OPINIÓ

​Se suprimeix la sedició o és una rentada de cara davant d'Europa?

per Joan Bermúdez i Prieto, Reus, Catalunya | 21 de novembre de 2022 a les 10:29 |
"No vaig anar a votar l'1 d'octubre per això". Aquesta és la queixa que s'ha pogut escoltar en els darrers dies, de gairebé tot l'independentisme, tant individualment com col·lectivament, tret, òbviament d'ERC, negociador de la proposta, que considera que és un gran triomf. La formació accepta, així, de facto haver comès un delicte, perquè les penes siguin menors, i sembla que amb la mirada posada en els possibles canvis processals dels seus dirigents: Junqueras i Rovira. Els dos superen novament el temps establert en els seus estatuts, ratificats per quatre anys més en els seus càrrecs al partit.

Aquesta és la sensació que es desprèn, des que Pedro Sánchez va anunciar, quasi d'amagat, potser per no molestar gaire als seus, la desaparició del delicte de sedició del codi penal, precisament quan fa 200 anys que es va instaurar, tot i que de les seves paraules es desprèn més aviat, que fa un canvi de nom i amb una reducció de les penes, passant a anomenar-se "desordres públics agreujats".

Plantejar una taula de negociació amb el govern de l'estat, com l'única opció, segons ERC, per donar resposta a les aspiracions de l'independentisme i veure-la convertida, en una quasi inexistent taula de diàleg, en què s'havia de debatre les condicions per obtenir una amnistia i un referèndum pactat, i tan sols obtenir, segons va afirmar Oriol Junqueras, uns indults parcials, era difícil de pair per part de l'independentisme. Però, ara, presentar a "so de bombo i platerets" al Palau de la Generalitat per part del president, que el delicte de sedició desapareixerà, i en el seu lloc es posarà un nou delicte amb un altre nom i unes condemnes diferents, fa tot l'efecte que estem novament, com ja ens té acostumats Pedro Sánchez a un nou joc de mans picaresc, que no veuen a la Generalitat, o és acceptat per mantenir aquesta taula.

De fet, des del primer moment en què es va conèixer el contingut de la modificació, s'han començat a veure declaracions de partits polítics, organitzacions i associacions, així com de juristes, manifestant la por que les conseqüències d'aquesta nova redacció del delicte, comporti una major criminalització de la dissidència, com ha posat de manifest Xavier Antich, president d'Òmnium, o l'ANC que ha convocat una manifestació en contra d'aquest nou article, pel 6 de desembre. Certament, no sembla la millor data, barrejant dues qüestions tan diferents, com el Codi penal i la Constitució, tret que la raó sigui molestar a l'estat espanyol, més que reclamar actuacions correctes de l'executiu.

De fet, si es tractava de suprimir un delicte, perquè s'ha establit un altre, tan sols calia esborrar-ho i prou, si no és amb un criteri de canvi, amb un contingut, que si bé encara s'ha de debatre al Congrés i es poden produir canvis, difícilment millorarà el seu contingut. Incorpora un redactat d'una ambigüitat preocupant, que pot ampliar les accions i manifestacions que es podrien ser incloses, posant novament en mans dels jutges una àmplia interpretació del que és delicte. Pot ser l'explicació ens la va donar Patxi López, quan va dir que "l'extradició dels exiliats, serà possible amb la reforma", posant de manifest que aquest pot ser el seu objectiu, intentant assimilar l'independentisme amb ETA, va afegir "s'han acabat els santuaris".

A banda, del fet esmentat, que sembla aprofitar la supressió d'un delicte anacrònic per incorporar un nou articulat, que permetrà noves interpretacions i possibles limitacions de la llibertat de manifestació, cal tenir en compte que aquesta supressió, tan sols pot beneficiar a part dels encausats en el procés del Tribunal Superior, dubtant aquest mateix tribunal, com ja han manifestat, dels efectes d'aquesta eliminació.

No és cert, com intenta fer-nos veure el president Aragonès, que és una millora que beneficia al "conjunt de represaliats". Recordem a títol d'exemple, que la fiscalia demana 58 anys de presó per les persones que es van manifestar a Lleida per la detenció de Puigdemont, o les quasi 4.000 persones encausades encara, a les quals cap afecta aquest delicte que volen suprimir i en alguns casos, es podrien veure agreujats, en cas que en temps es pogués aplicar, amb l'aplicació del nou articulat.

Sembla prou evident que la necessitat de Pedro Sánchez de tenir el suport d'ERC per poder aprovar els pressupostos, a la vegada que té la mirada posada en la presidència de la UE que tindrà d'assolir en el segon semestre de l'any vinent, evitant que novament li cridin l'atenció per un delicte que no reconeix cap dels països de la U.E. si encara el tingués en vigor, ha estat un argument de pes per fer aquest pas, certament molt limitat, deixant la malversació (un calaix de sastre que pot permetre ampliar condemnes, recordem les actuacions del Tribunal de Comptes) o la rebaixa de les penes relacionades amb els delictes derivats de la llibertat d'expressió, o la llei mordassa, que ja va dir, es faria més endavant.

Per part d'ERC, atenent les declaracions fetes per Patxi López (PSOE) que assegurava que el govern de la Generalitat, sota la presidència de Pere Aragonès, s'havia compromès per escrit a no sortir del marc constitucional espanyol, fet que no ha estat en cap moment ni matisat ni desmentit, explica el seu canvi d'actitud en les darreres declaracions d'Oriol Junqueras en vers el PSC-PSOE, en un esforç dissimulat per obtenir l'aprovació dels pressupostos catalans, probablement part del pacte global amb el PSOE. Diu que ara acceptaria negociar-los, això sí, demanant amb el to paternalista al qual ens té acostumats, que prèviament els socialistes catalans, es reconciliïn amb el 80% de la societat. És bo ser optimista, però creure que amb 33 diputats al Parlament representa el 80% de la societat catalana, quan el PSC-PSOE va guanyar les eleccions, potser és fer massa teatre per justificar segons quins acords.

Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i politòleg
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: