1 de 10
LLEURE

Cultura a casa per gaudir del cap de setmana

Des de Reusdigital.cat us recomanem cinema i música

El grup de música La M.O.D.A. és una de les recomanacions del cap de setmana | La M.O.D.A.
per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 2 de desembre de 2022 a les 08:00 |
Com cada cap de setmana, els de Reusdigital.cat volem compartir amb vosaltres, amics lectors, la cultura que últimament ens ha acompanyat. Són pel·lícules, sèries, documentals, discos o cançons que, en essència, fan que el dia a dia sigui millor. Amb aquesta voluntat, doncs, ara us en parlem amb la voluntat que facin del vostre temps de descans i lleure un plaer. 

Marc Busquets recomana "Una joven prometedora"



En el moment de la seva estrena no se'n va parlar gaire, de la pel·lícula Una joven prometedora (Emerald Fennell, 2020), tot i l'Oscar al millor guió original i el BAFTA a la millor producció. La seva recent inclusió al catàleg de Prime Video, però, ha redescobert en blocs digitals i altres espais un film atrevit i colpidor, liderat per una Carey Mulligan pletòrica. 

Sense donar excessius detalls de la trama, a Una joven prometedora assistim a la rutina d'una noia (la jove del títol) que es passeja pels bars de la ciutat, sola i (aparentment) beguda. Presa fàcil per als homes, aquests s'emporten una sorpresa quan se l'emporten a casa. No és només una història de venjança, sinó que proposa una reflexió necessària sobre els llops disfressats de xai. Bons nois, amb bones feines i una extensa formació acadèmica, sí, i que se senten protegits per un sistema que encara ara criminalitza la víctima. 

Pel to (molt més prudent del que pugui semblar), Una joven prometedora va creixent amb el pas dels minuts fins a desembocar en un final sublim, de justícia poètica. 



Estel Romeu recomana l'àlbum "Salvavida (de las Balas Perdidas)"



L'any 2017, La Maravilla Orquesta del Alcohol, també coneguts com La M.O.D.A, van publicar el seu quart àlbum Salvavida (de las Balas Perdidas), que va suposar la consolidació total del grup burgalès. Amb alguns dels seus himnes ja publicats i tres discos a l'esquena, Salvavida va ser el darrer que van publicar amb el seu estil característic i que els va portar de gira durant dos anys, just abans de fer una aturada.

Cançons com Héroes del Sábado, que acumula 25 milions de reproduccions a Spotify, o La Inmensidad, que supera els 12, són els pilsars d'aquest disc, que sobrepassa els límits entre el pop-folk i se situa al punt just entre allò experimental i allò perfecte per cantar en un concert. Amb peces com Vals de muchos o Campo Amarillo, demostren la complexitat de les seves lletres parlant de qüestions com formar part de la massa o la situació de Castella i Lleó, respectivament.

Seguint amb les lletres, també trobem Océano, que és gairebé un poema recitat i planteja com és viure tot i les desigualtats. Un àlbum que, en conjunt, parla de l'ésser humà, de viure en societat i de mantenir l'enteniment malgrat tot.

Salvavida (de las Balas Perdidas) va tancar l'etapa més folk de La M.O.D.A. i va precedir una aturada que els ha portat a altres sonoritats. El 2020 van fer arriscar-se amb Ninguna Ola, que s'allunya dels sons que tradicionalment els havien caracteritzat, i el 2021 van apostar pels orígens amb Nuevo Cancionero Burgalés, que, retornant al folk, és una reinterpretació de cançons típiques de Burgos.



Marià Arbonès recorda Els 3 tambors



Escoltant la cançó d'aquest divendres, Cançó del noi dels cabells llargs, comprovarem que les coses no han canviat gaire en els últims seixanta anys, perquè la lletra segueix sent d'actualitat. Com en els anys seixanta, el futbol, ara amb una dimensió molt més mercantil, continua sent una bona distracció per adormir consciències. D'això es queixa el noi inconformista que protagonitza aquesta peça d'Els 3 Tambors, que en el seu moment va ser tot un himne del pop català.

Cançó del noi dels cabells llargs va ser composta per Jordi Batiste, quan aquest músic barceloní tenia disset anys i formava part d'Els 3 Tambors, un grup format el 1964 pels germans Jordi i Albert Batiste i el seu cosí, Xavier Triadó. Dos anys després, es convertiria en quartet per la marxa de Triadó i la incorporació de Gabriel Jaraba i Josep Maria Farran. Molt influïts per Bob Dylan o The Beatles (com era habitual en l'època), al cap dels anys es van distanciar del fenomen de "la Cançó" per centrar-se en el pop-rock, amb lletres de reivindicació social. Els 3 Tambors va ser la llavor de formacions que després esdevindrien referents, com Máquina!, Grup de Folk o Música Dispersa.

La seva producció discogràfica va ser molt escassa; només van publicar dos senzills amb la discogràfica Belter. El primer, editat el 1966, conté, en una cara, la cançó que us presento i Romanço del fill de vídua, que és una versió del tema Tombstone Blues, de Bob Dylan, amb un text adaptat pel poeta Pere Quart. L'altra cara inclou Matí i S'ha parat un rellotge. El segon el van publicar el 1968, amb les cançons Demà; Estic sol, esperant; En aquella hora de la tarda tan dolça i tan amarga, tu i jo, caminant per la carretera, i Invitació a la sardana. Els 3 Tambors es van separar el 1969, però, per sort, els integrants seguirien vinculats al món de la música.

Cançó del noi dels cabells llargs ha estat interpretada per molts altres músics i cantants. En destaco la gran versió que en fa Joan Reig en el seu projecte anomenat Refugi.

Bon cap de setmana!

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: