-
La mostra pot veure's a Carrutxa fins al març
Arxiu Carrutxa
La seu de Carrutxa acull, des de ja fa uns dies i fins al proper 10 de març, una exposició dedicada a la "festa amagada" pel franquisme: el Carnaval. El règim feixista va prohibir "ben aviat" la celebració, s'assenyala a la mostra, perquè tot representava tot allò oposat als valors que pretenien imposar-se. En temps com aquells, la transgressió de l'ordre establert, l'ocultació de la personalitat, la sàtira o la crítica social no tenien cabuda en el dia a dia, en la rutina d'una població sotmesa.
La mostra exposa també com es van desenvolupar els fets vinculats al Carnaval un cop va començar la guerra. D'aquesta manera, s'apunta que ja el 1937, després del cop contra la república, es va prohibir la festa en territori ocupat pels anomenats nacionals. La causa? Que "no es podien fer festes en un moment de dolor i patiment", s'indica des de l'entitat que ha organitzat l'exposició. Ja acabada la guerra, el febrer de 1940, es va mantenir la prohibició, centrada especialment contra la celebració balls i l’ús de màscares.
[blockquote]El franquisme va prohibir el Carnaval perquè "no es podien fer festes en un moment de dolor i patiment"[/blockquote]
Amb tot, i l'exposició ho celebra, el Carnaval va sobreviure precisament amb els balls com a element destacat. Després de tot, se subratlla als plafons explicatius de la mostra, "la música i el ball han estat sempre components cabdals de la festa". També s'analitza la rellevància de la gastronomia, quelcom "indispensable" per a la comunitat quan aquesta es reuneix. "I el poble continuà menjant, bevent i ballant d’amagat o sense anomenar Carnaval al Carnaval", conclouen els organitzadors.
Els balls tenien lloc d'amagat, fins i tot a les cases del veïnat, si bé la "festa amagada" va perviure també gràcies a l'activitat d'entitats com El Círcol, que va recuperar-los el 1947. La mateixa societat, de fet, també va impulsar grans àpats lligats a la celebració del Carnaval.
També n'organitzava, de balls, l’empresa que gestionava el Teatre Bartrina. En un primer moment, això sí, sense màscares ni cap lligam explícit amb la festa tradicional. Un altre local que en aquella època va oferir sessions de ball era el Monumental, que temps enrere havia tancat com a sala de projeccions.
[blockquote]Els balls de la "festa amagada" es van mantenir gràcies a entitats com El Círcol, que els va recuperar el 1947[/blockquote]
El Carnaval de Reus va sobreviure el franquisme, sí, però "com una festa escapçada, limitada a espais tancats i despullada de tota connotació crítica i burlesca", segons fa constar al seu bloc La Teiera l'etnògraf local i membre de Carrutxa Salvador Palomar. Fins al 10 de març, una exposició a la seu de l'entitat, a Horts de Miró, ens permetrà fer un exercici de memòria històrica al respecte.
Balls prohibits
La mostra exposa també com es van desenvolupar els fets vinculats al Carnaval un cop va començar la guerra. D'aquesta manera, s'apunta que ja el 1937, després del cop contra la república, es va prohibir la festa en territori ocupat pels anomenats nacionals. La causa? Que "no es podien fer festes en un moment de dolor i patiment", s'indica des de l'entitat que ha organitzat l'exposició. Ja acabada la guerra, el febrer de 1940, es va mantenir la prohibició, centrada especialment contra la celebració balls i l’ús de màscares.
[blockquote]El franquisme va prohibir el Carnaval perquè "no es podien fer festes en un moment de dolor i patiment"[/blockquote]
Amb tot, i l'exposició ho celebra, el Carnaval va sobreviure precisament amb els balls com a element destacat. Després de tot, se subratlla als plafons explicatius de la mostra, "la música i el ball han estat sempre components cabdals de la festa". També s'analitza la rellevància de la gastronomia, quelcom "indispensable" per a la comunitat quan aquesta es reuneix. "I el poble continuà menjant, bevent i ballant d’amagat o sense anomenar Carnaval al Carnaval", conclouen els organitzadors.
Una festa sense crítica
Els balls tenien lloc d'amagat, fins i tot a les cases del veïnat, si bé la "festa amagada" va perviure també gràcies a l'activitat d'entitats com El Círcol, que va recuperar-los el 1947. La mateixa societat, de fet, també va impulsar grans àpats lligats a la celebració del Carnaval.
Detall del cartell de l'exposició Foto: Carrutxa
També n'organitzava, de balls, l’empresa que gestionava el Teatre Bartrina. En un primer moment, això sí, sense màscares ni cap lligam explícit amb la festa tradicional. Un altre local que en aquella època va oferir sessions de ball era el Monumental, que temps enrere havia tancat com a sala de projeccions.
[blockquote]Els balls de la "festa amagada" es van mantenir gràcies a entitats com El Círcol, que els va recuperar el 1947[/blockquote]
El Carnaval de Reus va sobreviure el franquisme, sí, però "com una festa escapçada, limitada a espais tancats i despullada de tota connotació crítica i burlesca", segons fa constar al seu bloc La Teiera l'etnògraf local i membre de Carrutxa Salvador Palomar. Fins al 10 de març, una exposició a la seu de l'entitat, a Horts de Miró, ens permetrà fer un exercici de memòria històrica al respecte.
