1 de 10
ELECCIONS MUNICIPALS 2023

Alfons Garcia: «Ens hem centrat en la transformació energètica del municipi»

L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant repassa l'acció de govern en l'actual mandat, on destaquen projectes com el futur parc eòlic al Coll del Vent

El batlle de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia (PSC) | MBO
per Marc Busquets Obré, Reus | 13 de gener de 2023 a les 00:00 |
L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, el socialista Alfons Garcia (Tortosa, 1959), ha fet balanç del mandat polític que ja s'acaba per a Reusdigital.cat. El batlle del municipi del Baix Camp celebra que la situació econòmica de l'ajuntament "permeti fer importants inversions", en una etapa en què el govern que lidera s'ha marcat l'objectiu d'iniciar la "transformació energètica" del municipi. Un parell d'exemples, en aquest sentit, són els projectes del futur parc eòlic i de la comunitat energètica al polígon les Tàpies. De cara als comicis del maig, té la intenció de presentar-se. 

- A finals de l'any passat es van aprovar els comptes

- Podríem dir que la situació econòmica del del consistori és adequada com per poder encarar inversions importants, i tirar endavant els nostres projectes. El pressupost aprovat és superior als 20 milions d'euros, i per a inversions se n'hi destinen 3,5. El cert és que la situació econòmica de l'ajuntament i de totes les empreses i els organismes autònoms és força positiva. Hi ha alguns factors a subratllar.

- I doncs?

- D'entrada, aquest és un pressupost sorgit d'una situació en què no tenim la necessitat d'incrementar les taxes ni els impostos. Em sembla important apuntar que, posem per cas, és aquesta una mesura que té una incidència clara en el dia a dia del veïnat. Parlem de l'aigua, de la brossa, de tot allò que depèn del nostre ajuntament i no ha incrementat costos. En clau interna, i de gestió, en els últims anys no hem estirat més el braç que la màniga. Tenim uns criteris de sostenibilitat financera de present i de futur, i són essencials. 

- Parli'm de les inversions. N'hi ha de previstes per a la residència de gent gran, o per a la zona esportiva de la Porrassa. 

- Són inversions de futur, adreçades a dotar de serveis essencials les generacions actuals i les més properes. I a més, les podem fer realitat amb recursos propis, sense dependre de tercers. Crec que això és important. El que volem és proporcionar confort a la nostra societat, i que aquesta pugui gaudir d'uns serveis propis al municipi. Creiem que accions com aquestes poden contribuir a atraure gent jove, i que al mateix temps la nostra població creixi d'una manera ordenada. 

"... El pressupost d'enguany és fruit d'una situació en què no tenim la necessitat d'incrementar les taxes ni els impostos"


- La pandèmia bé que deu haver afectat el veïnat. Com ha funcionat, la targeta moneder?

- Aquest va ser un projecte que va sorgir de l'àrea de Promoció Econòmica, a partir de diversos eixos. El principal era intentar que les nostres petites empreses, autònoms inclosos, tinguessin un impacte econòmic menor per la pandèmia, un cop es va reduir l'activitat. De passada, es tractava també de garantir certa estabilitat en aquestes microempreses, també quant al seu personal. I l'objectiu final era potenciar el petit consum de proximitat. S'han fet ja fins a quatre campanyes, d'aquest tipus. Crec que hi ha hagut una bona resposta per part del teixit empresarial en general, i sobretot dels clients. Després de tot, el projecte de la targeta moneder ha contribuït al fet que molta gent entrés a les botigues on potser no havia entrat mai.

Potser aquesta havia estat una de les mancances que teníem a nivell municipal, perquè hi havia gent que es pensava que per comprar segons què s'havia d'anar fora. En aquest sentit, la crisi el que ha fet ha estat reforçar el teixit propi entre els productors i els consumidors, i els distribuïdors comerciants. Tot plegat ha tingut un efecte multiplicador que no ha estat menor, i que ha tingut repercussions diverses. 

- Com ara?

- Si parlem d'ocupació, de negocis no se n'ha tancat pràcticament cap, i això és evidentment molt positiu. Penso que s'ha generat cert sentiment de pertinença, pel fet que alguns veïns han descobert un comerç de proximitat de qualitat on comprar de tot, electrodomèstics, joguines per a la canalla, o roba. Al municipi es pot comprar qualsevol tipus de producte, i que es fomenti l'hàbit de la compra de proximitat és positiu. Projectes com els de la targeta moneder ens han reforçat com a comunitat. 

- Com que m'ha parlat d'ocupació, torno als comptes. Hi ha una partida de mig milió per contractar aturats. 

- Sí, i és una partida aquesta que de fet ja havíem trobat en els comptes d'altres anys. L'any passat, posem per cas, el pla d'ocupació va estar dotat de 575.000 euros. Els plans d'ocupació que hem impulsat al municipi es van generar fonamentalment en els moments més severs derivats de la crisi econòmica d'anys enrere. L'any 2021 els vam els vam volem reorientar una mica, i establir-los més aviat com recursos de contractació, sí, però també de professionalització. Crec que bàsicament hem d'incidir en la formació dels treballadors, per tal que aquesta s'ajusti a allò que reclama el mercat laboral.

- Quins col·lectius especialment vulnerables tenen detectats, al poble?

- Un és el dels veïns d'entre 50 i 55 anys, amb moltes dificultats per inserir-se al mercat laboral, i amb dificultats per poder complir els requisits per accedir a ajuts, o a una prestació. Parlem, per tant, d'un col·lectiu per al qual el suport és fonamental, i més si tenim en compte que poden tenir família. Un altre col·lectiu vulnerable és el de les famílies amb fills dependents a càrrec. Ens hem volgut centrar en la professionalització de les persones aturades que busquen feina. 

"Quant a l'ocupació, incidim en la formació del veïnat que busca feina, per tal que aquesta s'ajusti a allò que reclama el mercat laboral"


- Al pressupost d'enguany també hi reserven 200.000 euros per al projecte d'un parc eòlic municipal. 

- En aquest mandat hem volgut centrar part de la nostra acció en la transformació energètica del municipi. Quant al parc eòlic, el plenari va acordar la constitució de la comissió d’estudi, integrada per mi, i tres membres més del consistori (la secretària, l’interventor i el gerent de l’empresa municipal de Promoció econòmica). També hi ha tres tècnics externs del sector jurídic i energètic (l'exdirectora de l’Institut Català d’Energia, Maite Masià; l'advocat i professor de Dret Jaume Marfà i el meteoròleg Santiago Parés). La comissió acompanyarà l’ajuntament en el disseny del procés que ens ha de permetre implantar i posar en marxa el projecte. 

El parc estaria format per quatre aerogeneradors, que s’instal·larien en parcel·les que són de titularitat municipal, i que no són incloses en cap zona de protecció ambiental. Són en un paratge conegut com el Coll del Vent, en uns terrenys que reben la consideració de muntanya comunal. Actualment s'està en procés de licitar la instal·lació d’una torre anemomètrica per tal de mesurar la força del vent a la zona. 

- Articulat a través d'una societat mercantil. 

Sí, inicialment de titularitat 100% municipal, i que tingui per objecte la construcció, la gestió i l'explotació del parc. A la llarga es pot arribar a convertir en una societat d’economia mixta amb la incorporació de socis privats provinents del sector elèctric i de petits accionistes provinents de la ciutadania. 

- La construcció del parc tindria un cost d'uns 20 milions d'euros. Com el pensen finançar?

Si el parc té un cost d'uns 20 milions, el consistori té un romanent d'uns 10. No els posarem pas tots, però podríem posar-ne 5 o 6. Una altra part de la inversió pot venir del veïnat, i de les empreses privades, a través de participacions. I una última part podria arribar a través del finançament d'entitats bancàries. No descartem accedir a fons europeus, a banda. També cal tenir en compte l'opció del Fons Nuclear. En l'aspecte econòmic és aquesta una iniciativa important per a un municipi com el nostre, però no pas descabellada. 

- També s'ha constituït una comunitat energètica. 

- Parlem d'una planta fotovoltaica en modalitat d’autoconsum compartit, a les cobertes de les dues naus de la brigada municipal, al polígon industrial les Tàpies. És un projecte del qual se'n podran beneficiar les empreses del polígon que estiguin interessades en formar part de la futura comunitat energètica. Tenim previst que cap als primers mesos d'enguany la instal·lació estigui autoritzada per generar consum col·lectiu empresarial. 

- Canvio de qüestió. L'estiu de 2022 va ser el de la recuperació del turisme, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant?

- Sí. N'hem parlat recentment amb els diversos agents i la temporada va ser bona. Per quantitat i qualitat, sí, però també perquè va ser llarga, perquè es va poder treballar bén bé des del mes de maig i fins a l'octubre. I el que és important, ara, és consolidar la recuperació. També el sector de la restauració s'ha recuperat. El que se'ns ha transmès és que estan contents. 

- I més enllà dels mesos d'estiu? Quina estratègia se segueix, per desestacionalitzar el turisme?

- Més enllà del mes d'octubre és complicat. Ara bé, es treballa per arribar a altres segments, o altres públics. Els nostres atractius hi juguen a favor, més la presència del turista sènior, que té poder adquisitiu. De gent sempre en segueix venint, sempre hi ha gent que descobreix o redescobreix el municipi. L'acció, en aquest sentit, passa per buscar nous mercats i nous clients. En tenim de consolidats, i ara ens estem adreçant al públic de la comunitat de Madrid, a l'àrea metropolitana de Barcelona, i d'Euskadi.

Ens interessa també el turisme de proximitat, familiar, i que principalment arriba en cotxe. A banda, cal tenir present qui té aquí la seva segona residència. Farem una ordenança per actualitzar el cens, precisament perquè no ens compliqui el lloguer d'habitatges per a la gent que vulgui viure aquí tot l'any. Busquem un creixement ordenat, a la població, i l'equilibri entre el públic que vol passar una temporada al poble en un habitatge de lloguer i el que vol instal·lar-se de manera estable. Els lloguers, això sí, comencen a ser cars. 

"De gent sempre en segueix venint, sempre hi ha gent que descobreix o redescobreix el municipi. L'acció, en aquest sentit, passa per buscar nous mercats i nous clients"


- Per què?

- És la dinàmica del mercat immobiliari. Hi ha grans propietaris que s'estimen més llogar a l'estiu, i que no volen llogar durant l'any. 

- El poblat Hifrensa es troba en procés de ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 

- Ens ha costat, però la Generalitat ha complert el seu compromís, en aquest sentit. Esperem que l'expedient prosperi, es tanqui i arribi a bon port. Es reconeixerà un patrimoni arquitectònic contemporani que no és habitual, que donarà un major sentiment d'orgull al veïnat. A nivell municipal, els equipaments públics que són al poblat podran ser objecte per demanar ajuts i subvencions. Parlem d'edificis que en alguns casos tenen 60 anys i que, per tant, requereixen un manteniment adequat. 

- Es plantegen treure'n rèdit?

- No ben bé. Els criteris són els de manteniment i conservació d'un espai arquitectònic important. Volem fer ús d'alguns equipaments, i ja en fem, com és el cas del pavelló. En tot cas, en fem i en farem un ús curós. 

- I ara, algunes qüestions potser més internes. S'ha entès, al govern, amb Cs?

- La relació ha estat correcta. Més que una entesa en termes polítics ha estat una entesa en termes de gestió, per complir uns objectius comuns, i sempre amb lleialtat institucional. Això ha estat el més important, i s'ha mantingut sempre. El pacte ha arribat a bon port. 

- I amb l'oposició?

- Amb una part ens hem entès, i amb una altra, no tant. I és quelcom que es pot analitzar a partir dels seus vots en els pressupostos d'enguany. Junts es va abstenir, però el cert és que va fer una abstenció crítica i constructiva. És quelcom que vull reconèixer, perquè han sabut mantenir viu el diàleg, han tingut la capacitat d'argumentar i de debatre, i s'ha anat veient durant el mandat, als plens, en mocions que s'han aprovat.

El PP sempre ens ha fet costat quan s'ha tractat de tirar endavant mesures a favor de les empreses. I la CUP ha tingut un camí erràtic quan els seus lideratges al grup municipal. La relació no és dolenta, que consti, però sovint els seus posicionaments en general són dogmàtics. Ara bé, en qüestions com les renovables em penso que la nostra visió és similar. Amb la FIC la relació ha estat distant. I amb Esquerra Republicana, que a tot arreu han anat cap amunt, aquí no els va anar tan bé. Per tant, suposo que deuen tenir qüestions internes a resoldre. 

- I en clau personal?

- Em vaig qüestionar la meva continuïtat, i vaig prendre'm cert temps per reflexionar. Més aviat en clau personal que no política. Vaig valorar les opcions amb la família, i amb els companys del partit. Tots em van dir que fes el que a mi em semblés, el que em digués el cor. Em sento bé, tinc salut i ganes de treballar. Tinc ganes de tirar endavant, i això m'ha fet decidir presentar-me a les eleccions del mes de maig. Amb candidatura una mica rejovenida, i amb projectes nous. 
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: