-
Europa Press
La commemoració del dia mundial contra la sida sempre va acompanyada del balanç habitual dels diferents serveis que ofereixen als tarragonins fer-se la prova ràpida del VIH. Aquest passat 2020, segons dades del Grup de Treball de Salut Sexual i VIH-Sida de Tarragona, del total de 1.811 proves ràpides fetes per Creu Roja (30), Assexora't (74), CAS Drogodependències (167), farmàcies (48) i ASSIR (1.492), una va donar positiu. Per contra, dels 375 cribratges en infeccions de transmissió sexual, 139 van donar positiu, ja fos clamídia, gonococ, tricomona o sífilis.
El fenomen s'explica, segons el doctor Conrad Casas, perquè la Covid-19 ha amagat la preocupació pel VIH. "La pandèmia de la Covid-19 no ens pot fer oblidar que hi ha altres pandèmies com la de la sida", explicava en roda de premsa durant la presentació dels actes que es duran a terme a la ciutat. Hi coincideix Lluís Romero, coordinador del grup de treball: "Hi ha gent que no ha demanat hora al metge per fer revisió perquè no volia molestar o saturar el sistema sanitari", diu, "i també és cert que al 2020 es van reduir molt els contactes".
El prejudici i la por a l'estigma és un dels motius pels quals les persones que tenen pràctiques de risc opten per no fer-se la prova o, en cas de voler-se-la fer, adreçar-se a centres més especialitzats. Com passa cada any, qui es dedica al suport psicològic i a l'acompanyament, resol dubtes o practica les proves avisa que "s'ha perdut la por" a la malaltia a causa de la "molta informació" que circula per Internet. "Saben que existeix la PreP o que una persona indetectable no transmet la malaltia, hi ha un nou ús del preservatiu: qui l'utilitza ho fa com una lluita perquè la predisposició general és no utilitzar-lo". Conseqüència directa d'això, segons Romero, és la proliferació d'ITS.
Segons l'informe anual del centre d'estudis epidemiològics sobre malalties infeccioses a Catalunya, al Camp de Tarragona l'any 2020 es van detectar 5 nous casos de VIH, 3 d'ells de sida, és a dir, una mitjana de 1,3 casos per cada 100.000 habitants. Tots ells eren homes d'entre 30 i 30 anys o d'entre 50 i 59 anys que practiquen sexe amb altres homes. Alarma, segons el doctor Casas, l'increment de detecció de casos tardans.
[noticiadiari]45/43509[/noticiadiari]
En aquest sentit, la reivindicació principal és "millorar la prevenció, millorar en el diagnòstic precoç i revertir la tendència de l'increment de casos que tenim especialment en les malalties de transmissió sexual". En referència a la PreP, la profilaxi pre-exposició que serveix per a persones que saben que tindran pràctiques de risc, hi ha 40 usuaris registrats a l'Hospital Joan XXIII que la reben des de fa escassament un any mig. Alhora, també es dona suport en temes de salut a 348 persones que es dediquen a la prostitució i es dispensen xeringues noves a qui pateix drogaddicció.
A la demarcació de Tarragona, un total de 20 farmàcies estan autoritzades a fer la prova ràpida del VIH. Es tracta d'un procediment senzill, que es fa en un espai apartat dins el mateix establiment. Mitjançant cursos de formació, les persones que treballen en aquestes farmàcies saben com han d'actuar també pel que fa al suport psicològic.
[noticiadiari]45/43513[/noticiadiari]
Primer, els fan preguntes per resoldre dubtes i saber si són persones amb conductes de risc. En cas de donar positiu, s'informa dels centres on es pot fer el tractament, de manera totalment confidencial i anònima. "No passem cap resultat a ningú, és la persona que ho ha de decidir", explica Dolors Andreu, vocal de Promoció i Docència del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT).
A banda, disposen de material informatiu, que entre d'altres coses detallen que "avui dia hi ha molts tractaments, tenir el VIH no vol dir desenvolupar la malaltia". Ara bé, alerten que sempre hi ha un marge d'error: si la situació de risc ha estat anterior a les tres setmanes, pot ser que no es doni positiu en la prova i tot i així al cap d'un temps el resultat sigui l'oposat. Existeix, a més, un tractament facilitat al centre hospitalari d'urgències per evitar el contagi, això sí, és necessari que no hagin transcorregut més de cinc dies des del contacte. "L'efectivitat del 100% de vegades no existeix, però sobretot s'ha de tenir moltíssima prevenció per no agafar-lo", assegura Dolors Andreu.
Aquest dimecres, precisament, qui vulgui es podrà fer la prova, en una unitat mòbil instal·lada per la Creu Roja, de deu del matí a dos quarts de dues de la tarda, a la plaça Corsini de Tarragona. El punt per fer-se la prova ràpida a Reus serà la plaça Prim.
Un 56% de les persones amb VIH a Catalunya han patit discriminació pel seu estat serològic, segons una enquesta realitzada pel Comitè 1 de Desembre. El percentatge arriba al 87% si es tenen en compte tots els tipus de discriminació. Tot i això, el 90% de les persones enquestades no ho ha denunciat. A més, només un 22% del total asseguren no haver patit cap tipus de situació de discriminació (16% entre les dones). L'enquesta va obtenir 255 respostes, el 74% d'homes, un 22% de dones i un 2% de persones no binàries.
Davant dels resultats de l'enquesta, el Comitè 1-D ha reclamat a les administracions incrementar la informació i la sensibilització, garantir l'accés universal als tractament i les cures i posar més atenció en el benestar social i mental de les persones amb VIH. També ha demanat promoure l'accés a la feina i a les prestacions, a recursos de formació i inserció laboral i a la confidencialitat.
El Comitè 1D ha lamentat que el model actual d'atenció al VIH està "massa fragmentat" i centrat en el terreny biomèdic i "no tracta amb suficient atenció l'estat mental i social de les persones".
El pla del Govern contra el VIH i altres infeccions de transmissió sexual per al període 2021-2030 preveu que el 2025 el 95% de les persones infectades pel VIH ho sàpiguen, el 95% estiguin en tractament i el 95% tinguin la càrrega viral indetectable. Monitoratge, prevenció, atenció i entorn comunitari són els quatre eixos principals del pla, que es va aprovar ahir al vespre en el marc de la Comissió Interdepartamental de la Sida a Catalunya.
El programa recull més de 50 accions, com ara fer cribratges comunitaris o impulsar el Pacte Social contra l’estigma i la discriminació. Actualment, 33.340 persones viuen amb la infecció al país.
40 anys després de la detecció del primer cas de sida a Catalunya, s'han assolit les xifres 91-91-92 (el 91% de les persones infectades pel VIH ho saben, el 91% d’aquestes estan en tractament i el 92% d'aquestes últimes tenen la càrrega viral indetectable). A més, també es treballa per a la definició i consecució d'un quart 90, que té a veure amb què les persones amb VIH tinguin una bona qualitat de vida.
Globalment, el nombre de nous diagnòstics de VIH per 100.000 habitants ha presentat una lleugera i gradual disminució durant el període 2010-2020, d'11 a 4,2 casos. L'any 2020 els nous diagnòstics de VIH es van reduir en un 50%, xifra molt superior a la mitjana de descens anual del període 2010-2019, que va ser del 3%.
Pel que fa a la principal via de transmissió, més de la meitat dels nous diagnòstics van ser en homes que tenen sexe amb altres homes (62%) i un 20% van ser en homes i dones heterosexuals. D'altra banda, un 9% de les persones infectades encara ho desconeix i el nombre de nous diagnòstics que complien criteris de diagnòstic tardà és del 43% (ha augmentat un 7% en relació al darrer any).
El darrer informe d'ONUSIDA, el Programa de les Nacions Unides per al VIH, estima que hi ha uns 38 milions de persones VIH+ al món i 1,5 milions de nous diagnòstics el 2020. A l'estat espanyol, durant l'any 2020 es van declarar 1.925 nous casos (2.698 l'any 2019) i s'estima que viuen amb el VIH unes 151.387 persones.
El fenomen s'explica, segons el doctor Conrad Casas, perquè la Covid-19 ha amagat la preocupació pel VIH. "La pandèmia de la Covid-19 no ens pot fer oblidar que hi ha altres pandèmies com la de la sida", explicava en roda de premsa durant la presentació dels actes que es duran a terme a la ciutat. Hi coincideix Lluís Romero, coordinador del grup de treball: "Hi ha gent que no ha demanat hora al metge per fer revisió perquè no volia molestar o saturar el sistema sanitari", diu, "i també és cert que al 2020 es van reduir molt els contactes".
El prejudici i la por a l'estigma és un dels motius pels quals les persones que tenen pràctiques de risc opten per no fer-se la prova o, en cas de voler-se-la fer, adreçar-se a centres més especialitzats. Com passa cada any, qui es dedica al suport psicològic i a l'acompanyament, resol dubtes o practica les proves avisa que "s'ha perdut la por" a la malaltia a causa de la "molta informació" que circula per Internet. "Saben que existeix la PreP o que una persona indetectable no transmet la malaltia, hi ha un nou ús del preservatiu: qui l'utilitza ho fa com una lluita perquè la predisposició general és no utilitzar-lo". Conseqüència directa d'això, segons Romero, és la proliferació d'ITS.
Segons l'informe anual del centre d'estudis epidemiològics sobre malalties infeccioses a Catalunya, al Camp de Tarragona l'any 2020 es van detectar 5 nous casos de VIH, 3 d'ells de sida, és a dir, una mitjana de 1,3 casos per cada 100.000 habitants. Tots ells eren homes d'entre 30 i 30 anys o d'entre 50 i 59 anys que practiquen sexe amb altres homes. Alarma, segons el doctor Casas, l'increment de detecció de casos tardans.
[noticiadiari]45/43509[/noticiadiari]
En aquest sentit, la reivindicació principal és "millorar la prevenció, millorar en el diagnòstic precoç i revertir la tendència de l'increment de casos que tenim especialment en les malalties de transmissió sexual". En referència a la PreP, la profilaxi pre-exposició que serveix per a persones que saben que tindran pràctiques de risc, hi ha 40 usuaris registrats a l'Hospital Joan XXIII que la reben des de fa escassament un any mig. Alhora, també es dona suport en temes de salut a 348 persones que es dediquen a la prostitució i es dispensen xeringues noves a qui pateix drogaddicció.
Una vintena de farmàcies, autoritzades a fer la prova
A la demarcació de Tarragona, un total de 20 farmàcies estan autoritzades a fer la prova ràpida del VIH. Es tracta d'un procediment senzill, que es fa en un espai apartat dins el mateix establiment. Mitjançant cursos de formació, les persones que treballen en aquestes farmàcies saben com han d'actuar també pel que fa al suport psicològic.
[noticiadiari]45/43513[/noticiadiari]
Primer, els fan preguntes per resoldre dubtes i saber si són persones amb conductes de risc. En cas de donar positiu, s'informa dels centres on es pot fer el tractament, de manera totalment confidencial i anònima. "No passem cap resultat a ningú, és la persona que ho ha de decidir", explica Dolors Andreu, vocal de Promoció i Docència del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT).
A banda, disposen de material informatiu, que entre d'altres coses detallen que "avui dia hi ha molts tractaments, tenir el VIH no vol dir desenvolupar la malaltia". Ara bé, alerten que sempre hi ha un marge d'error: si la situació de risc ha estat anterior a les tres setmanes, pot ser que no es doni positiu en la prova i tot i així al cap d'un temps el resultat sigui l'oposat. Existeix, a més, un tractament facilitat al centre hospitalari d'urgències per evitar el contagi, això sí, és necessari que no hagin transcorregut més de cinc dies des del contacte. "L'efectivitat del 100% de vegades no existeix, però sobretot s'ha de tenir moltíssima prevenció per no agafar-lo", assegura Dolors Andreu.
Aquest dimecres, precisament, qui vulgui es podrà fer la prova, en una unitat mòbil instal·lada per la Creu Roja, de deu del matí a dos quarts de dues de la tarda, a la plaça Corsini de Tarragona. El punt per fer-se la prova ràpida a Reus serà la plaça Prim.
El 56% de les persones amb VIH a Catalunya han patit discriminació
Un 56% de les persones amb VIH a Catalunya han patit discriminació pel seu estat serològic, segons una enquesta realitzada pel Comitè 1 de Desembre. El percentatge arriba al 87% si es tenen en compte tots els tipus de discriminació. Tot i això, el 90% de les persones enquestades no ho ha denunciat. A més, només un 22% del total asseguren no haver patit cap tipus de situació de discriminació (16% entre les dones). L'enquesta va obtenir 255 respostes, el 74% d'homes, un 22% de dones i un 2% de persones no binàries.
Davant dels resultats de l'enquesta, el Comitè 1-D ha reclamat a les administracions incrementar la informació i la sensibilització, garantir l'accés universal als tractament i les cures i posar més atenció en el benestar social i mental de les persones amb VIH. També ha demanat promoure l'accés a la feina i a les prestacions, a recursos de formació i inserció laboral i a la confidencialitat.
El Comitè 1D ha lamentat que el model actual d'atenció al VIH està "massa fragmentat" i centrat en el terreny biomèdic i "no tracta amb suficient atenció l'estat mental i social de les persones".
L'objectiu del Govern per al 2025: que el 95% sàpiga el seu estat serològic
El pla del Govern contra el VIH i altres infeccions de transmissió sexual per al període 2021-2030 preveu que el 2025 el 95% de les persones infectades pel VIH ho sàpiguen, el 95% estiguin en tractament i el 95% tinguin la càrrega viral indetectable. Monitoratge, prevenció, atenció i entorn comunitari són els quatre eixos principals del pla, que es va aprovar ahir al vespre en el marc de la Comissió Interdepartamental de la Sida a Catalunya.
El programa recull més de 50 accions, com ara fer cribratges comunitaris o impulsar el Pacte Social contra l’estigma i la discriminació. Actualment, 33.340 persones viuen amb la infecció al país.
40 anys després de la detecció del primer cas de sida a Catalunya, s'han assolit les xifres 91-91-92 (el 91% de les persones infectades pel VIH ho saben, el 91% d’aquestes estan en tractament i el 92% d'aquestes últimes tenen la càrrega viral indetectable). A més, també es treballa per a la definició i consecució d'un quart 90, que té a veure amb què les persones amb VIH tinguin una bona qualitat de vida.
Globalment, el nombre de nous diagnòstics de VIH per 100.000 habitants ha presentat una lleugera i gradual disminució durant el període 2010-2020, d'11 a 4,2 casos. L'any 2020 els nous diagnòstics de VIH es van reduir en un 50%, xifra molt superior a la mitjana de descens anual del període 2010-2019, que va ser del 3%.
Pel que fa a la principal via de transmissió, més de la meitat dels nous diagnòstics van ser en homes que tenen sexe amb altres homes (62%) i un 20% van ser en homes i dones heterosexuals. D'altra banda, un 9% de les persones infectades encara ho desconeix i el nombre de nous diagnòstics que complien criteris de diagnòstic tardà és del 43% (ha augmentat un 7% en relació al darrer any).
El darrer informe d'ONUSIDA, el Programa de les Nacions Unides per al VIH, estima que hi ha uns 38 milions de persones VIH+ al món i 1,5 milions de nous diagnòstics el 2020. A l'estat espanyol, durant l'any 2020 es van declarar 1.925 nous casos (2.698 l'any 2019) i s'estima que viuen amb el VIH unes 151.387 persones.
