1 de 10
LITERATURA

Descobrir la selva

"El llibre de la selva", conegut també com "El llibre de les terres verge", és una de les peces més clàssiques, conegudes i populars de Rudyard Kipling

Text i il·lustració de l'edició d'Edelvives del "Llibre de la selva" | Cedida
per Jordi Cervera Nogués, Reus | 11 de novembre de 2022 a les 08:00 |
El llibre de la selva, conegut també com El llibre de les terres verge, és una de les peces més clàssiques, conegudes i populars de Rudyard Kipling (Bombai 1865 - Londres 1936), el primer autor britànic que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1907. Publicat l'any 1894, recollia les històries que l'autor havia publicat abans en diferents revistes i algunes d'elles acompanyades amb il·lustracions del seu pare.
 
És en realitat una col·lecció de relats d'animals amb alliçonament final, tot i que els primers vuit formen part d'una mateixa línia i la resta són totalment independents. L'adaptació que en va fer la factoria Disney li va donar projecció arreu del món però, per contra,  va desvirtuar i molt, el llibre original i la idea que en tenia l'autor a l'hora de concebre'l.

Fem una mirada a una de les moltes edicions que s'han anat fent d'aquesta peça mítica, la que Baula i Edelvives van publicar en català i castellà, respectivament. Es tracta d'una edició de luxe, molt cuidada i d'una gran bellesa que reuneix El llibre de la selva  i El segon llibre de la selva en un únic volum, amb les il·lustracions d'Stuart Tresilian, les originals de John Lock Kipling i les imatges en color basades en les imatges inicials de Tresilian. L'obra s'arrodoneix amb El gat que anava sol, un dels contes del llibre Precisament aix", el pròleg de Katherine Rundell i , el poema més famós de Kipling.
 
Mowgli, Baloo, Bagheera i Shere Khan reviuen de nou, en traducció de Jordi Vidal i Abel Carretero, aquestes meravelloses faules que, disfressades d'històries infantils van servir a Kipling per contraposar la bondat natural de l'home amb la idea contraria, que l'home és el principal depredador de l'home, per apuntar les referències colonials de l'època i també per a fer crítica social de temes com els nens salvatges que es van trobar a l'estat d'Uttar Pradesh, amb característiques feréstegues, menjant carn crua i amb actituds agressives i, en definitiva per exposar el xoc inevitable de dos mons contraris, de dues civilitzacions contradictòries i difícils de casar que ell mateix, tot i que les coneixia prou bé, no acabava d'entendre en tota la seva magnitud. 
 
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: