A Espanya és roba xavalla, cosa d'aficionats, com 'Atraco a las tres', aquella película que era una paròdia de l'Espanya d'aquells dies en blanc i negre que, pel que es veu, podriem dir està de plena actualitat. Aquí, enlluernats per les llums de bohèmia, ens fan parpellejos els ulls, incrèduls, veient els esperpents que ens toca viure, sempre com ahir.
Si es vol aprendre a ser corrupte i robar a l'engròs, cal aprendre de Nigèria. A Nigèria sí que en saben, el nostre bululú nacional, tot i greu i mereixedor del menyspreu públic, és de baixa qualitat, de pa sucat amb oli.
El Projecte de Drets i Responsabilitats Socioeconòmiques (SERAP) ha presentat una demanda contra Bola Tinubu, actual president federal de Nigèria (l'estructura guvernamental de Nigèria és semblant a la dels Estats Units), ho han fet (l'acusació) "per la manca d'investigació de les denúncies sobre el préstec de 3,4 bilions de dòlars que es va obtenir del FMI per finançar pressupostos i respondre als costos del COVID-19, diners que estan desapareguts, desviats o esfumats", vaja, que han canviat de butxaca, de les de l'Estat a les butxaques d'uns quants particulars, cosa quotidiana al país. Aquestes coses es fan amb molta facilitat ja que és té molta pràctica. A Nigèria fan anar el bilió de mil milions, no com a Espanya on un bilió és un milió de milions. Per això el deute espanyol és mesura en tones mètriques, entrant a la fórmula la velocitat de la llum, i no en euros. Aquests 3,4 bilions de dòlars cal sumar-los als "entre 6 o 8 bilions de dòlars que ara la nova administració del president Bola Tinubu està investigant que se n'ha fet, ja que també van desaparèixer miraculosament de la tresoreria de l'Estat durant l'anterior presidència de Mohammad Buhari, un general de llarga trajectòria. Per si algú s'ha perdut, només dir que entre 6 i 8 bilions, i van 2 bilions, no ve d'aquí.
Un cop, entre altres incomptables, per coses de la meva feina, als anys de Buhari, jo estava intermediant les finanças per construir una refineria, i el que presidia la taula era un jove musulmà molt considerat que, em va dir, "estem molt interessats en el crèdit", etcètera etcètera, que immediatament em concertaria una cita personal amb la senyora Buhari ("Personal", em va dir. No he pensat mai malalament de les seves bones intencions, crec que va ser un lapsus, no fotem) Aquest senyor era el cap de l'Aviació Civil de Nigèria, cosa que no sembla el més adequat per entendre d'assumptes de refineries, però a Nigèria això no té la més mínima importància, ja que abans d'oficialitzar qualsevol negociació, ha de quedar ben entès per l'inversor que cal fer alguns pagaments molt misteriosos, inconcrets, inconcrets excepte la quantia, això ha de quedar molt clar (alguns que no saben d'aquestes coses en diuen suborns, però no, són simplement unes reunions per fer amics, no s'entengui malament) Així, després, quan s'han aclarit aquests preàmbuls tan agradables, s'inicien altres converses oficials per tractar l'assumpte a nivell superior, això sí, per no perdre el temps, val més no esmentar aquells temes que es van tractar en aquelles reunions amb l'aviador, que, s'enten, no sabia de refineries, però tenia la confiança de qui al final havia d'aprovar el que s'estava tractant. Tot, sempre pensant en el progres del pais i en el benestar dels ciutadans. Com és lógic, en aquesta reunió ja decisiva, ningú no en sabia res (i en feien la cara, i la fan a totes les negociacions, o ho fan veure diria un mal pensat, que n'hi ha molts) quan ja érem tots molt amics, per sort de les reunions només socials que s'havien tingut els dies passats, a vegades repetides i allargades fins que els llaços d'amistat esdevenen inexpugnables, molt estrets i entranyables. Després ja passen a relacionar-se amistosament amb subministradors, constructors i tothom que passi per allà i estigui interessat a fer amics (i parlar de tants per cent, amb aquella cara que hem dit) A Nigèria són uns professionals, aquí els polítics són uns aprenents, uns aficionats, uns ineptes, només xavalla.
D'aquí ve deixar de subvencionar la benzina, com feien abans, d'aquí la hiperinflació, això quan més de cent milions de persones viuen a la misèria, sense aigua, sense llum i sense res, milions de nens sense escolaritzar, funcionaris de tota mena i treballadors amb salaris d'explotació sense drets de cap mena, inclosos militars, policies i uniformats d'immigració, en definitiva, un país que no funciona, excepte per als que viuen a la part alta de la piràmide social, entre ells, molt nombrosos, els que saben fer amics. Tots coneixem els valors de l'amistat.
Ara bé, cal dir-ho tot. Pel que fa a les corrupteles de les administracions públiques a la vida diària, la de petites quantitats però inevitables, si a Nigèria és multipliquessin per dos els salaris, aquesta corrupció es dividiria per dos, i si a Noruega els salaris es dividissin per dos, les corrupteles és doblarien, ja que la causa dels milers de misèries humanes, és la mateixa misèria.
El que sí que hem entès tots a cops de bastó, és que la gran corrupció és sinònima que vol dir germana, de la política diària, dels polítics i de les administracions públiques. Política i corrupció és el mateix, per molt que ens costi acceptar-ho.
Joan Llopis és gerent empresrial.
