Un escabrós passeig gòtic

Anna Moner (Vila-real, 1967) és una de les escriptores més interessants i poc corrents del panorama literari valencià actual. El món que retrata té molt a veure amb els ambients gòtics, amb històries macabres i radicals poblades per éssers que es mouen sempre al límit, per criatures estranyes que acostumen a traspassar el cercle de les lleis humanes i divines. Llibres com 'El retorn de l'hongarès', 'La mirada de vidre' i aquest 'La por de bèstia' han anat aixecant una manera de fer sòlida, insòlita i sempre sorprenent. L'Anna no té cap por a l'hora de capbussar-se en un estil d'escriptura que no defuig la sang, el fetge, es vísceres i una sensació omnipresent d'angoixa. De fet, la seva literatura seria un magnífic compendi dels cinc sentits portats als extrems. A mida que llegeixes vas notant com la tensió, o potser seria millor dir les tensions perquè n'hi ha unes quantes, van creixent, s'apoderen del teu enteniment i et mantenen en estat d'alerta, esperant emocions que sempre arriben i que tenen la capacitat de revolucionar-te. Tot i que no defuig l'amor, la passió i els sentiments que es podrien considerar purs, el cert és que mai els ofereix amb la cara neta i ben pentinats i el que fa és estirar-los i recargolar-los per tal d'aconseguir deformacions que semblen pròpies d'un saló de miralls que juguen amb els efectes òptics però que s'acaben convertint en una galeria dels horrors que explora els racons més foscos i tèrbols de les ànimes humanes.

La seva manera d'escriure és oberta, plural i desacomplexada. Queda clar que no s'imposa cap mena de límit, que no hi ha res que coarti a priori la seva creativitat i, en aquest cas concret, el resultat és una història que supera les convencions socials i la moral per capbussar-nos en un univers d'éssers al límit. Una adolescent, Emily, tancada en una casa i mantenint un contacte mínim amb l'exterior i el Minotaure, un personatge perillós que es dedica a assassinar dones amb unes coreografies especials lligades al món de l'art. Dos extrems que s'acaben tocant i que demostren que Anna Moner és una escriptora que cal seguir per moltes qüestions, d'una banda per aquesta capacitat singular per  entrar en els racons més perversos i depravats de l'ànima humana i de l'altra per ser capaç d'explicar-los amb una elegància literària que captiva i hipnotitza, inquietant pertorbant i fascinant a la vegada. 'La por de la bèstia', d'Anna Moner, una magnífica història explicada amb una qualitat narrativa indiscutible. Què més es pot demanar?