Us recomanem cultura!

Els redactors de Reusdigital.cat us oferim algunes propostes culturals per passar aquest cap de setmana que s’espera plujós. Música, llibres i sèries que esperem que us facin passar una bona estona!

Marià Arbonès proposa escoltar la música d'Evgeny Grinko

Es diu Evgeny Grinko, i és un compositor nascut a Zhukovsky, a prop de Moscou. El 2010, quan tocava la bateria en un grup de rock, va aprofitar el descans d'una gira per escriure la peça 'Valse'. El bon resultat obtingut li va canviar el curs de la vida. Va deixar el rock d'avantguarda i es va dedicar a la música clàssica moderna centrant-se sobretot en el piano. Des d'aleshores, Evgeny Grinko no ha parat de compondre melodies delicades i evocadores que activen ràpidament les nostres emocions. Reconeixem-ho, tots tenim la nostra vena sensible.

La influència de Yann Tiersen és molt clara, com també el format íntim de la música de cambra i la cultura popular de la seva Rússia natal. Grinko va fer una esplèndida versió titulada 'Field' de 'Polyushko Polye', una mítica cançó del compositor Lev Knipper dedicada als combatents russos de l'exèrcit roig. La versió de Grinko s'inclou en el seu disc 'Silent Like Water' (2015).

Des de 2010, el so d'Evgeny Grinko ha guanyat registres. Des del piano i l'acordió del seu debut fins al so orquestral que mostra l'EP 'Tiny Mouse Tales' (2018). L'últim disc seu és 'Naive Allbum' (2019), enregistrat a Lisboa i que compta amb set melodies interpretades per un quartet de corda, acordió i piano.

La música del compositor rus també és present en el cinema, en pel·lícules com 'Generation P' de Viktor Ginzburg o 'Shapito Show' de Sergey Loban. Absolutament, tota la música d'Evgeny Grinko ens trasllada al cinema, ja que els seus temes ens permeten crear una amplitud d'escenaris imaginaris.

Fabio Castellano recomana 'Libro de Filipo', de Pedro Alonso O'choro

Pedro Alonso O'choro és un actor, escriptor i pintor d'origen gallec. És conegut, sobretot, pel seu paper d'Andrés "Berlin" de Fonollosa a 'La casa de papel' i pel paper de Diego Murquía a la sèrie de dramatúrgia històrica 'Gran Hotel'.

Libro de Filipo és una història de creixement i desafiament personal que pretén arribar a tots aquells desitgen despertar la consciència i lluitar per ser més autèntics. A partir d'una sèrie d'hipnosis regressives a una vida passada, que l'actor realitza amb l'ajuda de la seva hipnoterapeuta, Alonso realitza una anàlisi profund de la societat romana en l'època de l'Imperi i desemmascara les contradiccions d'un sistema que està totalment malalt. L'argument de l'obra s'estén a través d'un discurs espontani i indeliberat, que busca descobrir el món interior i la veritat. La lectura ve acompanyada de 52 il·lustracions inèdites que el mateix autor ha pintat per a aquest projecte.

Alba Cartanyà suggereix la sèrie argentina 'Los simuladores'

Aquesta sèrie televisiva creada per Damián Szifron es va emetre a Argentina pel canal Telefé durant els anys 2002 i 2003 i va adquirir molta popularitat, guanyant fins i tot el Premi Martín Fierro de Oro 2002 que atorga la Asociación de Periodistas de la Televisión y la Radiofonía Argentinas (APTRA).

La trama gira entorn de quatre socis que es dediquen a arreglar els problemes quotidians de la gent a través de simulacions. Cada un d'ells té unes tasques assignades i tots junts munten un complex operatiu per crear una situació fictícia que ajudi a resoldre la situació de la persona que els ha demanat ajuda. Una de les condicions és que aquesta persona ha d'estar disposada a col·laborar en futures accions per ajudar a altra gent; d'aquesta manera, la roda continua girant.

Es tracta d'una sèrie "molt argentina", en paraules d'un amic de Buenos Aires, per la caracterització i la manera de ser i de fer dels personatges, i perquè aborda moltes problemàtiques i temes socials recurrents al país. A més a més, la cançó principal de la sèrie és un tema de Piazolla, compositor nascut a Mar del Plata i un dels músics més importants de tango de la segona meitat del segle XX.

Tots els capítols es poden veure per Youtube: 

Isabel Martínez recomana 'Les filles de Lilith', d'Erika Bornay

Un dels principals arquetips del cinema negre és la "femme fatale", una convenció misògina que el setè art va copiar de la pintura i que es basa en el dogma que les dones són pecadores per naturalesa. Sota aquestes premisses, la historiadora de l'art Erika Bornay reedita el seu llibre 'Les filles de Lilith', un recorregut per la representació femenina per part dels artistes del segle XIX (especialment els prerafaelites) on abunda la vessant malèfica de les protagonistes femenines al llenç.