Per a qui escriu, el mot "l'esquerra" fa referència a una pluralitat de corrents polítics, el primer dels quals considera que parlar d'esquerra no és suficient per definir llur conducta, ja que vol agafar els problemes des de l'arrel, de manera que adopta una postura classista i anticapitalista. Això la diferència dels altres corrents que no situen la qüestió del poder com a l'objectiu futur (materialitzat també en l'acció del present) ni, per tant, es plantegen l'emancipació dels treballadors.
En segon lloc, hi ha un corrent que es conforma reformant el sistema. Aquest corrent suggereix atenuar l'explotació i regular el capitalisme, però no té com a meta aconseguir l'emancipació dels treballadors.
En tercer lloc, trobem el corrent socialdemòcrata, o millor dit: socio-liberal. La senya d'identitat és la defensa de certes institucions que acostuma (o vol) governar. Com que només es proposa gestionar el capitalisme, és presonera de les classes dominants.
En les últimes dècades ha aparegut una quarta corrent que podríem tipificar com a reformisme de nou tipus. Considera a la classe obrera, com un més dels subjectes que contribueixen a la democratització del sistema i a la vegada s'apropia d'altres demandes com la "lluita de gènere" o "la reivindicació ambiental".
Ara bé, en certs moments, aquests corrents poden conviure i imbricar-se i fins i tot establir ALIANCES tàctiques. Però l'important és que tot això es faci sota la iniciativa de la primera, ja que és l'única capaç de desenvolupar una estratègia per donar un tomb a la situació d'explotació i misèria que sota el sistema capitalista pateix la majoria de la població.
