Amb permís de...

Amb permís de Pedro Sánchez, de Quim Torra, de Díaz Ayuso, de Pablo Iglesias i de tota la classe política. És innegable que ens ha agafat a tots per sorpresa, mai haguéssim imaginat que viuríem una pandèmia, que unes conseqüències així podien succeir. No necessitem més pel·lícules catastrofistes de Hollywood, o ficcions de la fi de la terra. Ara són les nostres vides i com diu la dita, una vegada més "la realitat ha superat la ficció".

La pregunta que ens hem de fer ara és: "Hem estat a l'altura?". La població, en la seva major part, ha demostrat ser responsable i ha complert amb totes les normes dictades pel govern durant el confinament. Era una cosa completament nova i desconeguda per a tothom, però sincerament, estic convençut que hem passat la prova. Es queda a l'aire un altre debat sobre fins on arriben els límits de les nostres llibertats, els nostres drets, o les limitacions de moviments, etc. Són molts els interrogants per a un proper article.

Però no puc dir que la classe política hagi estat a l'altura de la situació, ens han fallat. I parlant d'això he de dir que la meva intenció no és obrir cap debat polític, vull parlar de paraules i valors tan sagrats com és la dignitat, la decència, com és la justícia social i, per descomptat, i sense cap dubte, els drets humans. La meva família i jo hem perdut a una persona de forma totalment indigna i violant completament tots els seus drets. El meu objectiu ara és recuperar la dignitat que mereix la meva mare i totes les persones que, com ella, que se n'han anat de la forma més trist possible. Recordem que les xifres que escoltem o llegim o veiem en els diagrames cada dia als mitjans de comunicació no són de la borsa, ni de l'Ibex 35, que potser els importen més a alguns, són xifres de morts o contagiats. Morts que se n'han anat injustament, són persones, són vides.

La nostra societat té un gran deute amb les persones grans que han mort. No les podem recuperar, però si dignificar la seva mort. Aquestes morts no poden caure en l'oblit, han de servir-nos per fer autocrítica i millorar. Mirem el que ha passat a les residències com una lliçó, investiguem, estudiem i no deixem que això torni a passar.

Per aquests motius jo i la Plataforma Afectats per Coronavirus reivindiquem i exigim:
- Que les residències passin a gestió pública.
- Una auditoria independent sobre els fets en geriàtrics i residències de tot Espanya i del seu estat actual, per identificar què és el que ha fallat.
- Analitzant els resultats de l'auditoria independent, actualitzar la normativa i reforçar els controls vigents perquè siguin més efectius.
- Els ministeris, conselleries i departaments de sanitat han de tenir una major implicació en residències d'ancians. Hem de recordar que són persones fràgils que necessiten més protecció.

I, repeteixo, això no és amb ànim de venjança, és per millorar el futur. Això no va d'ideologies, ni és cap mena de moviment polític. Qui cregui això s'equivoca. Són persones insolidàries i no deixen de ser còmplices de les negligències. L'única cosa que demanem és informació i transparència, i qui vulgui seguir tapant tot el passat, entendrem que també és còmplice. Personalment,  amb o sense permís de, continuaré treballant i denunciant, encara que per a algú mai sigui el moment, perquè la dignitat, la justícia i la solidaritat no tenen color, són drets humans.

I, per acabar, recomano a tots els afectats i afectades que no es quedin a casa i emprenguin accions com jo he fet. El millor homenatge que podem oferir als nostres morts i dignificar els seus morts i restaurar la justícia social.

Ángel Juárez és president de Mare Terra, de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona i de la RIET. És el portaveu dels afectats per COVID-19 de la plataforma afectadoscoronavirus.org