Dijous, 16 de Maig de 2024

Peus a terra, cap enlaire

15 d'Octubre de 2014, per Esther Alberich

Tenim els peus a terra, president. Tenim els peus tocant el terròs, despullats de sabata, perquè palpem allò que es mou al nostre voltant dia a dia: aquella família que no arriba a final de mes per més que els pares treballin, aquella jove que no troba feina per molt que s’hi esforci i busqui i es bellugui, aquella senyora gran que fa ganxet amb el fil de la seva solitud, aquella metgessa que malda per trobar el temps que li falta per atendre els seus pacients amb les condicions que es mereixen, aquell mestre que no s’hauria pensat que encara hauria de lluitar per una escola en català.

Tenim els peus descalços, amarats de pols, de la pols d’aquell empresari que no pot aconseguir crèdit per a la seva empresa, de la pols d’aquella operària que passa les nits en blanc perquè l’empresa on treballa penja d’un fil, de la pols d’aquella associació social que no dóna a l’abast per atendre cada dia més i més gent, de la pols del final d’un projecte de recerca perquè s’ha acabat el finançament que el sostenia.

I tenim el cap enlaire, president. El cap enlaire dels que veuen una il·lusió a perseguir, una esperança per viure millor. Un empoderament d’aquesta família, de la jove, de la senyora gran, de la metgessa, que han acordat sense paraules que poden gestionar millor els recursos i les il·lusions col·lectives, i que es volen fer dignes dels seus èxits i responsables dels seus fracassos.

El cap enlaire de saber del cert que democràcia implica més democràcia encara, i que la llibertat col·lectiva també significa més llibertat individual. El cap enlaire, la mirada enllà, perquè el futur és molt més suggerent que el passat, i el volem escriure amb la tinta de l’esperança i de la determinació plena que volem un benestar sòlid i creixent.

Tenim els peus a terra i el cap enlaire, president, Lluís Companys. Les sabates a un costat, mentre sabem que no serveix de res si no és per viure el que és més primari i quotidià. I descalços, caminem endavant, mentre ens ressona als nostres caps “Per Catalunya!”.

Ester Alberich és presidenta d'ERC a Reus.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (7)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Amapola  19 d'Octubre de 2014

Reflexiona...!!!

"Si ya no ves la salida,
si el golpe ha sido muy grande,
apuesta todo a la vida.
Ten en cuenta que el Sol siempre sale."

josep  18 d'Octubre de 2014

Bonic aritcle,res mes,i dire

Bonic aritcle,res mes,i dire mes, fora de lloc, fora de lloc parque no es la idea de aquesta casa,tenen altres feines que mira la gent que no pots arriva a la fi de mes.,He Sr. Junqueres?,vosaltres aneu per feina,unaltre feina,la saven tots,menos la que parle aquet article.

immaculada  17 d'Octubre de 2014

mira quin escrit mes bonic

mira quin escrit mes bonic

Reusenc   17 d'Octubre de 2014

No fem. demagogia Sr. Salvat

No faci demagògia amb les malalties i els hospitals Sr. Salvat! Amb el deute que ens va deixar el tripartit es haurien pogut construir 10!! Ja no ens recoredem de l'obra faraònica de la *Fira, del *Tecnoparc, de *Metrovacesa, del forat negre de l'entramat de societats on mitg consistori està imputat?? Sí tenim una ciutat bonica és gràcies a les contribucions especials que hem hagut de soportar el ciutadà ja que la gestió de recursos portada ha estat una calamitat. Solament dues dades, l'ajuntament de Reus en el 2012 tenia un deute de 368 milions d'euros!!!! L'Hospital de Reus acumula un deute de 98 milions!!! Visca el vi!!!

Ramon Salvat - Reus  16 d'Octubre de 2014

d'ineptituds, mala gestió, endutament i altres mites

Als apreciats “reusencs” ( que quasi mai signen el que escriuen) , un que no és - ni serà- mai d’ERC els hi diu, amb tot el seu “carinyo” possible , que de veritat fan pena retraient sempre i aprofitant qualsevol tema , les disbauxes del “tripartit” a la ciutat. Nomes els hi demano que siguin, doncs, coherents i quan tinguin un problema de salut, per exemple, no utilitzin l’hospital, o sigui que renunciïn a fer servir cadascuna de les instal•lacions publiques que la “nefasta” gestió del tripartit ha aportat a la ciutat, transformat un trista bruta i destralada població en un lloc per viure dels millors de Catalunya i Espanya. Espereu, doncs a “gaudir” de la immensa feina que l’actual bipartit patriòtic català i patriòtic espanyol ens esta oferint. Nomes es tractarà de tancar-se a casa i no posar-se malalt en tres o quatre legislatures. Per cert, bonic article.

Reusenc  15 d'Octubre de 2014

ERC donant lliçons?????????

Estem amb els peus descalços per la ineptitud en la gestió duta a terme pel tripartit en la qual Vostès eren partícips. Tenim un dels ajuntaments mes endeutats de l'estat gràcies a l'aliança de les esquerres catalanes. I ara ens veniu amb filosofies d'anar per casa?? Ara ens dieu que cal gestionar bé els recursos?? A vosaltres ja us coneixem, no necessitem xerraires, necessitem bons gestors, gent d'empresa amb ment oberta i no tancada!!!

Noe Batlle  15 d'Octubre de 2014

Emotiu escrit

Emotiu escrit de la presidenta dels republicans de Reus recordant a Companys, el nostre President màrtir que va morir defensant valors com l'honor, dignitat i lleialtat. Emotiu escrit amb regust de no saber a ciència certa qui l'ha escrit, si la que signa, si la exregidora imputada que la va ben colocar a l'ajuntament, o el sant cristo gros dels republicans de Reus que fa de director d'orquesta i supervisor del partit. Emotiu escrit que emprenyaria a Companys al veure el que ha fet el seu partit, que a deixat a un costat els seus idearis per seguir els idearis del dispendi i corrupció més barruer. Per Catalunya!, salud i república!

Reportatges