600 anys de la mort del Papa més reusenc

La seva vida va estar marcada pel Cisma d'Occident de 1378, en què la cristiandat llatina es va dividir entre el Papat de Roma i el d'Avinyó. El Cisma va arribar als seus últims dies amb un Papa amb unes fortes relacions amb la nostra ciutat en coincidir en la mateixa persona el càrrec de Senyor de Reus entre 1387 i 1417 i el de Papa de l'església cismàtica d'occident entre 1394 i 1423.

Pere de Lluna va començar la seva carrera estudiant lleis a Montpeller i sent professor de Dret Canònic en aquesta universitat occitana. Instal·lat a Avinyó, el 1375 va ser elegit cardenal pel Papa Gregori XI.

El 1387 va ser nomenat canonge i cambrer de la Catedral de Tarragona per Climent VII, càrrec que comportava una part del senyoriu de Reus i l'obligació de residir a la nostra ciutat, concretament al Castell del Cambrer. El mateix 1387, i davant dels deutes que havia contret el castlà de la vila Joan d'Olzinelles amb motiu dels estralls de la pesta negra de 1348, Pere de Lluna li va comprar la castlania de Reus per 50.000 sous i va quedar com a senyor únic de la vila.

Pere de Lluna marxa de Reus

Amb la mort del papa Climent VII, el setembre de 1394, va ser designat pontífex de l'església cismàtica d'occident amb el nom de Benet XIII amb el suport dels cardenals francesos, aragonesos, napolitans, castellans i escocesos, i amb el propòsit d'acabar amb el cisme i unificar de nou tota l'església catòlica al seu voltant. Aquest fet el va obligar Pere de Lluna a deixar Reus i anar-se'n a Avinyó.

Ben aviat va veure que el suport majoritari del regne de França cap al seu pontificat anava de baixa i, per tant, la seva fortalesa com a Papa anava minvant. Fins al punt que el rei de França retirà l'obediència al papa Benet XIII i l'exèrcit francès va assetjar la seu pontifical d'Avinyó el 1398. Però amb la seva tossuderia va aconseguir que els cardenals francesos li restablissin l'obediència el 1403.

Un papa amb vocació bel·licista

El 1402 va autoritzar la creació d'un cos armat al Camp de Tarragona per tal de repel·lir les incursions dels pirates a aquestes costes. La seva vocació bel·licista no es va quedar aquí i el 1406 va iniciar els preparatius militars per apoderar-se de Roma, fet que no va agradar als cardenals francesos que li retirarien definitivament el seu suport el 1407. Un any més tard es veu obligat a deixar Avinyó i es trasllada a terres catalanes, concretament a Perpinyà.

Peníscola, el seu refugi

Pere de Lluna no va voler reconèixer el resultat del Concili de Pisa de 1409 en què va aparèixer un tercer Papa i en què se'l deposava com a Papa. A partir d'aquell moment decideix refugiar-se al castell de Peníscola què regentava l'orde de Montesa. Va ser cap a aquest exili forçós que el va dur de Perpinyà a Peníscola quan va tornar a visitar la ciutat de Reus, però ja com a ex-Papa, el novembre de 1410.

Benet XIII va tenir un paper molt important durant l'interregne de 1410-1412 a la Corona d'Aragó, donant un suport tàcit al candidat Ferran de Trastàmara. Fou Benet XIII qui va proposar fer un compromís que els parlaments van convocar a Casp el 1412. La posició de Benet XIII en la resolució del Compromís de Casp va fer que la Corona d'Aragó li

mantingués el seu suport en la lluita pel papat.

“Seguir en sus trece”, una expressió que radica en la tossuderia del Papa Lluna

Però l'estocada final li va arribar al 1417 quan en el concili de Constança es va escollir com a nou i únic Papa de l'església romana a Martí V. Benet XIII tampoc va voler acceptar el resultat del concili de 1417 i se'l va excomunicar fent que el seu aïllament a Peníscola fos encara més gran, només el rei d'Aragó i el Comte de Barcelona li feien costat. La seva tossuderia a voler mantenir el càrrec va ser l'origen de la cèlebre frase castellana "seguir en sus trece" en referència a la inalterable voluntat de Benet XIII de seguir ostentant el pontificat. Pontificat que va mantenir junt amb la senyoria de Reus, a la qual no va renunciar fins que el nou papa Martí V li va donar la cambreria de Reus a Pere de Frías el mateix any 1417. Tot i això, es diu que la seva condició de Sant Pare va afavorir que les claus encreuades es mantinguessin a l'escut de Reus.

Van intentar posar el punt final a la seva vida

Pere de Lluna va ser objecte d'un intent d'assassinat el 1418 per enverinament amb estricnina que li va causar mals de panxa de per vida. Dolors que intentava alleugerir amb tisanes d'herbes que es poden trobar a la Serra d'Irta, situada al sud de Peníscola. Segons l'historiador Joan B. Simó, l'enveriment va venir de part de l'oficialitat romana que tractava d'eliminar-lo per no voler renunciar al papat, però la gran fortalesa física de Pere de Lluna va evitar la seva mort i va aconseguir arribar als 95 anys.

Mort el 1423, a Benet XIII el va succeir el també aragonès Climent VIII que va acabar renunciant al càrrec el 1429 per les pressions de Martí V a canvi del bisbat de Mallorca.

Des del 2007, al peu del castell de Peníscola, podem trobar una gran estàtua de bronze de Benet XIII que reprodueix la imatge del pontífex, obra de Sergio Blanco, que, curiosament, a més d'escultor també va ser un integrant del grup Mocedades, Sergio y Estibaliz i l'El Consorcio. En aquest mateix castell també hi podem trobar un museu dedicat a la seva història i als anys que passà en el castell d'aquesta vila a poc més d'una hora en cotxe de Reus.