-
Jordi Cervera, a la dreta de la imatge
Cedida
Reus torna a viure aquests dies l'Olimpíada Escolar. La gaudeixen intensament els nens i nenes participants; les famílies; els pares i mares, que potser també van participar en aquesta festa de l'esport escolar, els mestres i les escoles. L'Olimpíada es va recuperar l'any 2015 després de nou anys sense celebrar-se, i el 5 de maig de 2024 complirà cinquanta anys.
Aquesta activitat singular de la ciutat va gestar-se al Reus Deportiu d'un sempre imaginatiu Joan Basora i de tota la junta directiva que presidia Andreu Olesti, que comptava, entre d'altres, amb la participació entusiasta de membres com Miquel Salvadó i els presidents de les seccions esportives. Cal recordar també la figura indispensable del secretari tècnic, l'incansable senyor Cebrián.
La gènesi d'aquella extraordinària pensada, que segur que va ser complexa ―sortíem d'un esport en blanc i negre, amb una competició escolar gairebé abandonada pel Frente de Juventudes, i de cop les escoles van rebre aquesta increïble proposta―, va implicar empreses i institucions. L'Olimpíada Escolar tenia de tot: un llarg recorregut de la torxa, una majestuosa posada en escena amb desfilada i parada de tots els participants, la hissada de la bandera olímpica, la lectura del jurament escrit pel poeta reusenc Xavier Amorós i l'encesa del peveter. Tot plegat donava pas a dues setmanes de gran intensitat esportiva, amb medalles i llorers i una emotiva cloenda final.
Lògicament, tot evoluciona, i en alguns aspectes l'Olimpíada Escolar dels anys setanta i vuitanta del segle passat va entrar en una certa monotonia. A més, la realitat esportiva del país s'havia normalitzat, de manera que l'esport a l'escola, per als qui ho volien, durava tot el curs. La greu crisi econòmica del Reus Deportiu i la dificultat d'encaixar l'entitat en una competició que pràcticament paralitzava el club dues o tres setmanes va representar l'estocada final de l'esdeveniment. L'any 2005 es va disputar l'última edició d'aquella primera època.
Va caldre repensar-ne els objectius i actualitzar aquella idea fabulosa, si bé el projecte va quedar massa anys al calaix. Amb la negociació per als pressupostos del 2015, després de trencat el pacte que CiU mantenia amb el PP a la ciutat de Reus, com a cap del grup d'Ara Reus vaig argumentar i demanar la recuperació de l'Olimpíada Escolar, introduint-hi els canvis necessaris, aglutinant el Reus Deportiu, el Club Natació Reus Ploms i el Club Tennis Reus Monterols al projecte i encarregant-ne el lideratge a Reus Esport i Lleure, amb l'acompanyament i el suport organitzatiu imprescindible del Consell Esportiu del Baix Camp.
Continuo pensant que era de justícia reconèixer l'extraordinari valor de l'Olimpíada Escolar i homenatjar-ne els impulsors amb la seva recuperació. Avui sento un immens orgull quan veig que nens i nenes gaudeixen de l'Olimpíada com fa gairebé cinquanta anys, fent esport amb els companys de l'escola i amb una grada plena de mares, pares i famílies animant amb el nom de l'escola i fortes picades de mans, un fet que il·lustra els valors educatius i de cohesió de l'esport.
Jordi Cervera és exregidor d'Esports de l'ajuntament de Reus.
Aquesta activitat singular de la ciutat va gestar-se al Reus Deportiu d'un sempre imaginatiu Joan Basora i de tota la junta directiva que presidia Andreu Olesti, que comptava, entre d'altres, amb la participació entusiasta de membres com Miquel Salvadó i els presidents de les seccions esportives. Cal recordar també la figura indispensable del secretari tècnic, l'incansable senyor Cebrián.
La gènesi d'aquella extraordinària pensada, que segur que va ser complexa ―sortíem d'un esport en blanc i negre, amb una competició escolar gairebé abandonada pel Frente de Juventudes, i de cop les escoles van rebre aquesta increïble proposta―, va implicar empreses i institucions. L'Olimpíada Escolar tenia de tot: un llarg recorregut de la torxa, una majestuosa posada en escena amb desfilada i parada de tots els participants, la hissada de la bandera olímpica, la lectura del jurament escrit pel poeta reusenc Xavier Amorós i l'encesa del peveter. Tot plegat donava pas a dues setmanes de gran intensitat esportiva, amb medalles i llorers i una emotiva cloenda final.
Lògicament, tot evoluciona, i en alguns aspectes l'Olimpíada Escolar dels anys setanta i vuitanta del segle passat va entrar en una certa monotonia. A més, la realitat esportiva del país s'havia normalitzat, de manera que l'esport a l'escola, per als qui ho volien, durava tot el curs. La greu crisi econòmica del Reus Deportiu i la dificultat d'encaixar l'entitat en una competició que pràcticament paralitzava el club dues o tres setmanes va representar l'estocada final de l'esdeveniment. L'any 2005 es va disputar l'última edició d'aquella primera època.
Va caldre repensar-ne els objectius i actualitzar aquella idea fabulosa, si bé el projecte va quedar massa anys al calaix. Amb la negociació per als pressupostos del 2015, després de trencat el pacte que CiU mantenia amb el PP a la ciutat de Reus, com a cap del grup d'Ara Reus vaig argumentar i demanar la recuperació de l'Olimpíada Escolar, introduint-hi els canvis necessaris, aglutinant el Reus Deportiu, el Club Natació Reus Ploms i el Club Tennis Reus Monterols al projecte i encarregant-ne el lideratge a Reus Esport i Lleure, amb l'acompanyament i el suport organitzatiu imprescindible del Consell Esportiu del Baix Camp.
Continuo pensant que era de justícia reconèixer l'extraordinari valor de l'Olimpíada Escolar i homenatjar-ne els impulsors amb la seva recuperació. Avui sento un immens orgull quan veig que nens i nenes gaudeixen de l'Olimpíada com fa gairebé cinquanta anys, fent esport amb els companys de l'escola i amb una grada plena de mares, pares i famílies animant amb el nom de l'escola i fortes picades de mans, un fet que il·lustra els valors educatius i de cohesió de l'esport.
Jordi Cervera és exregidor d'Esports de l'ajuntament de Reus.
