1 de 10
EMPRESES

«Si les companyies elèctriques hi posessin de la seva part, tenir plaques solars sortiria molt més a compte»

El director general de Tecnolama S.A., Jaume Vicheto, exposa les accions que s’hi segueixen per minimitzar l’impacte ambiental

Una imatge de Jaume Vicheto | Joel Medina
per Joel Medina, Reus, Catalunya | 7 de desembre de 2022 a les 08:00 |
Són compatibles el desenvolupament econòmic i la promoció d’una producció sostenible? Existeixen circumstàncies (cada cop més), en què apostar per la sostenibilitat en la industrialització és una manera de fer créixer el sector, les activitats i, en conseqüència, els seus beneficis financers. Però, quines són aquestes situacions i de quina manera treballen les companyies per reduir la petjada de carboni? El Grup Fermator és un fabricant de portes automàtiques d’ascensor amb presència arreu del món i una facturació de 350 milions d’euros.

A la demarcació, la marca compta amb una àrea de producció de 14.000 m² al polígon industrial Sort dels Capellans de Falset, Doors Movement Technology S.L. (DMT), de 120 treballadors. Fermator també disposa d’un espai de 21.000 m² al polígon Constantí-Nord de Reus, Tecnolama S.A., d’uns 400 treballadors i 100 milions d’euros de facturació, que representa l’empresa central del grup.
 

Tecnolama té uns 400 treballadors Foto: Joel Medina


El director general de Tecnolama, Jaume Vicheto, explica que l’empresa va començar a instaurar mesures relacionades amb la sostenibilitat fa 18 anys, quan va rebre la certificació ISO 14.001, la principal norma internacional que regula els sistemes de gestió ambiental (SGA). Un SGA és, a grans trets, un full de ruta; un conjunt de processos que una organització implementa per tal de reduir l’impacte ambiental.

Des de Tecnolama expressen que les accions que duen a terme no els representen una despesa, sinó una inversió que els farà adquirir més reconeixement internacional. “Durant aquests anys, hem anat evolucionant basant-nos en tres aspectes, el medi ambient, la responsabilitat social i la governança”, indica Vicheto.

Són els que es coneixen com a criteris ESG (environmental, social and governance), unes sigles que tenen origen en l’any 2000 i que s’estan tenint molt en compte pels inversors. Però, segons el director general, “encara no hi ha una normativa clara i les empreses decideixen fins a quin punt arriben”. Els dos eixos de responsabilitat dels criteris ESG a Tecnolama són el cap de Qualitat, que actua com a coordinador, i el cap de Recursos Humans, que s’encarrega específicament de la part de la responsabilitat social.

El sistema fotovoltaic



La problemàtica de l’energia ha provocat que moltes empreses apostin pel camí de l’autosostenibilitat, sigui de manera individual o mitjançant comunitats energètiques. A Tecnolama hi ha instal·lades prop de 1.000 plaques solars fotovoltaiques que tot just fa uns dies que s’acaben de posar en funcionament. A l’empresa de Falset, DMT, n’hi ha unes 750 que es van instal·lar a l’abril. A més, les naus disposen d’il·luminació LED amb sistemes intel·ligents de regulació, com el DALI. “En un dia de sol, tota l’energia que consumim la produiríem mitjançant el sistema fotovoltaic”, indica Vicheto.

En el cas de Tecnolama, on hi ha instal·lats 800 kW, la inversió realitzada ha estat de 450.000 euros, els quals es preveu recuperar en uns quatre anys. Pel que fa a la fàbrica de Falset, amb una potència de 650 kW, està previst que la inversió de 380.000 euros que es va dur a terme es recuperi en tres anys i mig. El problema és que les empreses energètiques han d’autoritzar a les activitats amb plaques solars perquè puguin vendre l’energia que els sobra i no utilitzen. Per tant, sempre han de produir un percentatge lleugerament inferior respecte del que consumeixen. A partir de la instal·lació, les companyies tenen un any per autoritzar la venda de l’excedent: “No posen de la seva part; aprofiten al màxim els dotze mesos, i no hi ha una voluntat política d’arreglar-ho perquè les distribuïdores són portes giratòries on els polítics acaben entrant”, sentencia Vicheto.

El medi ambient



De quina manera l’empresa intenta pal·liar els seus efectes en el conjunt del planeta? Un dels canvis que s’hi està implementant és eliminar parts de l’empaquetatge que no són reciclables (com per exemple el poliuretà), i substituir-les per cartó. S’intenta reduir la màxima quantitat de plàstic possible i introduir altres tipus de materials. En un principi, un dels productes que s’empraven era el poliestirè expandit, i es va passar a fer servir uns tacs de cartó anomenats honeycombs. “Al final, no deixa de ser un estalvi econòmic i una possibilitat de reutilització”, destaca Vicheto.

També s’ha apostat per empaquetar algunes mercaderies en grup en lloc de fer-ho de manera individual; el plàstic alveolar s’ha anat suprimint de forma progressiva i les grapes s’han esborrat completament del mapa, ja que el fet de separar-les del cartó representava una dificultat a l’hora de reciclar.

Vicheto indica que “es fa un estudi de viabilitat de cada acció proposada”. En el procés de reducció de plàstics també s’implica als proveïdors, que lliuren el gènere en un envàs que després els hi és retornat: “Tenim acords amb empreses a qui enviem el material final d’una manera determinada perquè més tard es puguin reutilitzar el màxim d’actius possibles”. No obstant això, encara es continua usant massa plàstic en tots els processos: “Quan ve un producte de la Xina, passa un mes i mig en transport marítim i s’ha de protegir perquè no es rovelli”, comenta Vicheto.

No només és el plàstic el que s’ha d’intentar reduir, també el paper. El concepte paperless s’està establint en moltes companyies. Els manuals d’instruccions, per exemple, se substitueixen per codis QR. Segons el director general “la facturació de l’empresa és quasi tota digital, però s’utilitza paper quan s’han d’etiquetar els productes; l’eliminació completa serà pràcticament impossible, com a màxim, penso que es podrà minimitzar en un 80%”. Avui, es gasten encara 10.000 folis de paper al dia. “Fa tres anys, en gastàvem 20.000”, afegeix.

El reciclatge esdevé vital per reduir la petjada ecològica i aprofitar els recursos que s’extreuen d’una mateixa zona. Els treballadors de l’empresa són encarregats també de classificar els residus i col·locar-los als contenidors exteriors. Després, és la companyia gestora qui s’encarrega del seu transport. En paraules de Vicheto, “l’economia circular fa que la financera evolucioni, ja que es redueixen una gran quantitat de despeses”.

Innovació en maquinària i en condicions



Avui dia, a les plantes del grup s’empren unes màquines de fabricació que funcionen amb tall làser. El gas refrigerat que utilitzen és el nitrogen. Un nitrogen que o bé es pot comprar, o bé es pot generar. Vicheto explica que l’any 2021 es van començar a instal·lar generadors per tal de produir-ne més: “És una innovació que elimina totalment el transport de bombones i optimitza el cost de producció del material”. Pel que fa al producte final, en l’actualitat s’estan fent servir programaris perquè les portes dels ascensors tinguin menys consum elèctric. Abans, els motors eren asíncrons, però ara s’han substituït per motors d’imants permanents, que consumeixen menys energia.

L’ecosistema de treball també es pot veure modificat per aquestes mesures que s’estan introduint. Per exemple, un dels objectius és que no tothom surti a la mateixa hora: “S’acumulen cues de vehicles i això tampoc és bo, ja que l’autobús no arriba fins aquí”, argumenta Vicheto. Les persones que s’incorporen a la plantilla, segons el director general, reben una formació sobre les accions que duu a terme l’empresa per anul·lar el seu impacte ambiental.
 

Imatge d'un treballador a les instal·lacions de Tecnolama Foto: Joel Medina


Com es controla tot això? La pregunta que sovint ve al cap quan es parla de sostenibilitat és qui i com comprova que les empreses estan integrant mesures amables amb el medi ambient en les seves respectives estratègies. L’entitat International Organization for Standardization és qui va crear les normes ISO, unes guies que orienten com ha de ser la gestió d’una empresa en diversos àmbits. També n’hi ha d’altres, com les normes EN, que en aquest cas estan elaborades per organismes europeus, concretament pel Comitè Europeu de Normalització (CEN).

I les UNE, que són adaptacions que elabora l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) basant-se en normatives europees o internacionals. La institució que atorga aquestes certificacions és l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC). En el cas de Tecnolama i DMT, l’empresa auditora que certifica les seves tasques ambientals és EcoVadis, una companyia que avalua la sostenibilitat dels clients que ho sol·liciten a través de diferents proves. No obstant això, Vicheto explica que “són unes àrees que encara no es regulen de manera unificada”.

El futur



“Crec que, en l’àmbit de ciutat, no hi ha una consciència política sobre la importància del teixit industrial”, opina Vicheto. Es refereix, especialment, a la dificultat de trobar talent qualificat al territori, una màxima que representa una qüestió important per a la gran majoria de les empreses en l’actualitat i que es preveu que millori de cara als anys vinents.

En general, per a les companyies, el punt més crític quan pensen en els pròxims anys és el consum d’energia. Sembla que la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques serà una de les mesures que més indústries del territori acabaran introduint. La reducció dels plàstics i del paper també serà essencial per aprofitar recursos. La digitalització guanyarà encara més terreny, tot i que el fel d’eliminar aquests materials per complet es contempla com quelcom que costarà d’assolir a curt i mitjà termini.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: