El Hard Rock: un joc perillós

El debat sobre el macroprojecte del Hard Rock al Camp fa anys que dura, però ha tornat a guanyar importància les últimes setmanes per la insistència del PSC a vincular-lo a les negociacions dels pressupostos de la Generalitat. Lluny de ser un projecte desitjat de manera unànime pel territori, hi ha tot un seguit de crítiques que són molt pertinents i haurien de fer reflexionar a aquelles persones que el defensen. En aquest article vull reflexionar sobre que ens diu la ciència sobre aquest tipus de projectes i el seu impacte a nivell psicosocial.

Fa dècades que s’investiga quin impacte tenen els casinos sobre les conductes de joc de les persones que viuen en la seva àrea pròxima. Un estudi publicat l’any 2008 sobre l’àrea de Montreal, al Canadà, ja va detectar que la proximitat a un casino incrementava tant la participació en el joc com la despesa que la ciutadania feia en aquests establiments. Un altre estudi, de l’any 2021, amb més de 6000 participants afirma que viure a prop d’un casino fa més probable patir problemes de joc patològic.

El joc patològic es una addicció que causa un gran malestar i deteriorament en les vides de les persones que la pateixen, i també en la dels seus familiars. Inclou conductes com ara haver d’apostar quantitats de diners cada cop més grans, l’aparició d’irritació i nerviosisme quan s’intenta abandonar el joc, mentir a les persones properes sobre el seu nivell d’implicació o en el joc o demanar-los diners per fer afrontar els deutes que el joc genera. A més a més, també és habitual que es puguin trencar relacions familiars o que hi hagi pèrdues a nivell acadèmic i professional. Alguns estudis assenyalen que la prevalença del joc patològic pot incrementar-se entre l’1 i el 3% quan s’obre un casino.

Un dels arguments més habituals a favor d’aquest projecte és que generarà riquesa i llocs de treball en un territori com el nostre, que realment necessita un impuls en aquest sentit. Tanmateix, aquest fet també s’ha tingut en compte en recerca, i una revisió de diversos estudis publicada el 2022 a l’editorial de la revista Nature va concloure que sovint aquestes millores són força minses i no es mantenen en el temps. Afegeixen que, a través dels problemes que genera en l’entorn, com ara el joc patològic comentat abans, pot acabar tenint conseqüències socio-econòmiques negatives.

També es manifesta en el mateix sentit la Victorian Responsible Gambling Fundation una entitat australiana que elabora informes sobre l’impacte del joc patològic i explica clarament de quina manera el saldo global d’aquest tipus de projectes és negatiu. Per les seves característiques, el joc patològic genera un increment de les despeses de les llars amb persones afectades. Aquest fet condueix a problemes econòmics no només per la persona amb l’addicció, sinó per la seva família. Finalment, aquestes dificultats constitueixen un element generador d’estrès que pot acabar generant problemes de salut mental tant a la persona afectada pel joc patològic, com al seu entorn.

Un increment dels problemes de salut mental és impossible d’assumir per un sistema sanitari que ja està al límit de la seva capacitat. De fet, com s’ha vist durant la pandèmia de COVID-19, la salut mental és un dels àmbits més oblidats i on la falta de professionals és més acusada.

Així doncs, tenint en compte les dades que ens ha aportat la recerca el últims anys sobre l’impacte psicosocial dels casinos en les seves àrees d’influència, no sembla que un projecte com el de Hard Rock pugui comportar uns beneficis que superin els seus riscos i perills.

Sergi Martín és psicòleg i professor de la URV