Les nou dècades de Villa Urrutia

Amb una bella vista sobre el Camp de Tarragona i el mar, la Villa Urrutia de l'Albiol va ser concebuda com la segona residència de l'indià de Veneçuela Augusto Urrutia Roldán. Establert a Barcelona, l'empresari estava casat amb la tarragonina Josefina Miró Gascó, cosina del pintor Joan Miró. Es tracta d'un edifici modernista amb torre i mirador, sala d'armes i de billar, diverses habitacions i jardins. Després de passar per diferents mans, el conjunt arquitectònic va acollir un restaurant durant dècades. Apareix a la venda en portals especialitzats com Habitaclia per un preu d'1,9 milions (els propietaris han fet una rebaixa de 500.000 euros respecte la seva anterior pretensió). 

Usos urbanístics definits

El novembre de 2022, la Comissió d’Urbanisme de Tarragona va aprovar la modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament per a la regulació de la zona club de propietaris Villa Urrutia de l'Albiol, promoguda per l'ajuntament i aprovada inicialment i provisionalment al ple; i definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme.

Amb aquesta norma urbanística, l’Ajuntament de l’Albiol ha aconseguit que Villa Urrutia, Bé Cultural d’Interès Local, "tingui ús usos urbanístics definits, així com les característiques de les construccions que s’hi poden realitzar". Des del govern de l’Albiol es va indicar llavors que "es considera que aquesta és una bona notícia que permetrà donar més utilitat a tota la zona de Villa Urrutia en benefici dels veïns del municipi".

En declaracions a Reusdigital.cat, l'alcalde de l'Albiol, Andreu Carrasco, ha explicat que "teníem molt clar que aquesta zona del municipi s’havia de regular definitivament, ja que feia molts anys que era una qüestió pendent. Era molt important poder resoldre aquesta circumstància, havíem de donar-hi una sortida. Els propietaris i els serveis tècnics de l’ajuntament en tot moment van estar d’acord, i no hi hagut cap tipus de problema en la tramitació de la modificació urbanística".

Aquesta es va aprovar primerament pel consistori, i validada més tard per la Comissió d'Urbanisme. A posteriori, l'ajuntament ha refòs el text, amb les incorporacions aportades per l'esmentada comissió. Ja verificat, ha estat lliurament novament al mateix ens. 

Carrasco ha precisat que gràcies a aquest tràmit, i tot que Villa Urrutia és "una finca privada, els usos que s’hi podran implantar tindran un marcat caràcter o interès públic, prohibint-se expressament l’ús d’habitatge". Amb la modificació es permeten els usos administratiu, educatiu, esportiu, sanitari i assistencial, cultural i hoteler. Quant al futur de l'espai, el batlle ha subratllat que s'espera que la propietat exposi a l’ajuntament, "un cop finalitzada la modificació de les normes urbanístiques, els projectes que proposi instal·lar-hi". En aquesta línia, i ja que enguany la casa compleix el seu 90è aniversari, l'alcade ha apuntat que voldria tractar amb els titulars de l'immoble quin tipus de commemoració conjunta podria fer-se. 

Obra d'Antoni Vila Palmés

Villa Urrutia es va construir entre els anys 1913 i 1916. L'estructura de l'edifici va respectar la del mas original (el mas del Mallafré, del segle XV).

Del projecte se'n va fer càrrec l'arquitecte Antoni Vila Palmés, qui ja havia dissenyat la casa que l'indià es va fer al passeig de la Mare de Déu del Coll de Barcelona, així com el monumental panteó al cementiri de Montjuïc. El constructor va ser el mestre d'obres Aubí.  

Plató cinematogràfic

Com a curiositat, cal destacar que les particularitats de la casa van fer que un temps enrere s'hi rodés una pel·lícula de terror. El cineasta Pablo Javier Cosco hi va dur el seu equip per fer realitat el seu projecte Amigo invisible. 

Amb Ariadna Cabrol al repartiment, el film és un exercici slasher pendent d'estrena. 

També us pot interessar: