Un catàleg d'escriptors rars

Juan Manuel de Prada és un personatge singular, llicenciat en Dret i doctor en Filologia va debutar l'any 1995 amb una certa polèmica al voltant del seu llibre 'Coños' i el llibre de relats 'El silencio del patinador'. Un any més tard publica 'La máscaras del heroe' que s'endú el premi Ojo Crítico i al 1997 'La tempestad', que guanya el premi Planeta i que representa la seva consagració definitiva. 

 

Després ha anat alternant les novel·les amb obres que, sense perdre la seva prosa hàbil, treballada i carregada de camins i de significat, es mouen pels camps de la no ficció com la biografia d'Ana Maria Martínez Sagi, 'El derecho a soñar' i ara acaba de publica a Espasa, 'Raros como yo', una peculiar mirada a una col·lecció d'escriptors estranys, maleïts, oblidats, incompresos, rebutjats o, simplement, dels que es belluguen fora de les modes imperants. En total 44 autors de diferents èpoques i procedències geogràfica que fan bona la definició que de Prada dona als Maleits: "l'escriptor que es rebel·la contra les convencions ideològiques i estètiques imperants en la seva època per arribar a afirmar que maleït no és avui l'autor que es complau en invocar als dimonis, sinó el que s'atreveix a resar als sants; maleït no és l'activista de la disbauxa, sinó l'apòstol de la temprança; maleït no és el rapsoda cridaner de la llibertat, sinó el joglar discret de la tradició" 

 

Amb questes premisses, Juan Manuel de Prada s'acosta a un llistat ben divers de personalitats literàries de tots els pelatges, èpoques i condicions. N'hi ha que van conèixer la fama i que després van caure en un oblit fosc com és el cas de Concha Espina, d'altres com Víctor de la Serna o Concha Alós i de menys coneguts com Armando Buscarini, Margarita de Pedroso, Eliodoro Puche, Carolina Nabuco, Santiago Alba, Mario Arnold o Leonardo Castellani a qui l'autor considera "pare i mestre màgic" i afirma que la seva lectura li va canviar radicalment la seva percepció de l'ofici literari. També cal fer un esment especial de l'últim capítol, "Rosas de Cataluña" que aplega nou autores, totes elles properes, generacionalment parlant, que va descobrir quan estudiava la literatura catalana de l'Edat de Plata. Són Carme Guasch, María Luz Morales, Teresa Vernet, Elvira Augusta Lewi, Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Llucieta Canyà, Anna Murià i Elisabeth Mulder.

 

Sigui com sigui aquest treball és una magnífica mostra de la manera d'escriure de Juan Manuel de Prada, singular, diferent, sòlida, rica, plena de referents i de detalls que, en aquest cas, ens ajuda a conèixer la vida, l'obra i la personalitat d'aquest reguitzell d'escriptors difícils de trobar, complicats de llegir per la poca o nul·la visibilitat que tenen els seus llibres ara mateix i, en alguns casos, fins i tot quan els van escriure.

 

'Raros como yo', un títol que va ser un suggeriment d'Alfonso Armada, és una mena de gest impecable de justícia poètica o potser seria més correcte dir de justícia literària amb el segell sempre àlgid, segur i potent de Juan Manuel de Prada.