-
Pau Roca Blasco
Cedida
El reusenc Pau Roca i Blasco (1958), director general de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), i de la Federació Espanyola del Vi, serà sebollit avui a la capella familiar de la necròpolis reusenca, ciutat on va néixer i on va iniciar la seva carrera professional als olis Gasull, empresa de la qual era co-propietari.
Pau Roca i Blasco va morir a França als 65 anys després d’una llarga malaltia. Biòleg de formació, entre 1982-88 va treballar a la casa Gasull mentre vivia a la casa Navàs, propietat de la seva àvia, la restauradora i conservadora de l’edifici, Maria Font de Rubinat i Lamarca.
Tota la vida havia recordat els estiuejos familiars al mas de Nicolau de Reus i també va voler conservar els records de la seva mare, Pepa Blasco i Font de Rubinat dels anys de la Guerra Civil passats a la casa modernista de Reus.
Respecte a la seva estada a Reus, en una recent entrevista, Pau Roca explicava: “Va ser quan vaig acabar el servei militar i tornava d’una campanya oceanogràfica a la mar d’Alboran, dos fets que em fan canviar bastant la meva orientació professional. Van ser els anys del PSOE de Felipe González al govern de Madrid. Des del 1982 fins al 1985 vaig viure a Reus de manera fixe, però els tres anys següents de forma més intermitent, perquè vaig anar a estudiar a Sevilla i a Brussel·les.”
En aquella època Pau Rova havia estat als EUA: “Jo havia acabat la carrera de biologia i havia estat a Maine, als EUA. Hi havia fet algun treball de recerca per conduir-me sobre una tesi doctoral. La ciència m’encantava, però vaig canviar d’orientació professional perquè havia heretat part de les accions de cal Gasull i això va fer que jo m’interessés pel món de l’oli.”
Roca va enganxar uns moments complicats: “En aquella època va passar l’escàndol de la colza, i com a biòleg vaig començar a veure els riscs de la industria alimentària. Amb el cas de l’oli desnaturalitzat de colza, que va produir 40.000 afectats i quasi 5.000 morts, van començar a perfeccionar-se els mecanismes de seguretat alimentària. Posteriorment l’escàndol de les vaques boges faria canviar quasi tot en l’agroindústria europea.. L’any 1986 es signava el tractat d’ adhesió a la CEE. Jo llavors em vaig adonar d’això i vaig començar a treballar el control de qualitat i a estudiar l’ Organització Comuna de Mercat de l’Oli d’Oliva. En definitiva, vaig passar de la part científica a la part comercial”.
Per Olis Gasull va significar la modernització: “Vaig determinar quines anàlisis havíem de fer, quines eren les restitucions a l’exportació, les vendes i subhastes dels excedents acumulats abans de l’entrada al Mercat Comú, etc... Va ser un moment de canvis i per això vaig estar molt a sobre de l’empresa, on tot s’havia fet com tradicionalment, i era un context molt difícil”.
Pel que fa a la part personal, pau Roca guardava records entranyables de l’època a Reus: “Mentre traballava en els projectes de la casa Gasull, dinava quotidianament a la casa Navàs on compartia taula amb la família i a més amb Keith Beauchamp Lait, el restaurador dels vitralls que va venir d’Anglaterra. De vegades jo havia portat algun client estranger, i d’altres vegades venia l’Abelló, alcalde, bastant amic de la família.“
El món del modernisme no li era aliè: “ La meva futura esposa vivia a Brussel·les i a la primavera del 1987 vaig organitzar una conferència que va donar la meva àvia a la casa-museu de Víctor Horta amb molt d’èxit, gèrmen de les relacions amb les associacions de propietaris de cases modernistes europees.”
