Dues joies culturals per gaudir el cap de setmana de Reis

Estel Romeu recomana The Goonies (1985)

Un grup de joves a la recerca d'un tresor, aventures, delinqüents, pirates i misteri per a nens i per a adults amb ganes de sentir-se nens: què més es pot demanar? Per a aquest cap de setmana llarg, amb la nit de Reis enmig!, us porto una recomanació d'allò més nostàlgica amb aquest film dirigit per Richar Donner, basat en una història de Steven Spielberg, que va marcar als infants i joves dels 80.

The Goonies és una pel·lícula que comença quan el Mikey, el seu germà gran i els seus amics, els anomenats goonies, descobreixen un mapa d'un tresor datat del segle XVII. Tot i no confiar massa en què sigui verídic, comencen una aventura per trobar-lo i poder solucionar la situació econòmica dels seus pares.

A partir d'aquí, comèdia, misteri i, per als més petits, una mica de por vesteixen aquesta pel·lícula típica dels 80. The Goonies se suma al grup de pel·lícules familiars clàssiques d'aquesta dècada, com són també E.T., Back to the future o Karate Kid. Tot i tenir tòpics o personatges estereotipats, cal tenir en compte el moment al qual pertany i no prendre-se-la massa seriosament.

Una pel·lícula que ha nfluenciat altres sèries de culte actuals, com Stranger Things, o la pel·lícula Super8, i que atraparà els infants i joves que no l'hagin vist mai com ho va fer amb la seva estrena als anys 80. Una pel·lícula ideal per veure en família aprofitant el compte enrere de les festes nadalenques.

Marià Arbonès us recomana la música de Glen Hansard

Potser coneixeu Glen Hansard (21 d'abril de 1970, Dublín, Irlanda) per haver protagonitzat amb la txeca Markéta Irglová la pel·lícula Once (2007), en què interpreten dos personatges solitaris ―un músic de carrer i una venedora de flors que escriu cançons― entre els quals, a partir del moment en què es coneixen, es crea una forta amistat al voltant de la música. La pel·lícula, d'un pressupost molt baix, fou un gran èxit, i la cançó principal, Falling Slowly, va ser premiada amb un Oscar a la millor cançó original. Hansard i Irglová eren aleshores parella sentimental i formaven el duet The Swell Season. Si no heu vist Once, feu-ho, val la pena, així com el gran film The Commitments (1991), on Hansard també surt.

Però el motiu pel qual aquest cap de setmana us escric sobre Glen Hansard és que us vull recomanar el seu primer disc, que va fer al marge de The Swell Season i de The Frames, un grup dublinès de folk-rock en què també participava. L'àlbum, gravat a Nova York, s'anomena Rhythm and Repose (2012) i conté onze cançons amb un marcat caràcter folk sensible (excepte la popera Talking With the Wolves) en què predomina la seva veu, molt agradable, acompanyada de molts més instruments que l'habitual guitarra.

Les cançons de Rhythm and Repose estan dedicades majoritàriament a l'amor i a les coses que l'envolten: l'amistat, l'alegria o el dolor. Són peces que commouen i que, per tot plegat, no et deixen indiferent. Per al vídeo he triat la cançó Bird of Sorrow, una bonica balada que comença suau i que va apujant el to a poc a poc fins a arribar a un crit punyent de Hansard. El missatge que ens dona és que tinguem fe a trobar la llum en el complicat túnel de l'amor.

Després de Rhythm and Repose, Glen Hansard ha publicat quatre àlbums més; ha col·laborat en la banda sonora de la pel·lícula Flag Day (2021), de Sean Peen; ha participat en el grup The Earthlings, la banda d'acompanyament d'Eddie Vedder, i s'ha solidaritzat amb els refugiats d'Ucraïna amb la publicació del senzill Take Heart.

Estic segur que després d'escoltar la cançó del vídeo n'escoltareu més, de Glen Hansard.