Maria Bartolí Padrol, una vida dedicada a la música

La Maria Bartolí va néixer el 15 d’agost de 1933 al carrer del Carme. El seu pare, Jaume Bartolí Prats, era picapedrer i la seva mare, Rosa Padrol Saludes, treballava de marroquinera a can Maduell i feia de modista de blanc. Els seus primers records van lligats a la Guerra Civil. Les seves passions són el ballet i la música.

Va ser una de les fundadores de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura i ha dedicat tota la vida a donar classes de piano i llenguatge musical.

- Maria, quins són els seus primers records?

- Recordo com una nit que sopàvem a ca l’àvia, vam sentir les sirenes i en lloc de baixar al refugi ens van tancar dins d’un armari. Però els meus records més feliços són a Castellar del Vallès, on els pares van anar quan hi van traslladar la fàbrica d’avions del Pich Aguilera. Allí em vaig canviar el nom, em feia dir Lídia. El pare era al front, la mare a la fàbrica i jo jugava amb els nens de la casa que ens va acollir. Jugàvem molt i érem feliços.

- A quina escola va anar?

- Primer, vaig anar a l’actual Pompeu Fabra i després a les monges del Camí de Tarragona, on no vaig aprendre gairebé res. Sort de les classes de música a cal mestre Fructuós Piqué on vaig coincidir amb la Maria Rosa Ferrater, la Raquel Sardà, i sobretot, amb en Joan Guinjoan. Ell venia de Riudoms i molts dies es quedava a dinar a casa. Ens vam fer amics, i ho vam ser tota la vida. Anàvem a examinar-nos al Conservatori del Liceu, a Barcelona i, com que els meus tiets hi tenien llotja em convidaven sovint. Vaig gaudir molt amb les funcions d’òpera i ballet.

- Com va ser, que va fer de ballarina?

- Un dia vaig veure unes fotografies de ballarines a can Niepce. Eren les deixebles de la Misericòrdia Besora. Em vaig assabentar que ensenyava a casa, i m’hi vaig presentar. Hi vaig començar l’estiu del 1947 i l’any següent, quan van reobrir el Centre de Lectura, ens hi vam traslladar. Érem set alumnes: Ramona Masip, Soletat Barberà, Misericòrdia Bonet, M. Rosa Vall, Lola Soronelles, Montserrat Besora, jo mateixa i la mestra, la Misericòrdia Besora. M’agradava molt ballar i no ho feia malament, però vaig començar massa tard. Tenia 15 anys, així que vaig decidir dedicar-me professionalment a l’ensenyament de la música.
 
- Com va conèixer el seu marit?

- Al Centre de Lectura vaig descobrir el món que l’escola m’havia amagat. Passava moltes hores a la biblioteca i em vaig apuntar a les classes de dibuix que feia en Modest Gené. Alguns dies, en Juli Garola venia a ajudar-lo i així vaig conèixer qui seria el meu marit durant més de 40 anys. Com patíem restriccions de llum, els dies que n’hi havia i no podíem dibuixar, el mestre ens feia classes d’història. Vam aprendre molt.

- Quan va començar a impartir classes?

- L’any 1953 acabo els meus estudis musicals i començo a fer classes a casa a alumnes que estudiaven a Barcelona perquè a Reus no hi havia Conservatori. No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa. Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull. Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al dia del món musical.

"M’agradava molt ballar i no ho feia malament, però vaig començar massa tard. Tenia 15 anys, així que vaig decidir dedicar-me professionalment a l’ensenyament de la música"

- Quan va de deixar de fer classes?

- Em vaig jubilar l’any 1998, però vaig continuar fent-ne a casa a alguns amics, ara repassant unes cançons, ara solfejant ... Sempre he pensat que he tingut sort amb els veïns, perquè mai es van queixar del piano que sonava moltes hores.

- Com s’ho feia per compaginar les classes, els fills, l’àvia, la casa...?

- Doncs no ho sé. Ho feia. Van haver uns anys (quan l’àvia es va posar malalta) que em van permetre fer les classes de 12 a 2 a casa. Les alumnes en lloc d’anar al Conservatori venien a casa. Després quan l’àvia va faltar i els fills eren més grans, vaig tornar a fer la jornada sencera.

- És a dir, que ja feia "teletreball".

- Doncs, ara que ho diu, sí, encara que llavors no en sabíem d’això.

- I ara quines afeccions té?

- Faig mitja. Un dia a la setmana vaig a classe a aprendre nous punts. També m’agrada molt llegir, escoltar música i, a estones, toco el piano. Vol afegir alguna cosa? Encoratjo les dones joves a fer tot allò que vulguin. Elles ho tenen més fàcil que nosaltres però no podem defallir.

La fitxa

- Un lloc emblemàtic de Reus és...

- El Campanar, és el més bonic que conec.

- Una dona a la qual admira...

- La Mercè Rodoreda. M’agradava ella com a dona i les protagonistes de les seves novel·les.

- Un record de la seva mare...

- Sempre que penso en la mare, la veig brodant. Els seus treballs eren nets i polits com ella.

- Lema o referència de capçalera?

- Mira les coses en positiu. Atura’t un moment i somriu.

- Un reusenc amb qui li vindria de gust fer el vermut?

- Sense dubte, en Joan Rebull, un home interessantíssim amb qui vaig tenir la sort de compartir moltes estones quan tornà a Reus.

- La geganta que més li agrada és...

- L’Índia, és guapa i molt digna.

- Si fos alcaldessa…

Faria més espais verds, Reus ha millorat molt però encara en calen més.

- Quin espai inequívocament violeta triaria?

- Els rentadors del Carme, em recorden els que hi havia a l’ Hort d’en Simó on anava amb la mare.