1 de 10
ANÀLISI

De Centre Catòlic a equipament municipal

La futura rehabilitació de l'edifici del carrer de la Presó, propietat de l'Església, el convertirà en un teatre "obert a la ciutadania"

Imatge d'arxiu de l'exterior del Centre Catòlic de Reus, històrica seu de Bravium Teatre | Reusdigital.cat
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 6 de desembre de 2022 a les 08:00 |
Dies enrere, el govern de Reus va anunciar un conveni amb l'església per rehabilitar el Centre Catòlic. L'espai del carrer de la Presó es va tancar fa més d'un any, si bé era la seu de Bravium Teatre, pel seu "mal estat". L'acord preveu una inversió d'uns 2,5 milions d'euros, de cara a incloure l'equipament a la xarxa municipal. La Diputació de Tarragona també destinarà una partida pressupostària al finançament de les obres.

El conveni, que encara no s'ha signat, preveu que l'Arxiprestat de Reus cedeixi gratuïtament l’ús de l’espai escènic a l’ajuntament per un termini de 99 anys, per tal de dur a terme la reforma i la posterior programació. En essència, i tal com es va assenyalar, el Centre Catòlic serà "un nou teatre municipal obert a la ciutadania". 

Bravium, sense contracte des de 2020



Per situar-nos en l'origen del conflicte entre l'Arxiprestat de Reus i Bravium Teatre cal que ens remuntem abans del tancament de l'espai. L'entitat, actualment a l'exili a l'Orfeó Reusenc, tenia un acord amb l'església per usar les dependències del Centre Catòlic i el termini corresponent va expirar el gener 2020 (s'havia signat el 1990, per 30 anys). El col·lectiu cultural que presideix Ferran Figuerola va apuntar en diverses ocasions que abans del venciment del pacte s'havia intentat contactar sense èxit amb l'església per fer un contracte de lloguer nou. 

Més d'un any més tard, el març de 2021, l'Arxiprestat de Reus va anunciar el tancament del Centre Catòlic, tot instant Bravium Teatre a deixar-lo com abans millor. La reacció del teixit local es va manifestar en un acte en suport de l'entitat (justament en plena celebració del seu 70è aniversari) a la plaça d'Evarist Fàbregas. La difusió d'un vídeo a través de les xarxes socials també va tenir certa repercussió. Per a l'entitat presidida per Figuerola, el moviment fet per l'església va ser "un desnonament encobert". En aquest sentit, es va lamentar "la pressa" per clausurar l'espai

El compromís per escrit



A banda, Bravium Teatre va argumentar haver hagut d'assumir quantioses inversions per mantenir l'edifici, amb segles d'antiguitat. Tot i la tensió entre les parts, el cert és que temps més tard l'Arxiprestat de Reus va comprometre's per escrit a deixar l'entitat cultural al centre un cop s'acabessin unes obres per a les quals s'estava buscant finançament, i que no tenien un calendari d'execució previst. Després de diverses reunions amb el prior, Mossèn Joan Anton Cedó, "hem aconseguit una fita molt important, concretament a través d’un document signat on es concreta que podrem seguir desenvolupant activitats" a l'immoble, va exposar en un comunicat la junta de Figuerola, a finals d'abril de 2021. 

Per mantenir l'activitat, la programació d'espectacles i les classes de teatre, Bravium Teatre es va poder traslladar a un local a tocar de l'Orfeó Reusenc. Aquesta històrica entitat, per part seva, els va obrir les portes en una entesa que encara dura, per tal de fer les seves representacions escèniques. El març d'enguany, justament quan es va complir el primer aniversari del trasllat, Figuerola i altres components de la junta van comparèixer en roda de premsa a l'anomenada sala Waterloo (en al·lusió a l'exili del president Carles Puigdemont) es van queixar que Mossèn Cedó encara no els havia informat de l'inici de la reforma del Centre Catòlic. 

Sempre segons Bravium va apuntar que havia comentat el prior, l'església seguia a la recerca d'inversors per costejar les obres a l'edifici del carrer de la Presó. A banda, l'entitat va revelar que estava analitzant documents històrics sobre el procés pel qual l'Arxiprestat de Reus va esdevenir el propietari del Centre Catòlic, als anys 50. A l'estiu, i en el marc d'una sèrie d'articles batejats com Teixit reusenc, Figuerola va expressar la seva tristesa pel fet que, al seu parer, "ningú" estava "movent un dit" per desencallar el conflicte entre les parts. 

Detalls per concretar



Ha estat a la tardor, finalment, quan l'assumpte sembla haver-se desllorigat a partir del futur conveni. No obstant això, és una evidència que l'Arxiprestat de Reus i Bravium Teatre hauran de llimar asprors, de cara al futur, per tot el que hem viscut en els últims mesos. Després de tot, l'entitat cultural va revelar, temps enrere, l'inici d'una recerca documental per esclarir de quina manera l'edifici va passar a mans de l'església. 

Un cop es reformi l'immoble, caldrà determinar qüestions importants, com ara quin paper hi jugarà Bravium Teatre. Pellicer va assenyalar, en aquest cas, que el consistori veu en l'associació un "partner" amb el qual impulsar la nova etapa de l'equipament. Què s'hi programarà, qui i quant, posem per cas, és igualment en l'aire. Com a equipament municipal, el rol de Reus Cultura serà igualment essencial. 

L'opinió pública sembla veure amb bons ulls el nou projecte, en especial perquè garanteix el futur de Bravium Teatre. Ara bé, el conveni pot generar no poques preguntes entre el veïnat. És convenient, que el consistori assumeixi el cost d'una rehabilitació d'un edifici de l'església, per més que en pugui fer ús gairebé un segle? Que l'espai entri a la xarxa municipal, farà bé, a entitats amb seu i sala pròpies, com la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia i l'Orfeó Reusenc? 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: