.jpg)
CONVERSES REUSENQUES
Anna Misericòrdia Rué Iglesias: «El treball és vida; el que té més valor és la paraula»
Component del col·lectiu Reusenques de Lletres, Pilar de los Hielos entrevista "la Cori d'El Barato"
Anna Misericòrdia Rué Iglesias, a la botiga El Barato | Cedida
La temptació de bombardejar Anna Coia amb infinites preguntes sobre la seva emblemàtica i centenària botiga El Barato és immensa. Però, no. Avui la protagonista és ella, Anna Misericòrdia Rué Iglesias, com a dona, botiguera i empresària, que a Reus tothom coneix com la Cori d'El Barato.
Volem saber com és aquesta dona, la seva feina i el seu dia a dia. Em rep, amb tota l’amabilitat i naturalitat del món, una dona jove, moderna i elegant, de 79 anys. Amb els seus habituals cabells vermells, i vestida de negre i vermell: "Són els meus colors", explica.
De mica en mica, vaig descobrint una dona, intel·ligent, visionària i agosarada en defensar les seves idees i portar-les a terme, i, sobretot, apassionada per la seva feina. La seva és una nissaga de dones emprenedores. Ella ocupa la quarta generació, darrere la seva mare, la Francesca Iglèsies i Fort, la seva àvia, la Bonaventura Fort i Prats i la rebesàvia, la Francesca Prats i Grau, fundadora de la primera botiga el 1881.
- Anna Coia, quina ha estat la seva trajectòria a la botiga? Quan s'hi va incorporar?
- La meva mare sempre explicava que, pocs dies després de néixer jo, em portava a la botiga i em col·locava a una de les prestatgeries. Les lleixes de la botiga van ser el meu bressol. Des d’aquell moment, sempre he estat vinculada a l’establiment.
- La seva feina té un doble vessant: botiguera, darrere el taulell, i empresària. Quina és la que més li agrada i per què?
- La d’empresària m’agrada, però no tant com estar a la botiga, parlar amb la gent, el contacte personal, el repte de trobar per a cadascú el que necessita... El millor que tenim a casa nostra és la paraula, de què aconseguirem el que ens demanen, de què el vestit que encarreguen estarà enllestit per a tal data. La nostra paraula és el més important.
- I la que menys?
- Fer factures, però s’ha de fer, és clar.
- Un dels grans problemes de la dona treballadora sempre ha estat conciliar feina i família. Com ha estat per a vostè?
- En el meu cas, sempre amb l’ajuda del meu marit. Ell sempre m’ha ajudat en tot. És una persona admirable.
- Sabem que, al món del comerç, la tasca de la dona és habitualment la de dependenta. Tanmateix, la gestió dels negocis, acostuma a estar en mans dels homes. Com s’ha trobat, com a dona, en aquest terreny?
- Com a empresària mai m’he trobat fora de lloc. No m’he deixat influenciar per ningú i he anat a la meva seguint les meves conviccions i els meus raonaments.
- Més enllà de la botiga, sabem que està molt vinculada al teixit cultural i de la festa popular de Reus. Com és això?
- Sí, de Reus i de tota Catalunya. Ens encarreguem de trobar la roba per als balls populars. Cerquem que siguin els que sempre s’han fet servir, no buscar imitacions en les robes, no canviar de teixit. Així, tant vestim els gegants com els dansaires de qualsevol indret. També treballem per al teatre, circ i ballet, sempre buscant els teixits adients, de vegades, gairebé impossibles de trobar.
- Ha canviat la clientela, la demanda de productes?
- No gaire, tot i que, ara demanen les coses fetes, com poden ser les disfresses. Abans hi havia més gent que les confeccionava.
- Parlem de Reus. Què és el que més li agrada?
- Tot! La ciutat. Tot. La vida, els carrers. El vermut!
- Reusenc o reusenca amb qui li agradaria fer un vermut?
- Amb la família. I també amb Manel Llauradó (escultor reusenc).
- Si no hagués tingut aquesta feina, assignada des del bressol, què li hauria agradat fer?
- Potser piano, o mestra, ja que vaig estudiar les dues coses, i peritatge mercantil per a graduat social... però el futur era la botiga.
- Aficions?
- El que més m’agrada és la meva feina. És la meva vida. Per a mi, el treball és vida.
- Nom complet: Anna Misericòrdia Rué Iglesias.
- Lloc i any de naixement: Reus, 1944.
- Professió/activitat/càrrec: empresària, botiguera, emprenedora.
- Estudis relacionats amb el càrrec: peritatge mercantil (també va estudiar magisteri).
- Un lloc emblemàtic de Reus és... Tot! La ciutat, tot, la vida, els carrers, el vermut.
- Un record de la seva mare... Tots!
- Lema o referència de capçalera: El treball és vida.
Reusenc amb qui li vindria de gust fer el vermut: Manel Llauradó.
- La geganta que més li agrada és? Tots.
Llegiu també:
Volem saber com és aquesta dona, la seva feina i el seu dia a dia. Em rep, amb tota l’amabilitat i naturalitat del món, una dona jove, moderna i elegant, de 79 anys. Amb els seus habituals cabells vermells, i vestida de negre i vermell: "Són els meus colors", explica.
Anna Misericòrdia Rué Iglesias, «la Cori d'El Barato» Foto: Cedida
- Anna Coia, quina ha estat la seva trajectòria a la botiga? Quan s'hi va incorporar?
- La meva mare sempre explicava que, pocs dies després de néixer jo, em portava a la botiga i em col·locava a una de les prestatgeries. Les lleixes de la botiga van ser el meu bressol. Des d’aquell moment, sempre he estat vinculada a l’establiment.
Més tard, quan tenia 16 o 17 anys, anava tota sola en tren a Barcelona per fer classes de piano al Liceu. Després, dinava a casa del meu tiet i gran escriptor, Josep Iglèsies Fort, i a la tarda, ja em dedicava a visitar despatxos i fàbriques per resoldre assumptes de la botiga.
Diu també que va estudiar Magisteri a la Escuela Normal de Tarragona, on anava amb troleibús cada dia. A la vegada, estudiava Peritatge Mercantil. Això li va valdre per a continuar amb el negoci familiar. Amb 22 anys es va casar amb Josep M. Casas i Jansà, industrial en pinsos, i del que sempre ha rebut el total suport, entre d’altres, en la qüestió dels números i els 2 comptes. El 1975, quan ella tenia 31 anys, la mare ja va posar el negoci al seu nom.
Així va començar la quarta generació. Quan li pregunto per algun record especial de la seva mare, s’emociona: "Tots!, em respon.
Diu també que va estudiar Magisteri a la Escuela Normal de Tarragona, on anava amb troleibús cada dia. A la vegada, estudiava Peritatge Mercantil. Això li va valdre per a continuar amb el negoci familiar. Amb 22 anys es va casar amb Josep M. Casas i Jansà, industrial en pinsos, i del que sempre ha rebut el total suport, entre d’altres, en la qüestió dels números i els 2 comptes. El 1975, quan ella tenia 31 anys, la mare ja va posar el negoci al seu nom.
Així va començar la quarta generació. Quan li pregunto per algun record especial de la seva mare, s’emociona: "Tots!, em respon.
- La seva feina té un doble vessant: botiguera, darrere el taulell, i empresària. Quina és la que més li agrada i per què?
- La d’empresària m’agrada, però no tant com estar a la botiga, parlar amb la gent, el contacte personal, el repte de trobar per a cadascú el que necessita... El millor que tenim a casa nostra és la paraula, de què aconseguirem el que ens demanen, de què el vestit que encarreguen estarà enllestit per a tal data. La nostra paraula és el més important.
- I la que menys?
- Fer factures, però s’ha de fer, és clar.
- Un dels grans problemes de la dona treballadora sempre ha estat conciliar feina i família. Com ha estat per a vostè?
- En el meu cas, sempre amb l’ajuda del meu marit. Ell sempre m’ha ajudat en tot. És una persona admirable.
- Sabem que, al món del comerç, la tasca de la dona és habitualment la de dependenta. Tanmateix, la gestió dels negocis, acostuma a estar en mans dels homes. Com s’ha trobat, com a dona, en aquest terreny?
- Com a empresària mai m’he trobat fora de lloc. No m’he deixat influenciar per ningú i he anat a la meva seguint les meves conviccions i els meus raonaments.
- Més enllà de la botiga, sabem que està molt vinculada al teixit cultural i de la festa popular de Reus. Com és això?
- Sí, de Reus i de tota Catalunya. Ens encarreguem de trobar la roba per als balls populars. Cerquem que siguin els que sempre s’han fet servir, no buscar imitacions en les robes, no canviar de teixit. Així, tant vestim els gegants com els dansaires de qualsevol indret. També treballem per al teatre, circ i ballet, sempre buscant els teixits adients, de vegades, gairebé impossibles de trobar.
Explica que, des dels anys 80, ella va a buscar la fantasia i els brocats, per a carnaval, gegants, teatre... Junt amb el seu home es van dedicar a buscar importadors i portaven els lamés, les sedes i d’altres teles des dels països d’origen.
- Ha canviat la clientela, la demanda de productes?
- No gaire, tot i que, ara demanen les coses fetes, com poden ser les disfresses. Abans hi havia més gent que les confeccionava.
Per contra, la pandèmia ha fet que moltes noies joves comencin a cosir i la venda de teixits ha fet una repuntada.
Pel que fa als materials dels teixits, ara ens trobem en la necessitat dels productes reciclats —m’ensenya uns taps de plàstic.
Amb això s’aconsegueix un teixit suau i preciós semblant a la seda, natural i finíssima. El teixit que es fabrica amb el plàstic és preciós. Hem de ser conscients de la importància del reciclatge i de tot el que es pot arribar a obtenir amb ell. Si tots ho féssim, tot aniria millor, afirma.
Pel que fa als materials dels teixits, ara ens trobem en la necessitat dels productes reciclats —m’ensenya uns taps de plàstic.
Amb això s’aconsegueix un teixit suau i preciós semblant a la seda, natural i finíssima. El teixit que es fabrica amb el plàstic és preciós. Hem de ser conscients de la importància del reciclatge i de tot el que es pot arribar a obtenir amb ell. Si tots ho féssim, tot aniria millor, afirma.
- Parlem de Reus. Què és el que més li agrada?
- Tot! La ciutat. Tot. La vida, els carrers. El vermut!
- Reusenc o reusenca amb qui li agradaria fer un vermut?
- Amb la família. I també amb Manel Llauradó (escultor reusenc).
Anna Misericòrdia Rué Iglesias, tot gaudint de la Festa Major Foto: Cedida
- Si no hagués tingut aquesta feina, assignada des del bressol, què li hauria agradat fer?
- Potser piano, o mestra, ja que vaig estudiar les dues coses, i peritatge mercantil per a graduat social... però el futur era la botiga.
- Aficions?
- El que més m’agrada és la meva feina. És la meva vida. Per a mi, el treball és vida.
Pel que fa al futur, Anna Coia m’explica que és la primera propietària d’El Barato que no ha tingut descendència femenina. El seu fill gran, el Josep Maria Casas i Rué, continua la trajectòria de botiguers i és el pont cap a la següent generació de dones. Les netes, l’Anna i l’Alba ja han entrat a formar part (amb força) del relleu generacional i es prepararen, cadascuna des d’un vessant diferent, per continuar i portar nous horitzons al llegat familiar, i arribar, així, a ser la sisena generació d’aquest emblemàtic establiment reusenc.
La fitxa
- Nom complet: Anna Misericòrdia Rué Iglesias.
- Lloc i any de naixement: Reus, 1944.
- Professió/activitat/càrrec: empresària, botiguera, emprenedora.
- Estudis relacionats amb el càrrec: peritatge mercantil (també va estudiar magisteri).
- Un lloc emblemàtic de Reus és... Tot! La ciutat, tot, la vida, els carrers, el vermut.
- Un record de la seva mare... Tots!
- Lema o referència de capçalera: El treball és vida.
Reusenc amb qui li vindria de gust fer el vermut: Manel Llauradó.
- La geganta que més li agrada és? Tots.
Llegiu també:
Ara a portada
El més llegit