1 de 10
PATRIMONI

Patrimoni crea la figura «jurídica i legal» per protegir els conjunts rupestres de Camp i l'Ebre de les renovables

El projecte de l'àmbit de protecció permet per apartar una línia d'alta tensió de la Cova del Taller de Tivissa

Pla general d'una visita guiada a l'abric i de les pintures rupestres de l'ermita de la Pietat d'Ulldecona | Sofia Cabanes ( Arxiu)
per Aguaita.cat, Terres de l'Ebre | 20 de novembre de 2022 a les 13:30 |
Patrimoni ha creat la figura "jurídica i legal" de l'entorn de protecció per resguardar i blindar els conjunts d'art rupestre de les Terres de l'Ebre de la implantació d'infraestructures d'energia renovable. La "potència legal" d'aquesta figura de preservació s'ha demostrat ja en un cas concret, el de l'abric de la Cova del Taller, a Tivissa (Ribera d'Ebre). Una línia d'alta tensió per evacuar energia de parcs fotovoltaics "trepitjava" part de l'entorn de protecció del conjunt rupestre i l'informe desfavorable de Patrimoni ha obligat a desplaçar la infraestructura. "Tenim la força legal per modificar projectes d'aquesta envergadura", ha celebrat Tània Álvarez, cap de la secció de Protecció i Difusió del Patrimoni Arqueològic.

Dels 140 abrics rupestres que hi ha a Catalunya una setantena estan al Camp de Tarragona i 29 a les Terres de l'Ebre, 22 dels quals inclosos en la llista de patrimoni mundial. Álvarez ha assenyalat que hi ha "l'imperatiu legal" de protegir-los i conservar-los i que Patrimoni té "l'obligació i la competència" per fer-ho. En les segones Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre, Patrimoni Arqueològic i paleontològic ha presentat la figura dels entorns de protecció, "els entorns naturals que envolten aquests abrics" i que s'han de respectar, també en el cas de la implantació de l'energia verda.
 
Mentre es treballa en el Pla de gestió de l'Art Rupestre a Catalunya, aquesta eina integral de gestió i conservació que inclou l'àmbit dels conjunts també s'aplicarà als abrics rupestres que no estan a la llista de patrimoni mundial, però que són Béns Cultural d'Interès Nacional (BCIN). No hi són perquè la llista es va fer el 1998, però se n'han descobert molts més després, en el cas de l'Ebre set conjunts més.
 

Pressió Urbanística

 
Patrimoni, com ha apuntat Tània Álvarez, ha volgut "anar més enllà de la UNESCO amb el model dels entorns de protecció i s'ha analitzat en cada abric les seves necessitats, de forma individualitzada. Ara s'està fent el mateix amb els conjunts tarragonins perquè cada jaciment i cada territori té "una casuística i unes problemàtiques" al qual es vol adaptar el model, "que és bo i que ja s'ha demostrat que és eficaç".
 
Més enllà de l'incivisme -només hi ha hagut "un o dos atacs intencionats" en conjunts rupestres al país- o la degradació natural dels abrics, el que preocupa és aquesta pressió urbanística de la transició energètica, i l'allau de renovables.
 
Álvarez ha reconegut que en el cas dels conjunts rupestres n'hi ha que necessiten projectes de conservació des de zero, però que els recursos s'han de repartir entre tots els conjunts i que el Camp de Tarragona té un pes important perquè n'hi ha una setantena de localitzats. "S'han de distribuir les forces", ha apuntat. En els corren "més perill" es prioritza a fer un tancament i si tenen difícil accessibilitat, es conserven com s'han trobat. Només es netegen aquelles que tenen les condicions per fer-les visitables per al públic com és el cas de Cocó de la Gralla de Mas de Barberans.
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: