, unitat i estratègia".

Biel Ferrer és president d'Òmnium Baix Camp

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics