-
Carlos Martínez Shaw
Enrique Canovaca
"Els diaris del segle XVIII es dedicaven a escampar conceptes i doctrines de progrés que es contraposaven a l'antic règim", ha manifestat el catedràtic, per després passar a enumerar els diferents tipus de premsa que s'editava a la monarquia espanyola de l'època. S'hi trobava des de premsa de notícies, amb fets ocorreguts a d'altres parts del món, fins a una altra de caire literari, que parlava de corrents artístiques i culturals, passant per unes publicacions especialitzades, "aparegudes a finals de segle i moltes centrades en l'economia i el comerç". Malgrat tot, Martínez Shaw considera que la premsa més habitual era la d'opinió, en forma gairebé d'assaig, que opinava sobre qüestions socials i criticava els costums de la societat.
La difusió de l'època era petita i els diaris que "no tenien una subvenció oficial només tiraven entre 300 i 500 exemplars, quan a Espanya hi havia deu milions d'habitants". És a dir, segons el catedràtic, tampoc s'ha de sobrevalorar la influència de la premsa en l'opinió pública general i les idees del poble, i més, tenint en compte que el lector habitual eren persones amb certa formació cultural i intel·lectual i una bona capacitat econòmica -les publicacions eren cares. Tot i així, Martínez Shaw ha insistit en què aquesta premsa va jugar un paper vertebrador de les idees de la Il·lustració, que també s'ha de dir, no estaven escampades per les classes més baixes.
Així, doncs, de premsa dirigida al poble n'hi havia molt poca i tenia poca validesa intel·lectual ja que majoritàriament es dedicava "a fer pronòstics sobre el calendari i a parlar de sastres i astrologia". Un cas paradigmàtic, però, va ser una iniciativa oficial: el Diario de Agricultura, editat pels cures i repartit entre les rectories de les parròquies. Donava informació de tipus ramader o agropecuari i el podien llegir els feligresos, molts d'ells de classe baixa.
D'altra banda, Martínez Shaw ha posat de manifest el desequilibri territorial entre les publicacions de l'època, la meitat de les quals s'escrivien des de Madrid i duraven uns pocs anys. A més, pràcticament no n'hi havia premsa en català ja que la monarquia considerava aquest idioma com regional i el marginava. De fet, el catèdratic ha recordat que el Diari de Barcelona va nèixer el 1792 en castellà. Per últim, Martínez Shaw ha citat com el paradigma en la creació d'una opinió progressista el diari 'El censor', que es va publicar entre 1781 i 1787 i va ser fundat per l'escriptor andalús Luis García Cañuelo.
Les jornades de història de la premsa del Centre de Lectura continuen aquest divendres, a partir de les 7 de la tarda, amb les conferències del professor emèrit de la URV, Lluís J. Navarro, i del professor d'història moderna de la URV, Josep Fàbregas. El primer parlarà de les publicacions periòdiques a Europa durant l'Edat Moderna i el segon sobre la difusió de les idees liberals a la premsa d'inicis del segle XIX.
El programa continuarà dimecres, 2 de maig, a partir de les 7 de la tarda, amb la conferència del director de Cal Massó i el Museu d'Art i Història, Marc Ferran, centrada en la premsa humorística com a arma política a Reus, entre 1868 i 1936. Aquest mateix dia, el professor de literatura de la URV, Magí Sunyer, parlarà de la premsa modernista, i un dia després l'expert en franquisme, Josep maria Thomàs, sobre la premsa falangista durant la guerra i postguerra.
També dijous, la bibliotecària de la Biblioteca Xavier Amorós, Victòria Rodrigo, repassarà els lectors i les lectures dels diaris des de l'antic al nou règim. Les jornades es tanquen divendres, 4 de maig, amb una conferència de l'historiador Joan Navais sobre la premsa històrica a Reus, de 1813 a 1939, i una taula rodona formada per diversos professionals del periodisme a la ciutat, que parlaran de l'actual situació del panorma comunicatiu.
