La insòlita troballa d'una làpida eclipsa l'interès en les excavacions a la torre de Poblet

En qualsevol cas, però, l'Ajuntament es mostra molt prudent en relació a la consolidació d'aquestes restes arqueològiques i la possibilitat d'obrir-les al públic, a l'espera que culminin els treballs arqueològics a l'àmbit, a tocar de la muralla de Santa Tecla. En aquest punt, temps enrere, s'hi erigia la torre més majestuosa de la trentena que conformen el recinte emmurallat, i la imponent Casa de Poblet, propietat dels monjos.

Les seves restes són el focus d'atenció dels arqueòlegs, que hi treballen des de fa gairebé un mes. Ara, però, han sortit a la llum dues noves troballes. Una era previsible, que són les fonts de la vila. S'han trobat en un òptim estat de conservació. Són dues cisternes, una per a les persones -d'uns 2 metres cúbics d'aigua- i una per animals -de menor dimensions-, intercomunicades entre si i protegides amb unes arcades.

Aquesta arquitectura que envolta les fonts és d'època medieval. L'altra troballa, més insòlita, és la gran pedra calcària que, en posició horitzontal, forma part d'una de les parets de la font més gran. Té unes dimensions de dos metres de llargada i mig metre d'alçada aproximadament, i servia de presa i alhora de sobreeixidor -té tres perforacions. Destaquen les dues torres gravades sobre la pedra, contraposades entre si.

Es dóna per fet que va ser una peça reaprofitada, però se'n desconeix la seva procedència. En un primer moment, els arqueòlegs van pensar que es tractava de la llinda d'una porta, però ara, les hipòtesis que prenen més força són que fos una làpida sepulcral d'una família adinerada -enterrada a l'església de Santa Maria- o bé que tingui un sentit jueu, tenint en compte la proximitat del solar amb la sinagoga i el call.

"Mai havíem vist els símbols d'aquestes dues torres invertides, però, per exemple, podrien correspondre al cognom d'una família poderosa de Montblanc, que es digués Torres", ha explicat l'arqueòleg Josep Maria Vila. Els treballs ara se centraran en buscar noves restes i deixar a la llum les fonts. "Algun dia tornaran a tenir aigua", afirmava Andreu, tot emmirallant-se en les fonts de Saint Emilion, a Bordeus (França).