1 de 10
POLÍTICA

«Si volem conviure amb el polígon químic que tenim, hem de ser transparents, la gent ha de percebre que no se l'enganya»

El nou delegat del Govern, Àngel Xifré, explica que intentarà posar èmfasi en les problemàtiques dels municipis d'interior

Àngel Xifré, nou delegat del Govern a Tarragona | Josep M. Llauradó
per Josep Maria Llauradó Serra, Tarragona | 29 de novembre de 2022 a les 09:34 |
Des de fa tot just un mes, Àngel Xifré ostenta el càrrec de delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona. Fins fa ben poc director territorial d'Acció Climàtica i encara alcalde d'Almoster (des de 2004), Xifré promet tenir molt en compte les necessitats dels municipis d'interior, com ara els serveis i l'habitatge.

Demana pedagogia pel que fa als joves tutelats i extutelats, arran de la polèmica als Pallaresos, i explicar millor el projecte d'alberg a la Ciutat Residencial de Tarragona. Alhora, promet resoldre aviat l'estancament de Hard Rock i fer més transparents les informacions sobre la indústria química.

- Com és ser alcalde i delegat del Govern alhora?

- Cada dia començo la jornada laboral a l'Ajuntament, cap a dos quarts de vuit, aproximadament fins a dos quarts de nou. I els dijous a la tarda els tinc reservats per fer reunions de govern, som bastants regidors, amb la qual cosa ens distribuïm les tasques.

- En els últims anys hi ha un debat social sobre la duplicitat de càrrecs. Per què es continua considerant necessari?

- Perquè consideres que tens temes pendents amb el municipi, el meu compromís el tens amb el municipi perquè la gent et vota i t'hi deus. Això no treu que paral·lelament et surtin oportunitats que les puguis compaginar. Fins ara, com a director territorial d'Acció Climàtica, perquè de l'Ajuntament només cobro les assistències a plens. El dia té 24 hores, però també hi dedico moltes hores. Intentes compaginar-ho.

- Sent alcalde d'Almoster, té previst posar èmfasi durant el seu mandat en polítiques que abordin les problemàtiques dels municipis petits?

- La majoria de quilòmetres quadrats són d'interior i hi ha problemes importants, sobretot en l'abastament d'aigua. Al Priorat se'ls ha de garantir l'aigua de boca i al mateix temps l'aigua de rec, el mateix passa a la Conca de Barberà: l'Espluga de Francolí té restriccions d'aigua, s'ha de fer arribar l'aigua del CAT. També hi ha un projecte de la Conca de Barberà per connectar al CAT els municipis de la Baixa Segarra... Des de la Delegació del Govern tindrem sobretot una mirada cap a aquests municipis, per evitar el despoblament.

- Si no hi ha habitatge, el despoblament és inevitable.

- És cert, falta habitatge. Hi ha municipis que estan prenent iniciatives. Hi ha línies d'ajudes des de la Secretaria d'Habitatge, també des de la Diputació. En aquests municipis la majoria d'habitatges estan desocupats i els ajuntaments han de fer ofertes de compra o rehabilitació.

- Un dels problemes que afronten precisament els joves tutelats i extutelats és l'habitatge. Alguns d'ells han denunciat el paper de la DGAIA. S'està intentant corregir?

- Em cal una conversa amb la DGAIA. El que s'ha de fer és pedagogia social, els menors tutelats no tenen per què ser delinqüents, són gent vulnerable, amb famílies desestructurades, que necessiten una educació i també sentir-se estimats per la societat. S'ha d'intentar integrar-los, si ens en volem sortir com a societat.

- De vegades hi ha la sensació que la Generalitat, que és qui tutela aquests joves, se'n desentén. A Tarragona va passar fa un temps amb el CRAE del Serrallo i també amb el centre d'acollida de la Mercè.

- La Generalitat és responsable, és qui tutela aquests alumnes i ha de vetllar per la integració social d'aquests nens i per la seva educació.

- Amb aquests precedents i d'altres conflictes que han aparegut arreu del país, els sorprèn que hi hagi oposició veïnal al CRAE que es vol traslladar als Pallaresos o a l'alberg de la Ciutat Residencial?

- Amb el cas dels Pallaresos, aviat ens reunirem amb l'Ajuntament. Sé que han suspès llicències, és un posicionament clar de l'Ajuntament. A partir d'aquí, la Generalitat ha de donar resposta, s'estava treballant en aquest camí però les regles del joc han canviat.

- Pel que fa a l'alberg de la Ciutat Residencial, s'ha especulat molt sobre si hi ha o no un projecte al darrere. Hi és?

- En aquests moments s'ha fet una licitació del projecte executiu. S'han presentat una sèrie d'ofertes i la conselleria de Drets Socials decidirà a qui se li adjudica la redacció del projecte. Evidentment el que s'està fent és un alberg de joventut, com molts que hi ha a la resta de Catalunya. És pitjor per l'entorn tal com està ara, que està abandonada. Reus demana un alberg de joventut, és un projecte interessantíssim per la ciutat i el seu entorn.

- L'oposició a l'alberg és per interessos polítics?

- S'hauria de veure quins motius hi ha perquè les associacions de veïns no ho volen. Si el missatge que es llença és que hi han d'anar menors no tutelats o de l'estil, és un missatge que no és el correcte. El que s'ha de fer és anar explicant l'ús que se li donarà com a alberg de joventut.
 

Àngel Xifré, nou delegat del Govern a Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó



- Referent al projecte de Hard Rock, hi ha termini perquè torni a avançar? Calen uns anys més encara?

- Hem demanat hora amb el secretari d'Urbanisme, Francesc Sutrias, per tenir informació de la situació administrativa en la que es troba. L'informe intern del Departament d'Acció Climàtica i de Territori donava advertiments sobre el que calia modificar, ara s'han d'incorporar. No crec que faltin anys, ni molt menys.

- D'una banda, la plataforma Aturem Hard Rock denuncia que hi va haver pressions perquè l'informe no sortís endavant, mentre que de l'altra l'alcalde de Salou lamenta que no es defensi prou el projecte. Amb quina de les dues visions ens hem de quedar?

- La mateixa portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va sortir a dir a que el projecte de Hard Rock segueix el seu tràmit. Amb aquest anunci oficial, l'alcalde de Salou ja té la resposta oficial. D'altra banda, jo vinc del Departament d'Acció Climàtica, i jo no tinc constància de pressions, de fet està signat i enviat al Departament de Territori perquè el tingui en compte.

- El dia 2 de novembre es va dur a terme un simulacre de risc químic i el dia 7 es va produir l'incendi a AFEPASA. Pel que sembla, aquest segon dia, es van donar diferents informacions errònies, segons va publicar posteriorment Porta Enrere. Per què no es va dir que hi havia aquest nivell tan alt d'emissions?

- L'incendi es produeix a dos quarts de tres de la tarda, hi van els Bombers i dos policies locals de Constantí. Al cap de tres quarts d'hora se'm truca a mi i se'm diu que es creu convenient activar el Plaseqta.

- Hi ha una hora de diferència.

- Tres quarts d'hora. No activem el Plaseqta per qualsevol incendi, s'ha de veure l'afectació, la decisió no és immediata, s'ha d'esperar com evoluciona tot. Si l'incendi en comptes d'haver estat al sofre hagués estat als despatxos, no actives el Plaseqta.

- Però no es triga 1 hora en saber aquesta afectació.

- El moment en què ho diuen els tècnics és quan es pren la decisió. I Plaseqta ja se sap què vol dir, es va fer la pedagogia la setmana anterior.

- Quan s'activa el Plaseqta, hi ha unes compareixences en què s'explica la situació. S'hi diu que les emissions són de 38 micrograms, molt per sota dels 500 mínims pels quals hi hauria una afectació en la ciutadania. Però sembla que no va ser així, sinó que es va arribar a multiplicar per 5 o per 6 aquesta medició.

- El que es fa és confinar i fer el seguiment del núvol. Al principi va cap al nord, a Vilallonga i Alcover, i després cap al sud, l'aeroport de Reus.

- En aquell moment no hi havia encara aquestes dades tan altes d'emissions de diòxid de sofre?

- Es va confinar precisament perquè la gent estigués tancada.

- Últimament s'està comunicant de manera molt més freqüent les incidències a la indústria química del Camp de Tarragona. Però si les dades que es faciliten no són les més greus, com va ser el cas de l'incendi a AFEPASA, es poden generar susceptibilitats.

- Hem de millorar, el que és important és la transparència i donar les dades més reals que puguem. Si volem conviure amb el polígon químic que tenim, hem de ser transparents, la gent ha de percebre que no se l'enganya, que la situació és la que és. El president de l'AEQT deia que hem de renovar la llicència social.

- Passant a les inversions previstes a la ciutat de Tarragona. Quina és la previsió de cara al Centre Penitenciari Obert?

- Des de Justícia ens han dit que les obres ja estan acabades i entregades, que s'està fent l'equipament interior, i que està previst el trasllat i la inauguració durant el primer semestre de l'any que ve.

- Què se'n farà del Centre Penitenciari Obert actual?

- Quedarà buit. Hi ha un dèficit històric com a ciutat i demarcació que l'administració de la Generalitat està dispersa per la ciutat, cada departament té una ubicació. Per qüestions d'economia i centralització convé que hi hagi un únic lloc, d'això fa 14 o 15 anys que se'n parla. Un lloc adequat seria l'antiga presó. Per ara els diferents departaments han presentat les seves necessitats d'espai. D'això se n'ha de fer un pla funcional, per veure si hi cap o no hi cap i fer el projecte constructiu.

- Què li falta al Fòrum de la Justícia?

- Ens falta una conversa amb el Departament de Justícia, que just fa un mes que ha canviat de direcció, per veure com està el projecte. Tenim entès que continua com estava programat, amb una inversió de 70 milions d'euros, un edifici centralitzat al voltant del Centre Penitenciari Obert.

- I una altra inversió pendent és la de l'Hospital Joan XXIII. Ara mateix es parla d'un termini de 2026, però la primera vegada que va venir el conseller Comín el 2016 a presentar el projecte parlava de 2021.

- La previsió que hi ha és tenir-ho acabat al 2026. Hi ha una part que està feta, s'han fet prospeccions al subsòl on ha d'anar a l'edifici nou. Ara es farà la licitació del projecte per fer l'edifici nou. Un cop feta la licitació s'aniran fent totes les fases que hi ha programades.

- Els professionals de la salut reclamen millors condicions a la sanitat pública. Com canviaria Àngel Xifré aquestes condicions?

- El conseller entén que les condicions dels professionals sanitaris han de canviar, així els ho va transmetre a ells mateixos. Ha de ser el conseller qui digui de quina manera.

- Els usuaris també tenen queixes sobre l'accessibilitat als centres sanitaris arran de la Covid.

- Amb la nova gerent de la regió sanitària, Imma Grau, n'estem parlant d'aquests temes. Hi ha un cas a Reus, al barri Gaudí, que va tancar el consultori que tenien, i s'ha fet una programació de donar serveis sanitaris al barri. Hem d'estar atents al que es va demanant. Sí que hi ha un problema de falta de professionals, per tant s'han d'optimitzar els recursos. Els metges no es fan d'un dia per un altre.

- No es fan d'un dia per un altre, però pels joves és molt difícil aconseguir una plaça a la facultat de Medicina.

- Això correspon al Departament d'Universitats juntament amb Salut. El nostre sistema universitari depèn del sistema espanyol, i amb el que ens trobem a la facultat de Medicina de Reus és que de les 150 places un 70-80% no són d'aquí. Nosaltres formem a metges, però aquesta formació no es reverteix en el territori.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: