Dilluns, 13 de Maig de 2024

Un any de 'sala de màquines'

Els líders del PSC, el PP i Unió de Tarragona defensen que els fruits del pacte de govern es veuran a partir d'ara

27 de Febrer de 2017, per Azahara Palomares/ El Punt Avui
  • Ballesteros, Martín i Prats al despatx d'alcaldia

    Judith Fernàndez/ El Punt Avui

El 'pacte de la catifa', nom amb què l'oposició va batejar l'aliança entre el PSC, el PP i Unió a l'Ajuntament de Tarragona, ha fet un any des de la seva signatura oficial, el 2 de febrer del 2016. “També ens han dit el pacte de la fam, de l'interès, dels partits decadents. El que som és el pacte per tirar endavant Tarragona”, afirma, amb una certa sorna, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros (PSC). El reunim amb el nou primer tinent d'alcalde, José Luis Martín (PP), i el regidor de Cultura i únic representant d'Unió, Josep Maria Prats, per fer valoració d'un any molt marcat per l'endarreriment dels Jocs Mediterranis, el cas Inipro i la polèmica a la Budellera.

Quins són, d'entrada, els principals canvis que han dut a la ciutat en aquests dotze mesos? Tant Ballesteros com José Luis Martín (el més mesurat en les paraules, potser encara acostumant-se al seu paper de nou portaveu dels populars) es refereixen d'entrada a l'estabilitat. Els costa, però, concretar més enllà. “Puc parlar de projectes de la meva àrea, com ara la millora del parc de la plaça dels Infants”, detalla Martín.

Aquestes respostes posen inevitablement sobre la taula un dels retrets més habituals des de l'oposició, que és la inacció del govern local. “Potser ens ha faltat visió propagandística, sempre hem dit que treballem molt i no ho comuniquem del tot bé”, diu l'alcalde. “Aquest any hem fet sala de màquines, i això no vol dir realitats immediates. S'haurà de veure a partir d'enguany”, s'hi afegeix Josep Maria Prats.

Tots tres són decidits a l'hora de negar que els partits funcionin com regnes de taifes independents. Ni tan sols el portaveu popular se sent més deixat de banda en haver perdut el pes d'Alejandro Fernández, que va renunciar al càrrec a finals de l'any passat. “El clima és molt bo”, afirma. “Em refio d'ells com dels meus regidors del PSC”, rebla Ballesteros, que fins i tot dona un exemple: “A Cultura [Prats] ha decidit fitxar una persona que ha estat molt crítica amb mi”, explica en referència al nou cap de gestió cultural, Nei Torrell.

La crisi dels Jocs

L'ajornament dels Jocs Mediterranis fins al 2018 ha estat un dels moments més delicats pel pacte. Qüestionat de portes enfora, molts van considerar mancada de raons l'aliança del PSC i el PP després que l'Estat no aportés els diners necessaris. “El pacte incloïa més coses que els Jocs. No ens hem sentit qüestionats”, diu José Luis Martín, preguntat també per les crítiques directes de noms destacats del PSC com Xavier Sabaté o Carles Castillo. “Som 350 persones molt actives al PSC a Tarragona. És normal que hi hagi discrepàncies i siguin públiques”, hi afegeix l'alcalde, qui subratlla: “No tinc cap queixa de l'actitud del PP en el tema dels Jocs. És en moments com aquest que es demostra si un grup és compacte o no.”

“L'estabilitat que ha donat el pacte ha estat la garantia perquè el projecte dels Jocs continuï”, destaca el portaveu d'Unió. Però, com també reconeix l'alcalde, la cita del 2018 Tarragona encara no la té “a la cartera”, i molts apunten al risc de renúncia. “És un escenari que ni contemplem. Però egoistament, la ciutat ja ha obtingut el més important, que són les inversions”, diu Ballesteros.

Confiança, malgrat Inipro

A les files del PSC han hagut de conviure aquest any amb les novetats de la instrucció judicial del cas Inipro. Entre els investigats, hi ha l'alcalde i la portaveu del govern, Begoña Floria, i la darrera interlocutòria del jutge assenyalava que s'havien pagat amb diners públics persones que haurien fet tasques de propaganda per al PSC. Què n'opinen els seus dos socis de govern, de la interlocutòria? “Jo no l'he llegit però sí dues persones d'Unió. I m'han dit que hem de confiar en la justícia. Confio plenament en l'alcalde i la Begoña Floria”, relata Prats.

José Luis Martín (que tot si ser advocat de professió, subratlla que parla com a “regidor”), destaca que es tracta d'una “fase d'instrucció que ja estava iniciada” quan es va signar el pacte. No vol entrar tampoc a valorar si és preocupant el que assenyala el jutge. “Diu que possiblement n'hi ha indicis”, hi afegeix. I ni ell ni Prats es mostren gaire disposats a trencar el pacte si arribés a judici. “Quan arribi aquest moment, ja veurem. Però amb la confiança que tenim jo crec que no canviarà res”, assegura el popular. Més taxant és el regidor d'Unió: “No podem permetre que es perdi una majoria i es creï incertesa. No som criatures i no tenim una joguina a les mans.”

La Budellera en qüestió

El desenvolupament del nou POUM de la ciutat (en vigor des del mandat passat) era un dels eixos principals del pacte. El primer gran projecte que s'ha tirat endavant d'aquest marc –el pla parcial de la Budellera– ha generat una polèmica que ha obligat, però, a fer marxa enrere. “Altres plans no han generat cap polèmica, com el pla parcial 10. De la Budellera hem convertit una polèmica en una possibilitat de desenvolupament”, defensa Ballesteros.

Des del PP tanquen files en suport al govern. “Ha estat un embolic que l'ha muntat un partit que va aprovar aquest POUM”, subratlla Martín en referència vetllada a ERC. De fet, els tres partits es miren, sense voler arribar a nombrar-les, amb certa recança les sigles dels republicans i la CUP a l'oposició. El PSC, el PP i Unió neguen l'acusació que s'hagi deixat de dialogar amb altres formacions. “El problema és que hi ha partits més interessats a sortir els mitjans cada dia”, sentencia Ballesteros.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ignasi  27 de Febrer de 2017

Que no pari la festa

I si no el 2018 que els votants dels partits corresponents ja han demostrat un desinterès absolut en castigar electoralment els casos de corrupció.

Reportatges