-
Sofia Cabanes
Al proper 28 de maig se celebraran de nou eleccions i en la majoria de candidatures i municipis ja estan definits qui seran, almenys, els caps de cartell. Al Tarragonès, la disputa es planteja incerta donades les crisis internes dels partits nacionals d'una banda, però també a causa d'un canvi de cicle determinat per l'afectació de la pandèmia.
La incertesa respecte de quin color serà el govern és ben clara a pobles com ara Altafulla, on s'ha produït una moció de censura; o el Catllar, on els socialistes intentaran recuperar l'alcaldia a Joan Morlà (ERC). I no s'escapen de les apostes ciutats com ara Vila-seca o Tarragona, la primera amb un alcalde -Pere Segura- que confirma que es presentarà però que encara no sap sota quin paraigües, i la segona amb una clara pugna entre socialistes i republicans.
Hi ha municipis on tot i celebrar-se eleccions, any rere any, el resultat sol ser bastant previsible. Les diferents tendències polítiques semblen no afectar els seus alcaldes, que han aconseguit en 8 casos superar: la crisi de 2008, el 15-M, el procés sobiranista, la pandèmia i la crisi econòmica actual.
És el cas dels alcaldes de la Canonja, Perafort, la Pobla de Mafumet, Salou, la Secuita i Vespella de Gaià. Cap d'ells, però, és el més veterà de la comarca: aquest títol l'ostenta, fins aquest 2023 que abandonarà la política, Jaume Casas, alcalde de la Riera de Gaià. Ni ell ni tampoc l'alcalde de Salomó, Antoni Virgili, que ha arribat a acumular 4 mandats seguits, concorreran a les properes eleccions locals. En qualsevol cas, els gairebé 40 anys d'alcaldia de Jaume Casas seran difícils d'igualar o de superar.
Al 2010, la Canonja va separar-se de Tarragona i, des de llavors, els resultats electorals han anat sempre en un mateix sentit: a favor del PSC i, més concretament, de Roc Muñoz. Des de la seva elecció l'any 2011, no ha fet res més que sumar vots: dels 1.488 inicials als 1.734 de 2019, i sempre a la franja dels 9-10 regidors de 13.
Majoria absolutíssima per a un extreballador de BASF durant 27 anys, una de les indústries instal·lades al terme municipal i que reguen els pressupostos any rere any. I és que una de les característiques del mandat de Muñoz és que cada cop assoleix més independència de Tarragona, tant en la gestió dels impostos de la química -el 100% al 2026- com en els contractes, ara que la Canonja vol fer la seva pròpia contracta de la neteja.
Joan Maria Sardà serà el relleu de Jaume Casas en el títol d'alcalde més veterà de la comarca. Va accedir al càrrec al 1995, amb Convergència i Unió, i després del trencament de la federació es va continuar presentant amb Units amb Sardà per la Pobla. Amb pràcticament el 70% dels vots en les passades eleccions, en aquest municipi lligat a la refineria ningú li discuteix el lideratge. Tant és així que amb gairebé tota seguretat al 2023 s'iniciarà el seu vuitè mandat consecutiu, com a mínim si se segueix el patró que va començar al 2003 de comptar sempre amb la majoria absoluta dels vots emesos.
Des de l'any 1989, quan Salou es va segregar de Vila-seca, que el color polític de la capital turística de la Costa Daurada no havia canviat. Potser sí les sigles -la formació local FUPS es va desvincular de CDC i més tard s'hi va tornar a associar, mentre que en l'última cita l'alcalde va optar pel nom "Sumem per Salou"-, però els alcaldes han estat essencialment dos: Esteve Ferran, fins al 2007, i Pere Granados, des de 2009.
Granados, gens sobiranista, va salvar el trencament de CiU aferrant-se primer a CDC i després al PDeCAT, però la deriva independentista i la caiguda dels seus socis el van portar a un gir de guió de 180 graus. Després d'una polèmica interna dins els socialistes, la FUPS va aconseguir signar una coalició amb el PSC, l'únic rival que ha exercit una certa ombra aquests 14 anys. A priori sense rival, Pere Granados confia a renovar un altre mandat al capdavant del consistori.
Més enllà de la Canonja, la Pobla de Mafumet i Salou, hi ha tres alcaldes més que porten més d'una dècada governant els seus municipi i que també presentaran candidatura per ser reelegits. És el cas d'Eudald Roca, l'alcalde republicà de la Secuita i que està acostumat a sumar majories absolutes. També repeteix Joan Martí Pla, del poble veí de Perafort i Puigdelfí. Fonts de Junts confirmen la candidatura de qui, a banda, ha estat president del Consell Comarcal en aquests dos primers anys de mandat. Finalment, encara per confirmar definitivament hi ha la candidatura de Daniel Cid, alcalde de Vespella de Gaià des de l'any 2003 i un dels valors del PSC al Tarragonès.
La incertesa respecte de quin color serà el govern és ben clara a pobles com ara Altafulla, on s'ha produït una moció de censura; o el Catllar, on els socialistes intentaran recuperar l'alcaldia a Joan Morlà (ERC). I no s'escapen de les apostes ciutats com ara Vila-seca o Tarragona, la primera amb un alcalde -Pere Segura- que confirma que es presentarà però que encara no sap sota quin paraigües, i la segona amb una clara pugna entre socialistes i republicans.
Hi ha municipis on tot i celebrar-se eleccions, any rere any, el resultat sol ser bastant previsible. Les diferents tendències polítiques semblen no afectar els seus alcaldes, que han aconseguit en 8 casos superar: la crisi de 2008, el 15-M, el procés sobiranista, la pandèmia i la crisi econòmica actual.
És el cas dels alcaldes de la Canonja, Perafort, la Pobla de Mafumet, Salou, la Secuita i Vespella de Gaià. Cap d'ells, però, és el més veterà de la comarca: aquest títol l'ostenta, fins aquest 2023 que abandonarà la política, Jaume Casas, alcalde de la Riera de Gaià. Ni ell ni tampoc l'alcalde de Salomó, Antoni Virgili, que ha arribat a acumular 4 mandats seguits, concorreran a les properes eleccions locals. En qualsevol cas, els gairebé 40 anys d'alcaldia de Jaume Casas seran difícils d'igualar o de superar.
Roc Muñoz, l'alcalde de la independència
Al 2010, la Canonja va separar-se de Tarragona i, des de llavors, els resultats electorals han anat sempre en un mateix sentit: a favor del PSC i, més concretament, de Roc Muñoz. Des de la seva elecció l'any 2011, no ha fet res més que sumar vots: dels 1.488 inicials als 1.734 de 2019, i sempre a la franja dels 9-10 regidors de 13.
Majoria absolutíssima per a un extreballador de BASF durant 27 anys, una de les indústries instal·lades al terme municipal i que reguen els pressupostos any rere any. I és que una de les característiques del mandat de Muñoz és que cada cop assoleix més independència de Tarragona, tant en la gestió dels impostos de la química -el 100% al 2026- com en els contractes, ara que la Canonja vol fer la seva pròpia contracta de la neteja.
La Pobla de Mafumet. Foto: Josep M. Llauradó
El següent alcalde més veterà, a la Pobla de Mafumet
Joan Maria Sardà serà el relleu de Jaume Casas en el títol d'alcalde més veterà de la comarca. Va accedir al càrrec al 1995, amb Convergència i Unió, i després del trencament de la federació es va continuar presentant amb Units amb Sardà per la Pobla. Amb pràcticament el 70% dels vots en les passades eleccions, en aquest municipi lligat a la refineria ningú li discuteix el lideratge. Tant és així que amb gairebé tota seguretat al 2023 s'iniciarà el seu vuitè mandat consecutiu, com a mínim si se segueix el patró que va començar al 2003 de comptar sempre amb la majoria absoluta dels vots emesos.
Pere Granados, supervivent de la política
Des de l'any 1989, quan Salou es va segregar de Vila-seca, que el color polític de la capital turística de la Costa Daurada no havia canviat. Potser sí les sigles -la formació local FUPS es va desvincular de CDC i més tard s'hi va tornar a associar, mentre que en l'última cita l'alcalde va optar pel nom "Sumem per Salou"-, però els alcaldes han estat essencialment dos: Esteve Ferran, fins al 2007, i Pere Granados, des de 2009.
Granados, gens sobiranista, va salvar el trencament de CiU aferrant-se primer a CDC i després al PDeCAT, però la deriva independentista i la caiguda dels seus socis el van portar a un gir de guió de 180 graus. Després d'una polèmica interna dins els socialistes, la FUPS va aconseguir signar una coalició amb el PSC, l'únic rival que ha exercit una certa ombra aquests 14 anys. A priori sense rival, Pere Granados confia a renovar un altre mandat al capdavant del consistori.
Continuen també els mateixos a la Secuita, Perafort i Vespella de Gaià
Més enllà de la Canonja, la Pobla de Mafumet i Salou, hi ha tres alcaldes més que porten més d'una dècada governant els seus municipi i que també presentaran candidatura per ser reelegits. És el cas d'Eudald Roca, l'alcalde republicà de la Secuita i que està acostumat a sumar majories absolutes. També repeteix Joan Martí Pla, del poble veí de Perafort i Puigdelfí. Fonts de Junts confirmen la candidatura de qui, a banda, ha estat president del Consell Comarcal en aquests dos primers anys de mandat. Finalment, encara per confirmar definitivament hi ha la candidatura de Daniel Cid, alcalde de Vespella de Gaià des de l'any 2003 i un dels valors del PSC al Tarragonès.
