Dimecres, 15 de Maig de 2024

«Les plataformes volen que paguem cada mes per jugar, no s'hi pot lluitar»

08 d'Octubre de 2022, per Josep Maria Llauradó Serra
  • Rafa Pérez, propietari de Hobbymanía, a Bonavista.

    Josep M. Llauradó

Hauria de ser un dia qualsevol al carrer 22 de Bonavista, però els qui s'aproximen al local del número 38 ho fan amb un posat seriós. "Tanques el 21, no?", pregunta un noi jove només entrar. El propietari de Hobbymanía, Rafa Pérez, intenta destensar l'ambient, però sap que el seu tancament significa un daltabaix per molts veïns del barri. El 17 d'abril de l'any 2000 va obrir aquesta botiga i des de llavors s'ha mantingut com un rara avis ben lluny del centre de la ciutat. Durant 22 anys hi ha venut tota mena de videojocs, merxandatge i pel·lícules, així com altres productes relacionats, però l'aventura s'acaba en un parell de setmanes.

Satisfet per la rebuda de mostres d'afecte des que dilluns al vespre va confirmar la notícia, Rafa Pérez està buscant ara una alternativa per al local -que és de la seva propietat- amb un possible llogater. Ho comenta mentre atén Juanjo, de 25 anys, un dels joves del barri que han viscut sempre amb aquest local ben a prop de casa. Parlem sobre la trajectòria de Hobbymanía i del sector dels videojocs amb el propietari:

- Com han estat aquests 22 anys amb el negoci obert a Bonavista?

- Molt bé. La meva idea era obrir un local a Tarragona, per la zona de la Rambla per avall, però era impossible, i al final vaig recórrer al barri.

- Ja era de Bonavista?

- Sí, soc de Bonavista. Al final vaig agafar aquest local, de compra, i encara l'estic pagant. Me la vaig jugar i vaig encertar. Vaig obrir com una botiga de venda i lloguer de videojocs, però va aflorar el tema del DVD i vaig posar-n'hi.
 

La botiga per fora. Foto: Josep M. Llauradó


- En aquella època no hi havia gaires locals com el seu.

- N'hi havia molt pocs a Tarragona. El One Player i el Centro Mail, i alguna botiga més hi havia. Aquí hi ha hagut anys molt bons, sobretot el 2005-2006, pel comerç en general penso que van ser anys molt bons.

- Per què va apostar per Bonavista?

- Primer perquè el coneixia i segon que coneixia la seva gent. Bonavista ha tingut alts i baixos, amb el boom de la construcció aquí la gent guanyava molts diners, aparcaven a la porta amb Mercedes. Però això va anar canviant i molt, molta gent va marxar del barri, han vingut migrants que no tenen per pagar el lloguer i per tant no poden comprar videojocs.

- El barri ha canviat, però la indústria també ha canviat.

- Els fabricants a l'hora de vendre un producte te'l venen molt car, abans t'abonaven si baixava de preu, ara no... Els nens petits van desaparèixer quan va sortir el Fortnite.

- Com és el client actual de la botiga?

- Nois de 30 anys, col·leccionistes... És un món que he treballat molt, però ara hi ha tants col·leccionistes que s'ha bloquejat, ningú porta gènere ni es ven, i el que el ven el ven caríssim per Internet. És curiós. Jo vaig obrir una botiga al carrer Soler de Tarragona al 2014 i en aquelles dates encara em portaven bosses de videojocs que volien llençar.

[noticiadiari]45/46228[/noticiadiari]

- A la botiga també hi ha pel·lícules. Com funciona aquest mercat, avui dia?

- Això pràcticament estava mort abans de la pandèmia, estava agonitzant, però quan va començar la pandèmia es va acabar, ja no hi havia llançaments. Cada setmana havia de posar productes nous, es va morir completament. Les plataformes volen que paguem cada mes per jugar i veure pel·lícules. És còmode, jo ho entenc, és el futur, no s'hi pot lluitar, com tampoc no es pot lluitar pel carret quan existeix la fotografia digital.

- Aquest és el camí dels videojocs?

- Sens dubte. Tot el que sigui físic desapareix.

- Les edicions col·leccionistes i el merxandatge no donen prou?

- El marge és molt poc. Estic venent una edició especial que val 200 euros i guanyes 15 euros, si arriba. Si no ho vens, estàs perdent molts diners que no t'abonen. I després hi ha Amazon i les grans superfícies. A mi un FIFA em costa 59 euros, l'estic venent a 67-65. Si el Carrefour o el Mediamarkt el venen a 59, contra això no pots lluitar.

- En els últims anys, com hi ha lidiat?

- Amb el semi-nou, la segona mà, és com m'he guanyat la vida, però aquest any a més és que no hi ha llançaments i està tot aturat.
 

Clients, a Hobbymanía, a Bonavista.


- Quin ha estat el millor moment de la botiga?

- Jo he tingut tres treballadors i tancava a les onze de la nit. Des de la crisi, cada any ha anat a pitjor. Sé que no soc jo sol, és el comerç en general. He tocat merxandatge, tenia fins i tot d'exposició per fer campionats, i això que no hi ha res al centre de Tarragona. Les despeses se't mengen. Ara quan els articles són novetat es poden trobar en qualsevol lloc, en qualsevol plataforma digital, al supermercat. Aquí ha vingut gent de Cambrils, de Salou, de Tarragona, dels voltants... Venen a buscar productes que ja no són la novetat.

- Què passarà amb tot aquest material de col·leccionisme?

- L'estic intentant vendre per Internet. Aquests dies estic venent bastant més del normal.

- Què caldria segons el seu parer per tal que més comerços no tanquin a Tarragona?

- Jo estic pagant de brossa més de 500 euros i llenço quatre llaunes dels nois que les beuen aquí. Posar un rètol em costa més de 100 euros quan en lloc de fer-nos pagar ens haurien de subvencionar perquè el carrer faci bonic, que hi hagi il·luminació i rètols. Cada mes d'impostos pago 125 euros, i tot va sumant.
 

La botiga per dins. Foto: Josep M. Llauradó

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges