L'últim rei

S'ha especulat molt sobre les raons de fons del rei Joan Carles des que ahir es va fer pública la decisió del monarca espanyol d'abdicar en favor del seu fill.

El pas del temps, malgrat la resistència del presumit personatge a acceptar-ho, segur que hi té a veure. Però n'hi ha una, de raó, premeditada o no, que pot tenir el seu pes: el fet de passar a la història com un dels pocs monarques espanyols de la seva família que no han perdut territoris durant el seu regnat, especialment després de la reconquesta de Perejil.

Felip V va haver de renunciar a Gibraltar i altres territoris per poder conquerir la corona a sang i foc passant per sobre dels catalans. Sense oblidar la pèrdua de Cuba per part del seu avi Alfons XIII (llavors menor d'edat sota la regència de Maria Cristina) i per suposat les moltes colònies que es van alliberar dels espanyols històricament. Tres-cents anys després, allargar-se en el tron podria haver suposat entregar a Felip VI una Espanya, precisament, sense el país que Felip V va subjugar. I un pare, suposadament, sempre vol el millor per al seu fill.

El regnat de Joan Carles ha estat llarg, malgrat la vida dissipada que les cròniques rosa revelen o el fosc paper jugat en el cop d'estat del 1981 amb les seves estretes relacions amb un dels capitostos de l'aixecament militar contra la democràcia incipient, el general Alfonso Armada. O l'opacitat entorn de la seva fortuna i els ingents recursos de diner públic atorgats. Només per posar un exemple, el llibre Un rei cop a cop recull l'anècdota atribuïda a Ruiz Mateos de com l'inefable empresari entrava maletins plens de bitllets en cada una de les nombroses visites al Palau de La Zarzuela, sense cap problema.

I com devia tenir la mà trencada el monarca que, suposadament, llançava els maletins a un racó del despatx i queien sempre dempeus. Ruiz Mateos no va ser l'únic empresari amic de Joan Carles que va acabar a la presó. Ara veurem com Felip fa front a l'herència rebuda, però l'oportunitat per a la República Catalana és més palesa que mai. I només cal escatir si l'últim rei imposat als catalans es dirà Joan Carles o Felip.

Ferran Espada és director adjunt de L'Esportiu.