ANÀLISI POLÍTICA
Les candidates a alcaldessa de Reus
Dels actuals sis grups municipals amb representació al ple, quatre es presentaran a les eleccions de l'any que ve amb una dona al capdavant
Els principals partits es presenten a les municipals amb una dona al capdavant | Reus.cat
Dies enrere, en un acte del PSC al Castell del Cambrer de Reus, l'alcaldable Sandra Guaita va voler fer una anàlisi de la situació política a la capital del Baix Camp. Per desenvolupar-la, va aplicar una “mirada feminista” al futur per pronosticar que “aquest cop sí, a l'ajuntament hi haurà una alcaldessa”. “Ja tocaria”, va afegir al seu torn el primer secretari del partit a Catalunya, Salvador Illa.
El cert és que tres de les principals llistes que concorreran a les eleccions del maig de 2023 tenen una líder al capdavant. Són Noemí Llauradó, a Esquerra; Teresa Pallarès, a Junts; i la pròpia Guaita. A aquestes se'ls ha d'afegir, dels grups representants al ple, l'espanyolista Débora García (Cs). La CUP, però, no s'ha pronunciat encara, si bé la regidora Mònica Pàmies semblaria l'opció més adequada per liderar el projecte dels anticapitalistes.
Pel que fa a les forces sense lloc encara al plenari, cal destacar les irrupcions Nazaret Troya, d'En Comú Podem; i de l'expopular Dolors Compte, qui encapçalarà el projecte de Valents a la nostra ciutat. Llauradó va ser la primera candidata en ser anunciada, ja fa uns mesos. Va ser una mesura carregada de sentit i d'intenció, si tenim en compte la seva trajectòria al govern (en el mandat anterior com a regidora i en l'actual com a vicealcaldessa) i la seva rellevant figura en l'escena territorial, com a presidenta de la Diputació.
Feta pública la renúncia de l'alcalde, Carles Pellicer, a la cita electoral de l'any que ve, és una obvietat que Llauradó sortirà, en principi, com a gran favorita per guanyar les eleccions. Al seu favor hi juga també l'estabilitat d'Esquerra a la política nacional, tot i la trencadissa al Govern, i l'impuls de projectes com el Pla d'Acció Municipal 2019-2023 o el Pla Estratègic de Ciutat Reus Horitzó 32.
En contra pot jugar que els seus oponents a les urnes mirin de desgastar-la, en campanya, tot posant en dubte la seva acció al costat de Pellicer i d'Ara Reus. Després de tot, la CUP ha carregat en ocasions contra Llauradó perquè, al seu parer, “es doblega” als dictats del batlle. Per evitar-ho, podrà intentar fer valer projectes de futur, com l'anomenada “transformació” de la zona sud del terme, el nou mercat del Carrilet, o el projecte Reus espais vius per dinamitzar el comerç del tomb de ravals.
Un cop Llauradó va fer el pas endavant, com era d'esperar, van ser els socialistes qui van moure fitxa. Va a ser través d'una mena de procés participatiu en línia, amb una enquesta en què van recollir aportacions dels reusencs que hi van voler dir la seva. Abans que la formació confirmés Andreu Martín com a candidat, ja hi va haver rumors al voltant de la figura de Sandra Guaita. La també diputada al Congrés va admetre, en una entrevista concedida a Reusdigital.cat, que “més tard o més d'hora” hagués tornat a la política municipal.
Llegiu-la:
Sigui com sigui, el ja exalcaldable s'havia guanyat l'opció de presentar-se a la cursa electoral després d'anys com a líder en un moment no especialment fàcil per a l'agrupació local, però se'n va retirar per qüestions personals. En essència, i segons s'ha apuntat en reiterades ocasions des del PSC Reus, el projecte “segueix sent el mateix” tot i el canvi. No obstant això, i per més que Guaita pugui mantenir determinades estratègies del seu predecessor, seria lògic que n'incorpori de noves i de pròpies.
Pel calendari previst, ha de ser abans que s'acabi el 2022 que el partit tingui més o menys definida la seva estructura de cara a la cita de l'any que ve; més endavant, en tot cas, sortirem de dubtes i coneixerem qui secunda la candidata.
Igualment cal recordar l'objectiu concret que es va marcar el socialisme reusenc, mesos enrere, quan va engegar la seva maquinària per recuperar l'alcaldia: 10.000 vots. En temps de pactes i de poques majories, es tracta d'un repte de consideració. Això sí, el 2019 Pellicer en va obtenir més de 9.000 per assegurar-se la victòria de la nit electoral.
Encara quant a Guaita, la seva irrupció pot interpretar-se, a les files d'Esquerra, com un maldecap imprevist. El seu tarannà no és el mateix que el de Martín, arriba després d'un temps al Congrés i té experiència en la política municipal. Per perfil, a més, pot ser el revers de Llauradó. De fet, un dels arguments habituals és que la seva és una proposta de ciutat “alternativa” a la dels successius governs de Pellicer, dels quals ERC ha format part. Veure-les confrontar propostes i idees serà, en conseqüència, un dels grans atractius de les eleccions municipals de 2023. Els resultats manaran, però, i en funció d'aquests és possible que assistim a certa moderació de les formes i els discursos.
La tercera gran candidata a alcaldessa és Teresa Pallarès. Tot i el viscut durant les primàries (impugnades primer i repetides després) contra Víctor Terradellas, l'actual regidora d'Economia, Coneixement i Habitatge mirarà d'erigir-se com l'hereva de Pellicer i la seva llarga etapa al capdavant de l'alcaldia. Tot plegat és curiós, si tenim en compte que el batlle es va presentar a les eleccions de 2011 a la llista de CiU, a les del 2015 a la del PdeCAT i, a les de farà quatre anys, a la de Junts per Reus.
El pacte entre Ara i el seu partit per establir una coalició nacional per anar plegats als comicis del maig de 2023 no ha agradat a Pellicer, que va donar-se de baixa de la formació en considerar que les negociacions entre les parts es van fer “sense transparència”. És possible que Pallarès vulgui tenir Pellicer al costat, durant la campanya, en ser l'alcalde un actiu important quant a notorietat.
El context nacional, però, no afavoreix la candidata. El partit ha sortit del Govern, i hi ha líders qüestionats. Poc o molt, és quelcom que Junts per Reus pot pagar a la cita amb les urnes que viurem en uns mesos. Sense estabilitat de partit a Catalunya, i sense la consolidació de la qual sí que gaudeixen Llauradó i Guaita, Pallarès surt en principi en situació de desavantatge. Ara bé, en política pot passar de tot, i de pressa.
Un cop la candidata faci públics el projecte i llista, i de ben segur que ho concep d'aquesta manera, pot rebre un impuls i mobilitzar part de l'electorat que sempre ha fet confiança a Pellicer.
La quarta candidata en ser anunciada va ser, a l'estiu, Débora García. La seva acció a l'oposició ha estat més aviat discreta, i sovint enfocada a qüestions ideològiques i de persecució a la llengua catalana. Tot i la seva experiència de prop de quatre anys al ple, és possible que el mal moment pel qual passa Cs en clau estatal i nacional es reprodueixi a les urnes de les municipals, el 2023.
Més encara si tenim en compte que el seu partit va aparèixer a l'agenda política i mediàtica en un moment molt precís, i amb una intenció igualment clara, diàfana. Amb el procés liquidat per uns i altres i sense la independència a l'horitzó, quan ens diuen que cal passar pàgina de l'1 d'octubre, les càrregues de Cs contra tot allò pel qual es va concebre són estèrils. La presència d'altres formacions com Valents, el PP (ja veurem què passa, amb els populars) o fins i tot Vox poden restar també suports a la llista de Ciutadans.
Un apunt final dedicat a les candidates de les formacions sense representació al ple. En Comú Podem ha canviat Pilar Flamenco per Nazaret Troya, amb l'objectiu ara sí de poder aconseguir el resultat que faci entrar la llista al consistori. Sobre Valents, la seva proposta significarà el retorn de l'exregidora Dolors Compte a l'actualitat local, durant la campanya. I més enllà de la “visió feminista” amb la qual Guaita analitza la cita electoral, d'incògnites amb altres protagonistes en resten no poques per resoldre's. Un exemple és la plataforma Reus en Moviment, amb l'excupaire David Vidal.
Article publicat al número de desembre del mitjà NW. La Revista de Reus.
El cert és que tres de les principals llistes que concorreran a les eleccions del maig de 2023 tenen una líder al capdavant. Són Noemí Llauradó, a Esquerra; Teresa Pallarès, a Junts; i la pròpia Guaita. A aquestes se'ls ha d'afegir, dels grups representants al ple, l'espanyolista Débora García (Cs). La CUP, però, no s'ha pronunciat encara, si bé la regidora Mònica Pàmies semblaria l'opció més adequada per liderar el projecte dels anticapitalistes.
Pel que fa a les forces sense lloc encara al plenari, cal destacar les irrupcions Nazaret Troya, d'En Comú Podem; i de l'expopular Dolors Compte, qui encapçalarà el projecte de Valents a la nostra ciutat. Llauradó va ser la primera candidata en ser anunciada, ja fa uns mesos. Va ser una mesura carregada de sentit i d'intenció, si tenim en compte la seva trajectòria al govern (en el mandat anterior com a regidora i en l'actual com a vicealcaldessa) i la seva rellevant figura en l'escena territorial, com a presidenta de la Diputació.
Feta pública la renúncia de l'alcalde, Carles Pellicer, a la cita electoral de l'any que ve, és una obvietat que Llauradó sortirà, en principi, com a gran favorita per guanyar les eleccions. Al seu favor hi juga també l'estabilitat d'Esquerra a la política nacional, tot i la trencadissa al Govern, i l'impuls de projectes com el Pla d'Acció Municipal 2019-2023 o el Pla Estratègic de Ciutat Reus Horitzó 32.
En contra pot jugar que els seus oponents a les urnes mirin de desgastar-la, en campanya, tot posant en dubte la seva acció al costat de Pellicer i d'Ara Reus. Després de tot, la CUP ha carregat en ocasions contra Llauradó perquè, al seu parer, “es doblega” als dictats del batlle. Per evitar-ho, podrà intentar fer valer projectes de futur, com l'anomenada “transformació” de la zona sud del terme, el nou mercat del Carrilet, o el projecte Reus espais vius per dinamitzar el comerç del tomb de ravals.
Guaita i l'objectiu dels 10.000 vots del PSC
Un cop Llauradó va fer el pas endavant, com era d'esperar, van ser els socialistes qui van moure fitxa. Va a ser través d'una mena de procés participatiu en línia, amb una enquesta en què van recollir aportacions dels reusencs que hi van voler dir la seva. Abans que la formació confirmés Andreu Martín com a candidat, ja hi va haver rumors al voltant de la figura de Sandra Guaita. La també diputada al Congrés va admetre, en una entrevista concedida a Reusdigital.cat, que “més tard o més d'hora” hagués tornat a la política municipal.
Llegiu-la:
Sigui com sigui, el ja exalcaldable s'havia guanyat l'opció de presentar-se a la cursa electoral després d'anys com a líder en un moment no especialment fàcil per a l'agrupació local, però se'n va retirar per qüestions personals. En essència, i segons s'ha apuntat en reiterades ocasions des del PSC Reus, el projecte “segueix sent el mateix” tot i el canvi. No obstant això, i per més que Guaita pugui mantenir determinades estratègies del seu predecessor, seria lògic que n'incorpori de noves i de pròpies.
Pel calendari previst, ha de ser abans que s'acabi el 2022 que el partit tingui més o menys definida la seva estructura de cara a la cita de l'any que ve; més endavant, en tot cas, sortirem de dubtes i coneixerem qui secunda la candidata.
En contra de Llauradó pot jugar que els seus oponents mirin de desgastar-la, en campanya, tot posant en dubte la seva acció al costat de Pellicer i d'Ara Reus
Igualment cal recordar l'objectiu concret que es va marcar el socialisme reusenc, mesos enrere, quan va engegar la seva maquinària per recuperar l'alcaldia: 10.000 vots. En temps de pactes i de poques majories, es tracta d'un repte de consideració. Això sí, el 2019 Pellicer en va obtenir més de 9.000 per assegurar-se la victòria de la nit electoral.
Encara quant a Guaita, la seva irrupció pot interpretar-se, a les files d'Esquerra, com un maldecap imprevist. El seu tarannà no és el mateix que el de Martín, arriba després d'un temps al Congrés i té experiència en la política municipal. Per perfil, a més, pot ser el revers de Llauradó. De fet, un dels arguments habituals és que la seva és una proposta de ciutat “alternativa” a la dels successius governs de Pellicer, dels quals ERC ha format part. Veure-les confrontar propostes i idees serà, en conseqüència, un dels grans atractius de les eleccions municipals de 2023. Els resultats manaran, però, i en funció d'aquests és possible que assistim a certa moderació de les formes i els discursos.
Pallarès, l'hereva de Pellicer?
La tercera gran candidata a alcaldessa és Teresa Pallarès. Tot i el viscut durant les primàries (impugnades primer i repetides després) contra Víctor Terradellas, l'actual regidora d'Economia, Coneixement i Habitatge mirarà d'erigir-se com l'hereva de Pellicer i la seva llarga etapa al capdavant de l'alcaldia. Tot plegat és curiós, si tenim en compte que el batlle es va presentar a les eleccions de 2011 a la llista de CiU, a les del 2015 a la del PdeCAT i, a les de farà quatre anys, a la de Junts per Reus.
El pacte entre Ara i el seu partit per establir una coalició nacional per anar plegats als comicis del maig de 2023 no ha agradat a Pellicer, que va donar-se de baixa de la formació en considerar que les negociacions entre les parts es van fer “sense transparència”. És possible que Pallarès vulgui tenir Pellicer al costat, durant la campanya, en ser l'alcalde un actiu important quant a notorietat.
El context nacional, però, no afavoreix la candidata. El partit ha sortit del Govern, i hi ha líders qüestionats. Poc o molt, és quelcom que Junts per Reus pot pagar a la cita amb les urnes que viurem en uns mesos. Sense estabilitat de partit a Catalunya, i sense la consolidació de la qual sí que gaudeixen Llauradó i Guaita, Pallarès surt en principi en situació de desavantatge. Ara bé, en política pot passar de tot, i de pressa.
Un cop la candidata faci públics el projecte i llista, i de ben segur que ho concep d'aquesta manera, pot rebre un impuls i mobilitzar part de l'electorat que sempre ha fet confiança a Pellicer.
Sense estabilitat de partit a Catalunya, i sense la consolidació de la qual sí que gaudeixen Llauradó i Guaita, Pallarès surt en principi en situació de desavantatge
La quarta candidata en ser anunciada va ser, a l'estiu, Débora García. La seva acció a l'oposició ha estat més aviat discreta, i sovint enfocada a qüestions ideològiques i de persecució a la llengua catalana. Tot i la seva experiència de prop de quatre anys al ple, és possible que el mal moment pel qual passa Cs en clau estatal i nacional es reprodueixi a les urnes de les municipals, el 2023.
Més encara si tenim en compte que el seu partit va aparèixer a l'agenda política i mediàtica en un moment molt precís, i amb una intenció igualment clara, diàfana. Amb el procés liquidat per uns i altres i sense la independència a l'horitzó, quan ens diuen que cal passar pàgina de l'1 d'octubre, les càrregues de Cs contra tot allò pel qual es va concebre són estèrils. La presència d'altres formacions com Valents, el PP (ja veurem què passa, amb els populars) o fins i tot Vox poden restar també suports a la llista de Ciutadans.
Un apunt final dedicat a les candidates de les formacions sense representació al ple. En Comú Podem ha canviat Pilar Flamenco per Nazaret Troya, amb l'objectiu ara sí de poder aconseguir el resultat que faci entrar la llista al consistori. Sobre Valents, la seva proposta significarà el retorn de l'exregidora Dolors Compte a l'actualitat local, durant la campanya. I més enllà de la “visió feminista” amb la qual Guaita analitza la cita electoral, d'incògnites amb altres protagonistes en resten no poques per resoldre's. Un exemple és la plataforma Reus en Moviment, amb l'excupaire David Vidal.
Article publicat al número de desembre del mitjà NW. La Revista de Reus.
Ara a portada
El més llegit